Els Mossos d’Esquadra han confirmat que diputats de la CUP també van ser espiats amb el programari maliciós Pegasus. Aquesta és la segona ratificació per encàrrec judicial, després que la policia catalana certifiqués per primer cop l'espionatge a dirigents d’ERC. En concret, el diputat Carles Riera va patir la infecció a un dels seus mòbils durant el febrer de 2019 i se li va extreure com a mínim 21,03 megabytes en informació que hi tenia al terminal, de la qual es desconeix on es va enviar. També tenen indicis que el mòbil d’Albert Botran va ser infectat el 2020, quan era diputat de la CUP al Congrés dels Diputats, però indiquen que requereixen més investigació per determinar que és Pegasus, mentre que la còpia del mòbil aportada per l’exdiputat i periodista David Fernàndez no s'ha pogut analitzar per falta de la contrasenya. Així ho recull l’informe que la Unitat Central Informàtica Forense de la policia catalana, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, i s'ha entregat al titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que juntament amb la Fiscalia, exigia una pericial oficial sobre aquest espionatge denunciat pels tres cupaires en una querella, presentada l’abril del 2022.
El grup canadenc Citizen Lab en la investigació CatalanGate va destapar fa dos anys que s’havia espiat a prop d’una seixantena de polítics i activistes de l’independentisme català, on hi eren Riera, Botran i Fernàndez. Tots tres, a través del penalista Benet Salellas, van presentar la querella per aquest espionatge que atribueixen al govern espanyol, a través del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i van presentar una pericial privada, de l’empresa Evidentia, que evidencia aquesta intrusió descoberta per Citizen Lab, i ara ratificada pels Mossos per tercera vegada davant l'exigència judicial.
Tres d'ERC confirmats
Les querelles per l’espionatge a independentistes no estan unificades en un jutjat, el magistrat del qual podria veure el mateix patró d'intrusió, segons els advocats i que ara confirmen els especialistes dels Mossos. Així, la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, que investiga una part dels afectats d'ERC, va rebre el gener passat el primer informe dels Mossos que confirma la infecció amb Pegasus en els mòbils de l’eurodiputada Diana Riba, del diputat Josep Maria Jové i l’exdiputat Sergi Sabrià. I, ara, amb un segon informe, els Mossos ratifiquen l'espionatge a càrrecs del partit de la CUP.
A més de denunciar al CNI, tots els afectats per Pegasus -d’ERC, la CUP i Òmnium Cultural i l’ANC- també es van querellar contra NSO, propietària del programari maliciós Pegasus -que ven a agències governamentals per combatre el crim organitzat i el terrorisme-, sense que cap dels seus responsables d'Israel i Luxemburg s’hagin presentat en cap dels jutjats de Barcelona que investiguen l’espionatge.
Informació robada
A l'informe dels mòbils de la CUP, la policia catalana explica com han realitzat la pericial, i que busquen els anomenats indicadors de compromís, que Amnistia Internacional (primer va ser Citizen Lab, el 2016) ha identificat que usa el programari maliciós Pegasus. En un dels dos mòbils de Carles Riera, detalla que el 6 i el 8 de febrer de 2019 va rebre tres SMS sobre notícies que tenien “enllaços a adreces de dominis inclosos en el programari Pegasus”, i com mínim va clicar en dos d’aquests enllaços maliciosos. Els enllaços del febrer es titulaven Judici a la Democràcia i La sortida de pactar el desacord, que van ser els que l'haurien infectat; i un altre al juny amb el missatge Independentisme i Comuns formen una nova alternativa pública recolzada per Roures.
Els pèrits conclouen que l'iPhone usat per Carles Riera “ha estat infectat per un programari maliciós que deixa els mateixos rastres que el programari conegut com a Pegasus entre les dates de 6 a 26 de febrer de 2019”. Era l'inici del judici als líders independentistes al Tribunal Suprem, a Madrid. En aquestes dates -hi afegeixen- “els processos detectats van enviar a un destí desconegut, fent servir internet, un mínim de 21,03 megaytes d’informació extrafiltrada. És a dir, d’informació que hi havia en el terminal i que va ser copiada i transferida sense el consentiment ni coneixement de l’usuari del mòbil. És informació robada, que confirmaria el delicte de descobriment i revelació de secrets, tot i que, fins ara no s'ha identificat que sigui el CNI. Això no obstant, el govern del PSOE va admetre l'ús de Pegasus contra l'independentisme català.
En el cas de la còpia de seguretat aportada per Albert Botran, els Mossos precisen que se li ha localitzat 1 indicador de compromís, el 2 de desembre de 2020, el qual està relacionat amb el programari Pegasus, i es va descarregar 6 megabytes d’informació i va pujar a internet un total de 15,9 megabytes d’informació. Amb tot, hi afegeix que aquest indicador no implica la detecció automàtica del programari maliciós Pegasus. I per això, els pèrits dels Mossos sostenen que necessiten el terminal de Botran per fer una anàlisi més acurada.
Reclamació de desclassificació
Davant aquest informe, que confirma l’espionatge a la formació anticapitalista, l’exdiputat i advocat Benet Salellas ha tornat a presentar un escrit en què reclama al magistrat que doni tràmit a totes les 15 diligències que va sol·licitar, i que va aprovar la secció 6a de l’Audiència de Barcelona. La principal és que el magistrat demani al Consell de Ministres que desclassifiqui documentació del CNI perquè aclareixi si va espiar els cupaires i amb quin motiu. Raona, que el govern de Pedro Sánchez ho va aprovar, tot i que de forma parcial, en el cas del president Pere Aragonès, on es va admetre que se’l va espiar del 2019 al 2020 amb l’insòlit argument que podria ser responsable de les mobilitzacions dels CDR. En el cas de Riba i Jové, l’executiu del PSOE no va admetre desclassificar documents i va assegurar que no els havia espiat.
En la comissió de secrets, el CNI va admetre el seguiment a 18 polítics i de l’entorn de l’independentisme català, com Aragonès, quan era vicepresident. Salellas també detalla informes del Defensor del Pueblo i del Parlament Europeu, que ha reclamat a l'Estat espanyol que limiti l'ús de l'eina Pegasus, centrada per controlar a suposats terroristes, i que indemnitzi les víctimes.
Pel que fa a a les pericials, ara el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, l’únic que ha imputat una responsable estatal (l’exdirectora del CNI) pel cas Pegasus, ha demanat al president Pere Aragonès que aporti el seu mòbil perquè els Mossos també l’analitzin. En el seu cas, una empresa privada ha determinat que va patir la infecció el 2018, és a dir un any abans del permís del Tribunal Suprem al CNI, que va ser del 2019 al 2020. ERC considera que aquest aval judicial també és irregular perquè era un espionatge per motius polítics i no pas per fets suposadament delictius.