D'aquí a un any el país estarà de ressaca electoral després d'unes eleccions municipals que el 28 de maig del 2023 obriran una nova etapa als ajuntaments del país, on es veurà la força que tenen els dos partits que governen Catalunya, ERC i Junts, i quina salut té el PSC, amb la recuperada que ha fet al Parlament. També serà una prova d'estrès per Ciutadans, que no deixa d'acumular fallides arreu, un fet que també alimenta l'opció que la ultradreta de Vox entri per primera vegada als consistoris catalans. Una ultradreta que també haurà de competir amb el PP i el Valents d'Eva Parera: el constitucionalisme està absolutament dividit. Quan falta un any per anar a les urnes, algunes ciutats tenen més clar que altres els seus candidats. Esquerra Republicana té força avançada la proclamació dels seus alcaldables a les principals ciutats com Barcelona, mentre que Junts per Catalunya ho resoldrà en bona part un cop passat el congrés engegat aquest cap de setmana. El PSC també ha anat anunciant els seus candidats i consolidant els alcaldes metropolitans, tot i que es preveuen molts més noms a la tardor. Ciutadans és una bona incògnita, perquè el partit encara no ha proclamat la majoria dels seus candidats mentre ha de lidiar amb batalles internes dels seus regidors que es van donant de baixa i queden com no adscrits, mentre que la CUP està estudiant les millors fórmules i aliances per recuperar presència a consistoris on en les últimes eleccions van quedar fora per poc. Repassem com estan les candidatures a les ciutats més poblades de Catalunya, totes aquelles que superen els 100.000 habitants.
Si hi havia una candidata i coneguda a Barcelona des de ja fa mesos, aquesta era Elsa Artadi. Qui fou líder de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, però, es va veure obligada a aturar la seva activitat política en veure's superada, i amb tota sinceritat va dir que plegava perquè no podia seguir. Ara, la formació de Carles Puigdemont és de les poques que no ha desvelat qui serà el seu candidat o candidata a l'alcaldia, una decisió que arribarà després del congrés que ha engegat Junts aquest cap de setmana i que acabarà el 16 de juliol. De moment, damunt la taula han aparegut noms com el de l'advocat i diputat Jaume Alonso-Cuevillas o el de l'actual presidenta del grup, Neus Munté, que ha substituït Artadi en aquest càrrec.
La majoria dels altres partits, en canvi, ja tenen els noms decidits i sense gaire sorpresa. L'alcaldessa, Ada Colau, optarà a l'alcaldia per tercer cop, després que l'assemblea dels comuns l'avalés una vegada més. Tot indica també que el seu soci, el socialista Jaume Collboni, repetirà en aquesta cursa, segons ha manifestat ell mateix, tot i que és una decisió que hauran de ratificar els socialistes en primàries, previsiblement a la tardor. A Esquerra Republicana, cap sorpresa, i Ernest Maragall, que va guanyar les últimes eleccions però no va aconseguir governar la ciutat, repeteix com a candidat: una enquesta d'El Nacional el situa de nou com a guanyador.
La dreta també ho té bastant encarrilat. Ciutadans intentarà salvar els seus fracassos nacionals a Barcelona amb la figura de l'actual presidenta de la formació a l'Ajuntament, Luz Guilarte. La seva principal competència, el partit de Valents, amb qui van anar junts a les últimes municipals quan estava liderat per Manuel Valls, també ha anunciat que Eva Parera serà la candidata. A casa del PP, el partit que pitjors resultats va treure a les últimes municipals, les coses no estan gens clares i és que els populars han viscut un mandat de discrepàncies amb la incorporació de Josep Bou que ha xocat amb part del partit. Un Josep Bou que ha dit que voldria repetir però que no té res assegurat: els populars decidiran el candidat a la tardor. Serà també en aquest moment quan la CUP, formació que no va aconseguir entrar als últims comicis, comuniqui la seva proposta.
De l’Hospitalet de Llobregat hi ha una cosa indiscutible i és que Núria Marín és imbatible. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat va aconseguir majoria absoluta amb 14 de 27 regidories en les eleccions del 2019, any en què també va arribar a la presidència de la Diputació. Si res canvia, l’alcaldessa ja ha manifestat en múltiples ocasions la seva voluntat de seguir al capdavant de la ciutat, tot i que compta amb un escull, el Cas del Consell Esportiu. Aquest escull ha debilitat al PSC del municipi, que està a hores d'ara gestionat per una gestora que pilotarà el partit, arran de les últimes dimissions per aquest cas. Precisament fa pocs dies va estripar el carnet socialista l’ara exregidor Jaume Graells, qui va denunciar el cas del Consell Esportiu, i ara és la proposta d’ERC per a les municipals, a l’espera de ser ratificat el 16 de juny. En les eleccions del 2019 els republicans van quedar segons, però amb només cinc regidors, lluny dels 14 de Marín.
