El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, assenyalava aquest dilluns que la responsabilitat de la fugida del president a l'exili Carles Puigdemont recau en la Generalitat i que "no se'n pot imputar cap al govern espanyol". Fins aquí, cap problema per als tribunals, però el que ha regirat el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional (i també El Mundo), són unes altres paraules pronunciades pel ministre. Pel que fa a la llei d'amnistia i el fet que Puigdemont no se n'hagi beneficiat completament en negar-se el Tribunal Suprem a perdonar el delicte de malversació, Puente defensava que el govern espanyol "ha fet el que podia i el que devia", i ara és el torn que els jutges facin "el que correspon, que és interpretar les lleis d'acord, sobretot al seu tenor literal". "Nosaltres el que vam fer és promulgar una llei que té un tenor literal molt clar i el que no poden fer els tribunals és extralimitar-se a l'hora d'interpretar-la, dient, per exemple, que hi ha hagut malversació perquè els independentistes es van estalviar del seu peculi els diners que els hagués costat la campanya de la independència o el referèndum il·legal", va lamentar. Aquesta interpretació "no hi ha per on agafar-la", i per això, va assegurar que espera que el TC es pronunciï. I ja ho ha fet, i tant que ho ha fet. Segons recull el citat diari, la resposta del Suprem és que no hi ha cap excés i sí una redacció deficient de la llei que impedeix, en contra del que pretenien els responsables, esborrar el delicte de malversació. "No hi ha extralimitació, sinó una mala redacció de la llei, com va passar amb la llei del sí és sí", afirmen fonts de l'alt tribunal. De manera similar s'ha expressat el TC, que lamenta aquestes declaracions concretes de Puente i, en general, la "manca de prudència" d'alguns dirigents polítics. Ah, per cert, com no podia ser d'una altra manera, el PP també ha ficat cullerada en aquesta polèmica.
Per la seva banda, l'ABC ja pateix per la intenció d'Illa de rellançar l'acció exterior catalana. Segons assegura el diari, "Illa completarà la formació d'un cos diplomàtic propi per a Catalunya" i ho farà gràcies al seu flamant conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. Per explicar aquesta notícia, el diari recupera unes declaracions de Duch de l'any 2013, quan, sobre els possibles riscos internacionals que es podrien derivar del procés, va dir: "No és el mateix sortir d'Europa pel balcó que per la porta". Ara, més d'una dècada després, Duch és conseller i té la responsabilitat de "recuperar el prestigi i el reconeixement de la Generalitat a l'exterior", explica el diari. L'ABC no sorprèn, deixa per terra la gestió de la fins ara consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, dient que "després de dotze anys en què l'independentisme va convertir els foreign affairs catalans en una carpeta tòxica a Brussel·les, la pretensió de la nova conselleria de Duch és precisament revertir una situació". Afegeix que la primera missió de Duch serà sens dubte organitzar un viatge d'Illa a Brussel·les per reunir-se amb la presidenta de la comissió, Ursula von der Leyen, i "oficialitzar el retorn de Catalunya a Europa".
Finalment, cop d'ull a la portada d'El País (encara que només cal treure el cap per la finestra per entendre el desastre del qual parla el diari). "La calor va causar 47.000 morts a Europa l'any passat", alerta el titular. El 2023 va ser l'any més càlid registrat a tot el món i el segon amb més mortalitat per calor de la darrera dècada, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els investigadors adverteixen que la vulnerabilitat a la calor dels europeus ha disminuït progressivament i calculen que, sense els processos d'adaptació d'aquest segle, la càrrega de mortalitat durant l'any passat hauria estat un 80% més gran. Què diuen la resta de portades d'aquest dimarts?
