Conversaven el diputat d'ERC Joan Tardà i el del Partit Popular Fernando Martínez Maíllo durant la pausa del cafè. "Però us ha vingut bé, oi?" desafiava el republicà al popular. "Home, nosaltres no n'hem demanat la compareixença", contestava Maíllo. "Ja m'ho suposo", ironitzava Tardà. No eren ni les 10.30 h del matí i la comissió per la caixa B del PP s'havia convertit en un "hipotètic setge a un home gran", denunciava l'independentista català. "Un xou", segons el diputat de Ciutadans, Toni Cantó, davant la compareixença de Rosendo Naseiro, l'extresorer a Génova ara fa més de 30 anys.
Amb 82 anys, Naseiro ha estat cridat al Congrés per explicar el presumpte finançament del PP durant el període que va del gener de 1989 a l'abril de 1990. Ha afirmat que ell no va demanar "mai" diners ni a empreses ni particulars, però ha reconegut que durant l'etapa de l'expresident del partit, José Manuel Fraga, es demanaven "públicament" unes "donacions a tota Espanya". Els diners després s'ingressaven en un compte i "els controlaven unes senyores que eren militants del PP", ha revelat Naseiro, que ha afegit que les quantitats es justificaven davant del Tribunal de Comptes.
L'extreballador del PP ha justificat la seva innocència perquè el Tribunal Suprem no va voler-ne investigar la causa, ni va ser condemnat. Inclús, ha negat ser el creador de la caixa B, com el va acusar Luis Bárcenas en seu judicial, i ha atribuït el disseny de la comptabilitat de Génova a un despatx privat. Ara bé, ha reconegut que va dimitir del càrrec perquè "si hi ha alguna sospita sobre qualsevol militant", considerava que era allò que tocava fer.
La informació, però, ha quedat sepultada per moments, com a conseqüència de l'espectacle grotesc en què s'ha convertit la sessió. El PP mai no havia estat d'acord amb què Naseiro assistís al Congrés perquè és gran, però l'oposició va votar-hi a favor ja que volia que hi fossin tots els extresorers. I aquest ha estat el rerefons de la metacomissió.
"M'agradaria marxar abans, perquè m'he de prendre unes pastilles", ha dit l'extresorer. "No el sento bé", ha repetit molts cops. "D'això fa més de 30 anys, no me'n recordo", insistia. "Cal veure si és il·legal o no portar-me aquí", ha denunciat al president de la Mesa, Pedro Quevedo. "No sé què hi fem aquí tots, això és un tribunal, es respon vostè mateix a les preguntes", ha dit carregant contra Felipe Sicilia, diputat del PSOE. Sicilia s'ha indignat que no el deixessin acabar perquè en diversos cops Naseiro l'ha interromput per qüestionar preguntes o xiuxiuejar.
Això ha encès l'oposició, que ho ha atribuït a una estratègia del PP per atiar el sentimentalisme. "Felicito el senyor Naseiro i el PP per la tortura, l'hipotètic setge a un home gran", denunciava Tardà. El republicà ha volgut salvar totes les distàncies, però ha recordat que durant els judicis de Nuremberg per encausar dirigents nazis, molts d'ells van aconseguir la "comprensió" de la ciutadania alemanya excusant-se que "complien ordres, no en sabien res".
El mateix ha dit Cantó, que ha denunciat que era "grotesc" allò que "estava fent" el PP amb la "imatge" de la institució. El de Cs ha fregat l'insult, titllant de "xou" el transcurs dels fets i carregant contra l'extresorer. "L'altre dia vam tenir un mut, avui un sord", deia Cantó en al·lusió al silenci de l'extresorer Luis Bárcenas en la mateixa comissió fa algunes setmanes i la sordesa del present. El diputat popular, Eloy Suárez, ha reprovat el de Cs: "Tot Espanya ha vist com insultava un senyor de 82 anys. Aquesta comissió serà recordada, vostè no és un jutge, vol reescriure la història judicial", s'hi ha tornat.
La qüestió és que Naseiro ha sabut què respondre i com, en cada moment, enmig dels gestos propis –exagerats, segons l'oposició– d'un senyor gran. Uns minuts abans havia carregat contra Tardà, insultant-lo que "estava gras" i no arribaria "a la seva edat". "No l'entenc, no em faci un discurs" li ha dit al del PSOE, esquivant la pregunta sobre què feia Fraga quan rebia un taló –com ha reconegut que passava després de mítings del partit–. Més tard ha respost que l'exdirigent "no gastava ni un duro" del partit, ni ell tampoc perquè guanyava molts diners com a marxant d'art.
Naseiro també ha repartit xarop de bastó entre l'aparell judicial. Ha assegurat que un dels jutges que el va investigar era "un roig, un d'aquells que mai voldria que arribés al poder". També hi ha hagut paraules per a l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. Aquest va elaborar un informe on s'exposava que l'extresorer havia dit al jutge que tenia informació d'empreses adjudicatàries que més tard serien "generoses" en donacions. El xoc entre populars ha tingut lloc quan Naserio ha reblat: "El senyor Gallardón és amo del que diu", com negant-ho.