Aquests són els dos únics candidats clars a hores d'ara a la segona ciutat més habitada de Catalunya, mentre que la resta de forces encara no han anunciat si els seus líders a l’Ajuntament seran els alcaldables. Actualment Ciutadans compta amb 4 regidors, els comuns amb 3 i el PP amb un. Candidatures sense representació com la CUP ja han començat també a confeccionar la seva llista, mentre que Valents d’Eva Parera també es vol presentar i ja ha incorporat a la seva junta local a l’exregidor del PP al municipi Javier Martín.
A Terrassa el govern de coalició Tot-ERC està satisfet i si pot, tot indica que repetirà la fórmula. La ciutat té al seu capdavant l'alcalde Jordi Ballart (Tot per Terrassa), que va crear aquest partit després de dimitir de l'alcaldia quan representava el PSC, partit del qual va estripar el carnet quan es va aplicar el 155 a Catalunya. Mesos després es va presentar amb Tot per Terrassa i va guanyar les municipals amb prop del 30% del suport i 10 dels 27 regidors, formant govern amb ERC. L'alcalde ja va assegurar l'any passat que tornaria a repetir en les eleccions, i també ha manifestat el seu desig de tornar a governar amb ERC, fins i tot si obtinguessin majoria absoluta. Aquest últim any Ballart ha hagut de combinar la seva feina al capdavant de la ciutat amb una batalla encara més important, el càncer del seu fill, que ha anat explicant a les xarxes socials.
Comencem una lluita molt dura i llarga, que guanyarem. pic.twitter.com/5kwI4l6ysO
— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) August 15, 2021
Per part del partit que ara governa la ciutat, Esquerra Republicana, també hi ha candidata. És Ona Martínez (Terrassa, 1992), actualment regidora i que substituirà a qui ha estat cap de llista dels republicans des de l'any 2007, Isaac Albert, actual primer tinent d'alcalde de la ciutat. Martínez va ser proclamada candidata després de guanyar amb un 58% del suport, en unes primàries ajustades contra el també regidor Carles Caballero.
Per part de l'oposició, a casa dels socialistes, que són la segona força després de governar la ciutat durant més de 40 anys, també hi ha candidata. És la regidora i diputada al Parlament Eva Candela, qui ja va compartir llista amb Jordi Ballart quan aquest encara era del PSC. A Ciutadans, quarta força de la ciutat, l'actual líder i portaveu Javier González ha anunciat que no encapçalarà de nou la llista i encara no se sap qui li farà el relleu, però guanya punts el nom de la regidora dels taronges Isabel Martínez, que fa uns dies va anar al Parlament europeu i va convidar el president Carles Puigdemont a tornar a Espanya.
⚠️ La concejal de @cs_terrassa, @IsabelMCom, se ha encontrado en Bruselas al prófugo de la Justicia y le ha dado un recado de parte de Cs.
— Cs Terrassa (@Cs_Terrassa) May 18, 2022
🇪🇸 “Yo soy catalana, española y europea, le invito a volver a España cuando quiera. Le estamos esperando con los brazos abiertos”🎥👇🏼 pic.twitter.com/Se42HiXdSx
Finalment, l'última força, Junts per Catalunya, que compta amb dos diputats, també té ja decidida la fórmula per a les properes municipals. L'actual portaveu municipal Meritxell Lluís serà la candidata i ho farà tenint la filòloga Montserrat Caupena com a número dos. És un acord al qual han arribat els juntaires després que hi hagués sobre la taula la possibilitat de fer unes primàries on ambdues competissin per l'alcaldia. Finalment doncs, han arribat a un acord que ha estat ratificat per les bases del partit.
