El pont que volien construir Ciutadans i el Partit Popular a l’Estat s’ha esfondrat. Les direccions espanyoles estaven conversant des de feia setmanes per trobar una fórmula per aliar-se amb “l’honesta voluntat compartida d’assolir un acord” amb l’horitzó de sumar esforços a escala estatal i, alhora, presentar-se conjuntament a les eleccions catalanes del 12-M i les europees del juny. Tanmateix, finalment han de “lamentar la impossibilitat” d’arribar a un “acord satisfactori”. En un comunicat difós aquest divendres al migdia, la formació taronja lamenta que, “tot i que el context polític exigeix mesures excepcionals”, les “tensions internes” i el “soroll extern que aquestes han produït” han menat al fracàs i han fet “impossible poder assolir una solució comuna”. Així mateix, el secretari general i eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, ha anunciat que dimiteix per la “decepció” de “no haver aconseguit culminar l’objectiu per al qual es va iniciar aquesta cerca d’acord”. Fonts del PP comparteixen el diagnòstic i afegeixen que les converses estaven encaminades a “assolir la incorporació” de Cs al PP per tal que els taronges s'afegissin a “l’única alternativa constitucionalista real”.
Adrián Vázquez plega: “No puc oferir el meu compromís a una causa en la qual no crec”
La derivada d’aquesta ruptura és la dimissió d’Adrián Vázquez, eurodiputat i, fins avui, secretari general de la formació. En un comunicat propi, argüeix que el fet de no haver pogut “culminar l’objectiu per al qual es va iniciar aquesta recerca d’acord després del mandat de l’executiva” el porta a posar el càrrec a disposició del partit, perquè “siguin altres els que prenguin les regnes d’ara endavant”. Ho fa des de la “tristesa de la decepció” i des de la “tranquil·litat de qui ho ha intentat fins al final”. “No puc oferir el meu compromís a una causa en la qual no crec”, proclama.
En un escrit d’una pàgina i mitja, Vázquez considera que els pactes entre el PSOE i els independentistes exigien “estar a l’altura” i “posar el que és important per sobre del que és superflu” perquè era “imprescindible” conformar una “oposició democràtica, àmplia i transversal” que pogués exercir de “dic davant aquells que estan disposats a desmantellar l’estat de dret”. Com és sabut, ell era “partidari de sumar esforços” i “deixar de banda diferències i divisions que empal·lideixen al costat de la gravetat del moment”. Tot i això, ara lamenta que les converses per crear “un front comú per oferir una alternativa forta i esperançadora a la ciutadania” no han fructificat per culpa del “soroll mediàtic” i de tot allò que “s’ha anat publicant a mitjans de comunicació”, que “no ha ajudat a menar la negociació a bon port”.
Carlos Carrizosa, el principal opositor a la integració: “M'hi portaran lligat i emmordassat?”
Durant els darrers dies, la principal veu que, des de Catalunya, s’ha oposat frontalment a l’estratègia d’integració ha estat Carlos Carrizosa, el president del grup parlamentari de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Justament aquest divendres al matí, en una entrevista al Cafè d’idees, reconeixia que el Comitè Nacional, que es reuneix aquesta tarda, “té la potestat de tombar un acord de coalició o no”, però es mostrava “convençut” que no decidiria una integració. Asseverava que l’escenari plantejava una dicotomia: “O el PP vol matar-nos aquí o el PP vol ampliar el ventall i que la gent tingui una gran opció”. Sobre la hipotètica fusió, era molt clar a l’hora de rebutjar-la sense complexos: “Em portaran lligat i emmordassat a unes llistes del PP perquè m’integri?”.
Aquesta setmana, en altres aparicions als mitjans, Carrizosa havia considerat que l’acord amb el PP implicaria la “desaparició” del partit i havia denunciat que “una integració o una dissolució en un altre partit” estava “fora dels estatuts”. Carrizosa era partidari d’una candidatura conjunta per “capgirar tot allò que ha estat la política catalana els últims anys”, però sostenia que “la desaparició de les sigles de Ciutadans a Catalunya seria un error”. Finalment, Carrizosa ha guanyat el pols i Ciutadans continuarà desmarcat i diferenciat del Partit Popular.