Com arriba el moviment feminista a aquest 8 de març? Crisis polítiques, noves lleis i divisió interna

Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, arriba amb una motxilla ben grossa que inclou disputes entre partits, noves legislacions i divisions en el moviment feminista més enllà de les institucions. Tot plegat està interrelacionat i marcarà aquesta jornada reivindicativa en el primer 8 de març totalment lliure de les restriccions per la pandèmia. 

🟣 Vaga del 8 de març, DIRECTE | Manifestació a Barcelona i totes les mobilitzacions

🟣 Manifestació del 8 de març de 2023 a Barcelona: recorregut i horari

Noves lleis que enfronten el govern espanyol

La que havia de ser una de les lleis estrella del govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos ha estat una nova trinxera que ha enfrontat tots dos partits. En un primer moment, quan la llei del només sí és sí va ser aprovada, l'eufòria copava La Moncloa, però uns mesos després del degoteig de rebaixes de condemnes que hi ha hagut arran de la seva implementació, se'ls ha girat en contra. Tot plegat ha succeït perquè la llei no incloïa mesures transitòries i les denúncies cap a les rebaixes de penes s'han anat acumulant. 

Quan la polèmica va començar amb les primeres rebaixes de condemna, el PSOE i Unidas Podemos ja van prendre posicions antagòniques. Per una banda, els socialistes aposten per modificar la llei per garantir que mantindrà les penes altres, però aquesta reforma té un preu que Unidas Podemos no està disposat a pagar: diluir el reconeixement del consentiment sexual en la llei. Per a la formació morada, la clau de la llei és, justament, el reconeixement del consentiment, i assenyalen la reforma del PSOE com una manera de tornar al "Codi Penal de la Manada". Sigui com sigui, la reforma socialista no evitarà la rebaixa de condemnes ara, sinó que afectarà futures condemnes. 

Lluny de la guerra oberta que ha suposat entre els dos socis del govern espanyol la llei només sí és sí, hi ha una altra norma ha fet saltar espurnes entre les dues formacions: la llei trans. Després de la formació el gener del 2020 del govern espanyol de coalició entre PSOE i Unides Podem, tots dos partits van signar un pacte en què reunien els compromisos del nou executiu, entre els quals hi havia l'aprovació d'una llei trans i LGTBI. Però algunes ales del PSOE no volien sentir a parlar de la llei trans. Encapçalats per Carme Calvo, les pocions més transexcloents dels socialistes van xocar dins i fora del partit. Finalment, la llei ha estat aprovada aquest 2023 sense gairebé modificacions.

Divisió al moviment feminista 

No només aquestes dues lleis han adobat el ja fèrtil camp de batalla entre els dos partits a La Moncloa, en especial la llei trans ha assenyalat una situació que el marca des de fa anys: diverses posicions del feminisme. La llei trans ha mostrat les costures d'un moviment que, com qualsevol altre, no ha estat mai hegemònic. Tanmateix, que posa sobre la taula aquesta llei perquè el xoc entre diverses postures del feminisme sigui tan fort?

Per entendre perquè la tramitació de la llei va aixecar polseguera cal deixar clar que aquesta toca un dels aspectes fonamentals del feminisme: què és ser dona? És a dir, es tracta de definir el subjecte mateix del moviment feminista. En última instància tot es redueix a la resposta que es dona a la següent pregunta: les dones trans són dones? Hi ha una part del feminisme que redueix l'existència femenina als genitals de les persones i considera que és per aquesta condició que les dones són discriminades. Una altra considera que la discriminació de la dona es construeix de forma social i cultural, per tant, el reconeixement de l'autodeterminació del gènere com un dret —és a dir, identificar-te amb un altre gènere que no se't va assignar en néixer— no els suposa cap atac al seu projecte polític.

No és ni molt menys l'únic tema que recull posicionaments oposats dins del moviment feminista. Per exemple, la prostitució ha estat un camp de batalla entre feministes des de fa dècades. Els dos principals bàndols són: les abolicionistes i les que estan a favor de la regulació. Un altre motiu que divideix el moviment feminista que en els darrers anys s'ha anat fent més evident és la relegació de les dones racialitzades dins del moviment feminista català i espanyol. Diversos col·lectius de dones racialitzades fa anys que denuncien com les seves demandes i reivindicacions són ignorades o deixades de banda, fet que les allunya del moviment feminista mainstream, el qual és majoritàriament blanc i, en alguns casos, es renta les mans de les demandes de les dones racialitzades.

En tots els casos, és necessari recordar que el feminisme és un moviment polític com tants altres, on també hi ha diversos corrents i posicionaments que si bé poden compartir un objectiu final, també poden xocar internament. El moviment feminista no és cap excepció, la qual cosa sembla haver-se oblidat després de les mobilitzacions massives des del 2018, però cal recordar que aleshores aquests enfrontaments ja estaven vius dins dels espais feministes. 

Un 8-M digital 

Mentrestant, en l'àmbit internacional, les Nacions Unides (ONU), que fa anys que commemoren el 8-M, han posat el focus aquest any en el món digital, concretament, en reivindicar un món digital inclusiu. "La nostra vida depèn actualment d'una forta integració digital: des d'atendre un curs, trucar als teus éssers estimats, fer una transacció bancària o reservar una cita mèdica. Tot passa actualment per un procés tecnològic. No obstant això, un 37% de les dones del món no hi tenen accés", exposa l'ONU a la seva pàgina web. 

"Incorporar les dones i les nenes a la tecnologia i l'educació digital permet solucions més creatives i té un potencial més gran per a innovacions que satisfacin les necessitats de les dones, promoguin la igualtat de gènere i fomentin l'activisme. La manca d'inclusió, per contra, té un cost enorme", remarca l'ONU, que per això centra els seus actes en el context d'aquest 8-M a homenatjar "les activistes i organitzacions que lluiten per una tecnologia i educació transformadores per a dones i nenes". A més, se centra a mostrar "els efectes de la bretxa digital de gènere en el creixement de les desigualtats socials i econòmiques, posarà en relleu la importància de protegir els seus drets en els espais digitals" i a abordar "la violència de gènere en línia".