Quatre alcaldes en set anys. El dinamisme institucional de Badalona no està sent gens positiu per a la ciutat, i és que com descobria fa uns dies TV3, el municipi té múltiples estructures en precari, descuidades i envellides, malgrat tenir un superàvit de 45 milions d'euros. Una situació que es deu a un sistema organitzatiu obsolet i deficient que s'agreuja amb aquests canvis al capdavant de la gestió de la ciutat. L'any 2018 l'alcalde socialista Àlex Pastor va donar positiu en alcoholèmia i es va encarar amb un mosso d'esquadra. Va dimitir donant pas al popular Xavier García Albiol, qui va ser desterrat amb una moció de censura després d'aparèixer als papers de Pandora. Des de llavors té l'alcaldia el socialista Rubén Guijarro, qui encara no ha anunciat públicament si es tornarà a presentar o no, i és que prou feina té en arreglar i abordar els canvis dels últims anys a la ciutat. Governa, això sí, amb ERC, comuns i Junts.
Qui si té claríssim que es tornarà a presentar és l'incansable Albiol, que va guanyar les últimes eleccions. El popular ja ha donat el tret de sortida a la cursa municipal, amb un equip en el qual ja ha incorporat el diputat de Ciutadans David Mejía. Per part d'ERC, que a les últimes eleccions es va presentar amb Guanyem i van quedar segons, però van rompre la coalició, el cap de llista serà l'actual primer tinent d'alcalde, Alex Montornès, escollit per unanimitat per l'assemblea de la formació, després que l'últim cap de llista, Oriol Lladó, renunciés al seu càrrec per discrepàncies amb la secció local de Badalona. Encara resta saber els candidats de Guanyem, comuns i de Junts per Catalunya.
L’Ajuntament de Sabadell està governat actualment pel PSC amb el suport de la regidora no adscrita Marta Morell, exregidora de Podem, que ha estat expulsada del partit. L'alcaldessa Marta Farrés va obtenir el suport del 30% de la ciutadania i 10 regidors. Encara no és oficial, però sí sabut al municipi que Farrés, la primera alcaldessa de la història de la ciutat, repetirà com alcaldable. Haurà de competir amb el candidat ja proclamat d’ERC Gabriel Fernández, formació que va ser segona força a la ciutat en les últimes eleccions, aconseguint els set regidors actuals. Regidor a l’Ajuntament des de l’any 2015, Fernández va ser escollit el passat mes de novembre en unes primàries on va aconseguir el 94% del suport, sent l’únic candidat dels republicans que es presentava.
La tercera força de la ciutat és la CUP-Crida per Sabadell, que recentment ha proclamat per candidata l’actual líder de la formació a la ciutat, Nani Valero, que agafa el relleu de Maties Serracant, qui va ser el cap de llista als comicis de 2019 i va ostentar l’alcaldia en el mandat anterior, compartida amb l’ERC de Juli Fernàndez. Ciutadans, que és la quarta força, encara no ha engegat la maquinària i per tant encara no se sap si l’actual portaveu, Adrián Hernández, serà l’alcaldable. La cinquena força, Junts per Catalunya, que compta actualment amb tres regidors, també té candidat: Lluís Matas, actual regidor i portaveu de la formació, que ja ha avançat que mai pactaria amb Crida per Sabadell, però sí que es planteja seguir donant suport al govern del PSC.
On està l’embolic és en l’espai dels comuns, però la reordenació està arribant. Fins ara Sabadell en Comú i Podem Sabadell havien anat separats, i la líder de Podem, Marta Morell, va acabar sent expulsada. Ara, el diputat al Congrés dels comuns, Joan Mena, presentarà candidatura per ser l’alcaldable del partit representant ambdós espais, que està reunificant. En paral·lel, Morell ha presentat el seu propi espai, Sentim Sabadell, amb el qual concursarà als comicis amb una nova marca que defineix com municipalista i feminista.
Miquel Pueyo vol repetir com a alcalde de Lleida, i l’assemblea dels republicans ja ha donat llum verda al fet que es torni a presentar. Va arribar a l’alcaldia després d’imposar-se a les eleccions per només 0,1 punts de marge respecte al PSC, però va aconseguir formar Govern amb l’ajuda de Junts i del Comú de Lleida, convertint-lo en el primer alcalde independentista d’una ciutat governada en les darreres quatre dècades pel socialisme. A finals del 2021, l’alcalde republicà no va superar la qüestió de confiança després que l’oposició rebutgés aprovar els pressupostos del 2022, però malgrat aquest tràmit cap partit va presentar un candidat alternatiu i per tant Pueyo ha quedat al capdavant i els pressupostos s’han aprovat de forma automàtica. Tot plegat va passar després de trencar-se el tripartit entre ERC, Junts i Comuns que governava Lleida, deixant un Govern format per ERC i Junts.
