Confirmació molt greu. Els Mossos d’Esquadra han afirmat que el president Pere Aragonès va ser espiat amb el programari Pegasus al seu mòbil sense empara legal, segons una informació a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous. L’expresident republicà va entregar el seu mòbil al titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, que investiga l’espionatge d’Aragonès per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). La pericial que va aportar el seu advocat, Andreu Van den Eynde, va detallar que va ser espiat del juliol del 2019 a l’abril del 2020 -tal com va admetre el CNI al Consell de Ministres-, però també el juliol del 2018, i per tant sense el permís del jutge de control del CNI, del Suprem. Ara, la policia catalana ha confirmat aquest extrem. El jutge Santiago García és l’únic que, per ara, ha imputat l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per l’espionatge d’Aragonès, mentre la resta de jutges que investiguen l'espionatge a independentistes catalans no ho han fet.
Precisament, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acaba de renovar el magistrat del Suprem Pablo Lucas, com a jutge de control del CNI, el qual va permetre l'espionatge massiu a independentistes catalans. Des d’ERC es denuncia que el magistrat no va argumentar prou aquesta invasió de la intimitat d’Aragonès, quan era vicepresident, i sobretot denuncia que s'hagi usat aquesta eina contra rivals polítics quan està pensada per lluitar contra el terrorisme.
Tres infeccions sense autorització
En l’expedient del CNI sobre Aragonès parcialment desclassificat -l’únic dels 18 independentistes catalans espiats reconeguts-, s’afirma que es volia descobrir la relació d’Aragonès amb els CDR i Tsunami Democràtic. Un fet inversemblant. En concret, Aragonès va patir la infecció del seu mòbil sense cap autorització judicial en tres dates: juliol de 2018, abril de 2019 i juliol de 2019, segons la pericial privada aportada al jutjat. És el 24 de juliol de 2019 que el CNI obté el permís del jutge de control per espiar-lo fins, com a mínim, l’abril 2020. La policia catalana ratifica tota aquesta invasió en el seu informe pericial aportat al jutjat.
L'exdirectora del CNI, amb indicis per anar a judici
El magistrat va denegar aplicar l'amnistia a l'exdirectora del CNI, després de ser consultat per l'Audiència de Barcelona. La seva defensa, exercida per l'Advocacia de l'Estat, no l'havia demanada. Ara, amb aquesta prova pericial, el magistrat instructor té prou indicis per enviar Esteban a judici. El CNI hauria de demanar desclassificar tot l'espionatge contra l'independentisme català, avalat judicialment, per defensar-se, segons fonts judicials.
Abans d’aquest resultat cabdal, el magistrat de Barcelona va prorrogar la investigació sis mesos més, fins a l’abril vinent. El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, ha subscrit la mesura, fet excepcional perquè fins ara s’hi havia oposat i havia demanat l’arxivament de la causa per a Paz Esteban, com demana l’Advocacia de l’Estat. La defensa va exposar que Esteban no era la directora el 2018; ho era Félix Sanz Roldán. L’acusació d’Aragonès, però, recorda que Esteban era a la direcció del CNI perquè en aquelles dates era la secretària general del centre, i per tant també hauria avalat l'espionatge.
Reactivada la causa de l’espionatge a la CUP
Paral·lelament, el titular del jutjat d'instrucció 32 de Barcelona, que investiga la infecció amb el programari Pegasus dels telèfons mòbils dels exdiputats de la CUP Albert Botran, Carles Riera i David Fernàndez ha acordat, finalment, la pràctica de diligències d'investigació un cop constatada la infecció per part dels pèrits de Mossos d'Esquadra. La policia catalana va confirmar el resultat de la pericial encarregada per l’advocat dels excàrrecs cupaires, Benet Salellas, que alhora ratifica el descobriment dels investigadors de Citizen Lab en Catalan Gate, amb 65 persones del món independentistes catalans espiats.
En concret, el magistrat José Antonio Cruz ha acordat remetre una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a les autoritats de Luxemburg perquè les empreses delegades del grup NSO, propietari de Pegasus, “identifiqui els possibles pagadors espanyols de l'spyware entre els anys 2016 al 2022”, tal com sol·licita la Fiscalia. També ha exigit informació a les autoritats d’Israel, seu del grup NSO. Es compleix així la petició del fiscal de Delictes Informàtics i de l'acusació dels excàrrecs de la CUP.
A més, el jutge ha acordat oficiar al CNI, la policia espanyola i a la Guàrdia Civil perquè aportin tota la informació que tinguin sobre el cas, com exigia la CUP.
Primeres confirmacions
La primera confirmació d’infecció de mòbils per part dels Mossos d'Esquadra va ser l'espionatge a tres dirigents d'ERC: l'eurodiputada Diana Riba; el diputat en el Parlament Josep Maria Jové; i a l'exdiputat Sergi Sabrià. L’informe era de gener, i ara han confirmat el d’Aragonès.
La policia catalana també va confirmar l’espionatge a presidents i càrrecs de l’Assemblea Nacional de Catalunya, com Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, i té pendent de confirmar l’espionatge a dirigents d’Òmnium.