Les eleccions municipals del 2019 van coincidir amb un dels moments més dolços a escala nacional de Ciutadans. El partit havia aconseguit 57 escons al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 28 d'abril, a menys de 10 d'un PP en hores baixes i Albert Rivera, que llavors encara liderava el partit, fregava la vicepresidència del govern amb Pedro Sánchez, tot i que les negociacions van acabar amb una repetició electoral que va suposar el principi de la fi dels taronges. Amb tot, el 26 de maig del 2019, si bé el partit va aconseguir bons resultats al conjunt de l'estat, a Catalunya la cosa va anar diferent. Només any i mig enrere, el desembre del 2017, Inés Arrimadas havia guanyat les eleccions del 155 i el partit havia generat unes altes expectatives que no es van complir, amb només 176.330 vots (un 5,1% del tota i 2 punts menys que el 2015), que es van traduir en 223 regidors i cap alcalde.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
Ara, quatre anys després, la situació dels taronges a Catalunya, com arreu de l'Estat, és catastròfica: les municipals poden deixar tocats, i pràcticament enfonsats, els de Carlos Carrizosa. Cal tenir en compte que d'aquests 223 regidors que van aconseguir el 2019, molts d'ells han abandonat el partit i han deixat l'acta als seus respectius ajuntaments, d'altres s'han mantingut als consistoris com a no adscrits i d'altres també s'han canviat de formació política, amb PSC y Valents com a principals refugis per aquells regidors que busquen mantenir-se en vida. L'exemple més clar són les quatre capitals catalanes: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. En cap dels quatre casos repeteix el mateix cap de llista que el 2019, tot i que dos d'ells es tornen a presentar com a alcaldables.
Barcelona: regidors expulsats i fuga cap a Valents
El cas de Barcelona va ser el més dolorós per a Ciutadans el 2019. Amb el fitxatge estrella de Manuel Valls com a cap de llista per frenar l'independentisme, els sis regidors que va obtenir el francès (només un més que quatre anys enrere) van ser totalment insuficients i només van servir per investir alcaldessa Ada Colau per davant d'Ernest Maragall. D'aquells sis regidors, actualment només un, Paco Sierra, continua figurant com a tal a la pàgina web del consistori, tot i el seu motí contra el partit, que el va expulsar en una de les grans crisis que han patit els taronges a la capital catalana.
Per un costat, Valls, va abandonar el consistori el 31 d'agost de 2021, després de dos anys com a regidor i el 2022 es va presentar a les eleccions franceses, tot i que no va obtenir escó a l'Assemblea Nacional. El va substituir Óscar Benítez, ara regidor de Valents i número 5 a la seva candidatura. Luz Guilarte, presidenta del grup municipal i la candidata que preveia el partit per al 28-M també va plegar com a regidora, acusant Paco Sierra d'ordir una campanya contra els companys i el mateix partit. A ella la va substituir Julia Barea. També va marxar l'històric Celestino Corbacho, en aquest cas per jubilació, que va cedir la seva acta a Noemí Martín. Tant ella com Barea van ser expedientades pel partit a principis de març per no haver expulsat formalment a Sierra, tal com se'ls havia demanat, però de moment no han estat expulsades. Si això finalment acabés passant, suposaria una situació totalment rocambolesca i que reflectiria a la perfecció l'estat de Ciutadans, ja que els tres regidors del grup municipal estarien expulsats del partit.
La número quatre a la candidatura de Manuel Valls era Eva Parera, que el 2021, es va afegir a la del PP per a les eleccions al Parlament i va aconseguir un escó, convertint-se en diputada. Amb tot, el febrer del 2022 va entregar l'acta al partit després de presentar el seu propi projecte, Valents. Amb aquest, ara es presenta a l'alcaldia de Barcelona, tot i que amb unes perspectives electorals molt reduïdes, segons demostren les diferents enquestes que s'han publicat en les últimes setmanes. La seva candidatura tindrà com a número 3 a Marilén Barceló, que a mig mandat va demanar passar del seu grup parlamentari de Barcelona pel Canvi per desavinences amb el partit, però ha quedat com a regidora no adscrita, ja que l'Ajuntament no va acceptar la seva incorporació.