El PSC, la força que clarament competirà amb ERC el 2023, ja ha escollit el seu candidat: Fèlix Larrosa, que ja havia estat alcalde quan va substituir Àngel Ros al final de l'última legislatura on governava el PSC. L’actual tercera força, Junts per Catalunya, que va obtenir 7 diputats, es troba ara mateix en procés de primàries. Serà el cap de setmana de l’11 i 12 de juny quan la militància haurà d’escollir entre l’actual primer tinent d’alcalde, Toni Postius, i la diputada al Parlament Cristina Casols. A hores d’ara Postius ha presentat 94 avals de la militància mentre que Casol n’ha recollit 51.
A Ciutadans la crisi és grossa. El partit va expulsar dos dels tres regidors que té a la Paeria, que ara són regidors no adscrits, i l’única representant a la institució del partit taronja, María Burrel, serà l’alcaldable de nou. Davant aquesta situació, el PP intentarà rascar vots i millorar els dos regidors que té actualment, i ho farà presentant per segona vegada a Xavi Palau, actual portaveu dels populars a la Paeria. Encara resta pendent per resoldre el candidat del Comú de Lleida, que segur que no serà la regidora Elena Ferre, que ha decidit abandonar la política un cop s’acabi la legislatura.
ERC no va guanyar les últimes eleccions municipals, però va aconseguir desterrar tres mandats consecutius de lideratge socialista a Tarragona. El 15 de juny del 2019 el republicà Pau Ricomà va ser investit nou alcalde amb el suport de Junts, comuns i CUP. Inicialment, els republicans van formar un govern de coalició amb els comuns, però ara la imatge és ben diferent. Al cap de dos anys de mandat, l'alcalde va anunciar un pacte per incorporar al govern a la CUP i Junts, i fruit d'aquest acord els comuns es van voler despenjar. Ara, la ciutat és governada pels tres partits independentistes, i de moment l'alcalde ja ha anunciat que es tornarà a presentar a les eleccions amb Esquerra Republicana, i ja ha estat escollit per unanimitat a l'assemblea del seu municipi.
Falta saber els noms de la majoria de grups, però també el PSC ha activat la maquinària, presentant a qui durant dues cites electorals va ser el candidat de Ciutadans a la ciutat, Rubén Viñuales. La seva va ser l'única candidatura presentada a les primàries dels socialistes, i ja ha obtingut l'aval de la militància. El cap de llista del PSC a les últimes municipals havia estat Josep Fèlix Ballesteros, que ja havia estat alcalde entre el 2007 i 2019, però havia estat suspès de militància arran del cas de presumpta corrupció a l'Institut Municipal de Serveis Socials.
A Mataró governa el mateix pacte que ho fa a Barcelona. La victòria aclaparadora del PSC amb quasi el 40% del suport i 13 regidors va permetre a David Bote obtenir l’alcaldia, que va pactar amb els comuns, amb dos regidors, que formen part del govern municipal. Aquests dos partits encara no han anunciat qui serà el cap de llista per a les pròximes eleccions, ni tampoc ho ha fet Ciutadans, que actualment compta amb dos regidors a l’oposició.
Qui sí que ha activat la maquinària són els tres partits independentistes. Per part d’ERC, segona força al municipi amb 8 regidors, el nom anunciat és el de l’actual regidor Joaquim Camprubí, que substituirà Francesc Teixidó després de més de quatre mandats sent el candidat. Junts per Catalunya, ara amb dos regidors, també ha anunciat ja que el cap del grup municipal, Alfons Canela, repetirà com a candidat. La CUP no va entrar a l’Ajuntament després de dos mandats on sí que havien tingut presència, i ja ha anunciat que presentaran una candidatura liderada per Carlos García i Toni Lopez amb l'objectiu de tornar a entrar a l'Ajuntament.
La socialista Núria Parlon suma 13 anys al capdavant de la gestió de la ciutat i revalida el crèdit any rere any sense ensurts, i és que més del 50% dels electors la volen a ella com a alcaldessa. En les últimes eleccions va obtenir 17 regidors de 27. En segona posició s’hi va situar Ciutadans, amb quatre, i el tercer lloc va ser pels comuns, amb tres. La pitjor posició d’entre els partits que van aconseguir representació va ser per Esquerra Republicana, també amb tres regidors. L'equip d’Oriol Junqueras ho vol remeiar per guanyar pes al cinturó roig. Com? Els republicans saben perfectament que tombar Parlón és una empresa de les grans, i per això ha ressonat el nom de Gabriel Rufián, però prendrà aquesta decisió després de l’estiu i llavors haurà de ser l’assemblea dels republicans al municipi qui ho validi. Amb aquesta decisió intentarien reduir els 18.000 vots que separen els socialistes dels republicans, tot i que el líder d'ERC a Madrid ja ha assegurat que no voldria abandonar el Congrés malgrat assumir aquest nou rol.
