El cas dels presos polítics catalans ja ha arribat a Estrasburg. Ahir, amb l’aprovació d’una moció a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que demanava la seva llibertat i també la retirada de les euroordres. Però també alguns dels condemnats ja han recorregut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, el govern espanyol s’ha acabat de decidir per donar els indults: perquè fora d’Espanya és incomprensible la situació dels dirigents polítics independentistes.

El mateix dia que s’ha concedit la mesura de gràcia, amb un gran desplegament argumental, fonts del govern espanyol assenyalen que si bé són greus els fets d’octubre del 2017, també recorden que ja han complert més de tres anys i mig de presó. En aquest sentit, subratllen que és “molt excepcional” que hi hagi líders polítics empresonats amb aquestes penes tan elevades. Això, admeten, “suposava que no s’entengués bé a Europa i la resta del món”.

També sobre l’àmbit internacional, des del govern de Sánchez remarquen com grans diaris com The Guardian o el Financial Times han donat suport públic a la mesura dels indults perquè “s’obre una nova etapa de diàleg a Espanya”.

Des de La Moncloa assenyalen que justament aquesta circumstància era aprofitada per l’independentisme per a sacsejar el “victimisme” però també la “desafecció” de Catalunya amb Espanya. Aquestes fonts defensen la necessitat de “normalitzar les relacions institucionals i també afectives entre Catalunya i Espanya”. Per això, els indults són venuts com “un primer pas”. Ho fien tot a la taula de diàleg, on poder començar a resoldre un conflicte polític amb propostes polítiques. A diferència de la dreta, contraposen, que no té més alternativa que “omplir un Piolín de policies”.

Per altra banda, des de l’executiu central subratllen que persones com Oriol Junqueras són “líders rellevants”, en tant que president del principal partit independentista. La seva posada en llibertat, argumenten, pot ajudar a encarrilar les coses i normalitzar les relacions institucionals.

En aquest context, des del govern central remarquen que no és “començar de zero”, però sí “començar de nou”. I els indults són un pas de la banda de l’Estat. “Ara li toca a l’independentisme”, conclouen aquestes fonts. “Hi ha una sentència que no es revoca i que ja ha tingut les seves conseqüències: més de 1.300 dies a la presó”, reblen.

Els exiliats, que tornin

Els indults no poden resoldre la situació dels exiliats perquè no han estat condemnats. Pel que fa a la seva situació, des del govern espanyol insisteixen que han de tornar, assumir la seva responsabilitat i retre comptes davant la justícia com ho han fet la resta. Posen l’exemple, justament, de l’exconsellera Meritxell Serret, avui diputada al Parlament. Mentrestant, el Consell de Ministres està a l’espera de donar llum verda a la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició al Codi Penal per a rebaixar-ne les penes.