Tarragona: d'alcaldable de Ciutadans a candidat del PSC, el cas de Rubén Viñuales
El PSC s'ha proposat com un dels seus grans reptes d'aquestes eleccions municipals tornar a governar a les quatre capitals, amb el focus posat a Tarragona, on els últims quatre anys hi ha hagut un govern independentista liderat per ERC. Per aconseguir-ho, han posat al capdavant de la llista a Rubén Viñuales, que el 2019 va encapçalar la candidatura de Ciutadans. El setembre del 2020 Viñaules, que també havia estat alcaldable el 2015, abandonava els taronges, assegurant que era un projecte que ja no el representava, i s'afegia a les llistes del PSC per a les eleccions al Parlament, on és diputat.
A banda de Viñuales, també va abandonar l'ajuntament Francisco Domínguez, mentre que els altres dos regidors escollits el 2019, Sonia Orts i José Luis Calderón, continuen formant part de ple, tot i que com a no adscrits, ja que tots dos han deixat enrere la seva etapa al partit taronja. Orts ha seguit les passes de Viñuales i l'acompanyarà a la candidatura del PSC en la posició número vuit mentre que la de Cs estarà encapçalada per Lorena de la Fuente, que va substituir l'alcaldable socialista com a regidora. La seva llista estarà farcida de noms nous, ja que només 5 persones de 27 repetiran a la candidatura, fet que demostra l'estat en què es troba el partit.
Girona: una llista completament renovada
A Girona no s'han deslliurat de les crisis internes en aquests últims quatre anys i com en els dos casos anteriors, qui va ser cap de llista el 2019 no repetirà a les eleccions d'aquest 28 de maig. Es tracta de Daniel Pamplona, que va ser expulsat del partit el juliol de 2021 per "la contínua violació del reglament intern de la formació", segons un comunicat de Ciutadans, en què es carregava molt durament contra el regidor. Pamplona ha continuat a l'Ajuntament de Girona com a no adscrit i l'octubre de 2022 va anunciar que donaria suport a la candidatura socialista de Silvia Paneque en aquestes municipals. "Vaig defensar els indults; als independentistes se'ls ha d'escoltar. Em sento plenament respectat i representat al PSC, on el meu segell liberal té cabuda", explicava llavors, tot i que finalment el seu suport serà extern, ja que el seu nom no figura a la llista electoral.
L'havia de substituir com a cap de llista la també regidora a l'ajuntament Míriam Pujola, però a finals de març va anunciar la seva decisió d'apartar-se per un motiu de salut que li impedia concórrer a les eleccions. En el seu comiat va comptar amb l'agraïment de Carlos Carrizosa i de Camino Fernández, exdiputada dels taronges al Parlament, que serà la número 1 del partit a Girona amb una candidatura molt renovada, en la que només repeteixen dos noms respecte del 2019. La resta, o bé han abandonat la política o han fet un canvi de formació: fins a quatre exintegrants s'han unit a Valents, entre els quals l'empresari Jean Castels, que el 2015 era líder de Cs a Girona i el 2019 tancava la seva llista.
Lleida: Ciutadans es desfà a Ponent
La de Lleida va ser una de les crisis més sonades del partit. Va tenir lloc a l'estiu del 2021 i va suposar un trencament total de la formació amb dos dels tres regidors que el partit havia aconseguit el 2019 i amb la nova líder i candidata del partit a les eleccions del 28 de maig, María Burrel, denunciant-los per presumptes irregularitats. Tant Ángeles Ribes com José María Córdoba (qui per la seva part havia substituït José Luís Osorio, regidor que també va abandonar Cs i la política) han continuat sent paers, tot i que no adscrits a cap partit després de la seva expulsió. Ribes encapçalarà la llista de Valents a la ciutat de Ponent en les pròximes eleccions. Córdoba també forma part de la candidatura.