En la vuitena ciutat més habitada de Catalunya, més enllà de la possible candidatura de Rufián, pocs noms han sonat encara, ni tampoc l’alcaldessa ha manifestat si es tornarà a presentar a l’alcaldia. Tampoc ho ha anunciat Ciutadans ni els comuns, però els taronges hauran d'esforçar-se per no perdre poca de la representació que els queda als municipis, i la competència serà evident tenint en compte nous partits que es poden incorporar a la cursa, com per exemple Vox, que fa pocs dies va omplir l'auditori del municipi amb Santiago Abascal. Tocarà veure, doncs, més endavant, com es presenta aquesta cursa per intentar canviar més de 30 anys de governs socialistes a la ciutat.
A Reus la maquinària està prou activada. Queda un any per les pròximes eleccions i l’actual alcalde de Junts, Carles Pellicer, ja ha avisat que no es presentarà a la reelecció, després de 12 anys estant al capdavant de la ciutat. El seu relleu no ha estat exempt de polèmica i és que hi han competit dues persones. La candidata finalment serà la regidora Teresa Parallès, que va obtenir un 95% dels vots de la militància. Això sí, després de la renúncia de l’exdigirigent de CDC Víctor Terradellas, que primer es va presentar a les primàries de Junts però va acabar plegant i donant-se de baixa del partit en considerar que la direcció va afavorir Pallarès des d’un inici.
Polèmica passada, el govern de Reus segueix ara amb la coalició entre Junts, ERC i Ara Reus, aquesta última una formació municipalista. A Esquerra Republicana ja hi ha candidata, la mateixa que en els últims comicis, Noemí Llauradó, que actualment és vicealcaldessa. El dissabte 11 de juny presentarà la seva candidatura acompanyada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Llauradó intentarà millorar encara més els resultats després d’unes xifres històriques pels republicans a les eleccions de 2019, passant de dos regidors el 2015 a sis en l’actualitat.
També el PSC, tercera força al municipi, intentarà recuperar posicions per evitar que es torni a repetir el govern de coalició a les properes municipals, i el candidat serà Andreu Martín, l’actual portaveu del grup municipal. Com a incògnites queden pendents els candidats de Ciutadans, la CUP i Ara Reus.
La notícia a Girona és que la seva alcaldessa, Marta Madrenas (Junts) no es tornarà a presentar a la reelecció, sota la justificació que calen nous lideratges. Madrenas és l'única alcaldesa de la formació de Carles Puigdemont en una capital de província, i considera que no s'han de fer més de dos mandats en ciutats com Girona. Junts haurà d'activar per tant la maquinària per veure qui rellevarà Madrenas, una acció que podrà fer un cop acabat el congrés nacional de la formació, que ha començat aquest cap de setmana. L'única candidatura presentada fins ara per substituir-la és la d'Assumpció Puig, fins fa poc degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i externa a l'executiva del partit. Encara hi ha temps, però, perquè es presentin més aspirants. El soci de govern de Junts, Esquerra Republicana, sí que té un candidat proclamat, l'actual vicealcalde Quim Ayats, repetint doncs en aquesta cursa amb l'objectiu d'escurçar distàncies amb Junts: els de Madrenas tenen nou regidors mentre que ERC en té 4.
La segona força a la ciutat, Guanyem Girona (6 regidors), no ha anunciat formalment encara el seu candidat, tot i que Lluc Salellas, amb els bons resultats que va treure a les últimes municipals, possiblement torni a repetir amb l'objectiu d'arribar a guanyar un Junts per Catalunya, sobretot ara que pot perdre pes amb la retirada de Madrenas. Per la seva banda, el PSC presentarà l'actual portaveu a l'Ajuntament, Sílvia Paneque. Per últim, Ciutadans, que va obtenir dues regidories però actualment només representa als taronges Míriam Pujola, per disputes internes amb l'altre regidor, tampoc no ha avançat qui presentarà a l'alcaldia.