Nou cop de porta de Suïssa al jutge Manuel García-Castellón en la seva persecució per terrorisme al Tsunami Democràtic. El departament federal de Justícia i Policia suïs ha rebutjat, per tercera vegada, oferir-li auxili judicial en la causa que instrueix per presumptes delictes de terrorisme en les manifestacions convocades per Tsunami Democràtic contra la sentència a finals de 2019, en considerar que les concentracions van ser de contingut polític i no van tenir res a veure amb actes terroristes. Segons informa El País, el 22 de maig les autoritats suïsses van fer arribar un text a García-Castellón on assenyalaven que les accions descrites no s'emmarquen en l'àmbit d'aplicació del Codi Penal suís, l'escrit apunta que "la jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Vermelles italianes, l'ETA basca i la xarxa Al-Qaeda, però NO les organitzacions que, utilitzant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític al país".
Negativa a localitzar Marta Rovira
El jutge de l'Audiència Nacional sol·licitava a les autoritats suïsses la localització de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, també imputada a la causa, i requeria informació sobre un compte bancari que presumptament s'havia utilitzat per finançar les mobilitzacions organitzades per Tsunami Democràtic l'any 2019. Ara, de nou, l'oficina federal suïssa ha assenyalat que no farà cap de les dues coses, ja que, asseguren que els actes "no constitueixen terrorisme conformement al dret suís" i per aquest motiu neguen l'auxili sol·licitat per García-Castellón.
Les autoritats suïsses ja havien mostrat el seu desconcert amb la petició del jutge i així ho van assenyalar en la resposta a una comissió rogatòria: "ens agradaria saber la relació exacta entre Marta Rovira, objecte tant de la recerca penal com d'una de les mesures d'assistència mútua, i les manifestacions en els dos aeroports esmentats —El Prat i Barajas-Alfonso Suárez—que constitueixen els fets descrits en la comissió rogatòria; en altres paraules, és important destacar la implicació precisa de la senyora Rovira en aquestes manifestacions, i més concretament en les accions empreses contra els funcionaris espanyols i saquejos comesos en aquest context". En aquell moment, el magistrat només va aportar com a proves la participació de Rovira a Tsunami una reunió a Ginebra, el contingut de la qual es desconeix, on segons el jutge es va parlar de la creació del moviment de protesta i es va planificar alguna de les accions que després es van dur a terme. El jutge va assenyalar com a prova que Rovira “va ser la que més ràpid va tuitar el primer missatge de Tsunami”. I va afegir que "només va trigar tres minuts a llegir el tuit, retuitar-lo, pensar a comentar-lo i transcriure'l (40 paraules repartides en 225 caràcters amb espais). Se sospita, per això, que va poder estar en la reunió de Ginebra, en la qual es va planificar i va organitzar l'acció de Tsunami Democràtic".
"Ni coacció ni extorsió"
En el nou escrit enviat per les autoritats helvètiques defensen que en les protestes organitzades per Tsunami no va haver-hi ni extorsió ni coacció, i tampoc es va posar en perill la vida de ningú o la seva integritat física. Com podria ser "mitjançant el segrest d'un avió, la utilització de mètodes d'extermini massiu, la provocació d'una catàstrofe o la presa d'ostatges". I afegeixen, "aquesta situació, a parer nostre, no s'ha produït". A més, també han respost a les acusacions de fa uns dies de García-Castellón, qui va atribuir un biaix polític favorable al govern espanyol per part de les autoritats suïsses, i els va retreure que encara no haguessin donat resposta a la trobada entre responsables judicials de tots dos països. Les autoritats suïsses han assegurat que és normal que s'hagin informat prèviament sobre el procés d'amnistia a Espanya "com hauríem fet en circumstàncies similars amb altres estats estrangers. Aquest element legislatiu no pot ometre's, ja que pot tenir incidència en el procediment penal espanyol que serveix de base a la comissió rogatòria". I afegeix que "no és la nostra pràctica reunir-nos amb representants de l'Estat requeridor estranger, ni amb l'autoritat central estrangera per regla general i molt menys amb el magistrat requeridor estranger després de rebre una comissió rogatòria".
García-Castellón també va criticar que Suïssa tenia l'obligació de respectar el Conveni del Consell d'Europa per a la prevenció del terrorisme. Ara, les autoritats d'aquest país, afirmen que en cap moment s'han saltat el conveni. “Les excepcions previstes demostren clarament que la legislació nacional suïssa ha tingut en compte diverses de les situacions contemplades en els convenis sobre terrorisme. No obstant això, els fets descrits en la comissió rogatòria espanyola no aconsegueixen el nivell de gravetat requerit per exercir aquesta excepció”.