Carles Puigdemont ha recordat avui a Twitter els 440 anys de l'Acta d'Abjuració o Plakkaat van Verlatinghe, que suposa la declaració formal d'independència de les províncies del nord dels Països Baixos de la seva obediència al rei d'Espanya, Felip II. El president a l'exili ha recordat l'efemèride a partir d'una piulada del diputat al Parlament flamenc Bart De Wever.
"Avui fa 440 anys que els neerlandesos van despatxar el rei espanyol, Felip II, per incompliment de contracte (la tradició ve de lluny). No consta que en tot aquest temps els hagin vingut ganes de tornar a ser governats pels espanyols. I fa anys que són més pròspers i lliures", ha tuitat el president.
"Els Països Baixos són un bressol històric per a les llibertats individuals i la democratització. Avui commemorem com a part d'aquesta tradició que fa 440 anys es va signar el Plakkaat van Verlatinghe", ha escrit Wert en celebració del moment històric.
L'acta d'abjuració
L'acta d'abjuració va ser promulgada a la Haia el 26 de juliol de 1581 per les províncies Unides, Brabante, Güeldres, Zutphen, Holanda, Zelanda, Frisia, Malinas i Utre, als Estats Generals dels Països Baixos. A través seu van trencar els seus llaços amb el rei d'Espanya, Felip II de Castella. En lloc seu van escollir a Enric d'Hèrcules al qual van nomenar "príncep i senyor dels Països Baixos". El document va suposar la declaració d'independència de facto d'aquests territoris dels Països Baixos espanyols.
En el document, els magistrats de les províncies trenquen el seu jurament de lleialtat amb el rei en considerar que aquest no ha complert els seus deures. "Si en lloc de protegir els seus súbdits, els oprimeix, els sobrecarrega de taxes, i els pren les seves antigues llibertats, privilegis i costums, i els mana i abusa com esclaus, no se l'ha de considerar com Príncep, sinó com un tirà. En aquest cas, amb dret i raó el poble pot almenys constatar que [el Príncep] l'ha abandonat i decidir que ja no el reconeix com a Príncep", explica el text.
Es va signar després de l'esclat de la rebel·lió als Països Baixos l'any 1564 i després de l'inici de la guerra dels vuitanta anys. Suposa un punt de no retorn, ja que escenifica el complet trencament de les relacions entre el Regne d'Espanya i Països Baixos. Malgrat la declaració, Felip II no va renunciar als territoris i va aconseguir recuperar les parts més grans de Flandes i Brabant i una petita part de Gelre.
Imatge principal, Carles Puigdemont / EFE