El billar a tres bandes és una variant que consisteix a fer colpejar la bola amb com a mínim amb tres costats abans de fer la corresponent carambola. Des de la nit de diumenge, Esquerra Republicana projecta els angles per aconseguir encaixar la jugada que combini els tres cantons amb qui vol compartir govern, Junts, la CUP i comuns. Si, de sortida, l'operació ja es presentava difícil, els aldarulls derivats de les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél hi han afegit una dosi extra de complexitat. 

Fins aquest dijous, l'únic veto creuat amb que ERC afrontava la partida era el de Junts per Catalunya i En Comú Podem. Ara, però, el paper dels Mossos d'Esquadra per dissoldre els disturbis de dimarts i dimecres a la nit ha posat sobre la taula de negociació un nou escull. En una trobada amb Junts, aquest dijous, la CUP ha posat com a condició per seguir en converses amb els de Puigdemont que forcin la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper. En cas contrari, els republicans podrien veure's forçats a triar entre seguir comptant amb els anticapitalistes o prescindir-ne en favor d'una entesa amb Junts, que segueix mantenint que el resultat del 14-F (amb 33 escons per ERC i 32 per ells) és pràcticament un empat tècnic. 

Fonts d'ERC manifesten a ElNacional.cat que lamenten que Junts es trobi aïllat, reconeixen que la situació s'ha complicat i que serà més llarg del que preveien, però no llencen la tovallola. L'estratègia dels de Junqueras passa per iniciar les converses amb els únics que totes les parts accepten, la CUP. Reunits aquest dimecres, els dos partits van coincidir en la necessitat de desplaçar a l'esquerra el camí cap a la República. D'aquesta manera, els republicans pretenen presentar-se davant de Junts com un bloc que va més enllà dels 33 diputats republicans i forçar els junters a seguir el compàs de la majoria d'esquerres.

Bipartit amb Junts

A la seu de Calàbria consideren que un bipartit amb Junts, com el que hi ha hagut la passada legislatura, és una fórmula que ha quedat superada i intentaran evitar haver de replicar-lo, encara que ara la presidència sigui per Aragonès. Per tant, seria l'última opció, abans de cremar la resta de cartutxos. Totes dues forces estarien en minoria, amb 65 diputats i, per tant, necessitarien de la participació externa de la CUP o dels comuns. 

En les properes hores és previst que es reuneixin les delegacions d'ERC i Junts, integrades d'una banda per Sabrià, Vilalta, Jové i Vilagrà i, de l'altra, per Artadi, Rius, Dalmases i Nogueras. L'agenda programada pels republicans és en si mateix un missatge. Volgudament s'ha deixat Junts com el segon plat. Els postres seran els comuns, seran els tercers amb qui es veuran. 

Tripartit sobiranista

En paral·lel, algunes veus internes pressionen per prioritzar un pacte amb els comuns i la CUP.  A ERC admeten que, tot i ser temptador és extremadament complex. Aquesta alternativa, la d'un tripartit d'esquerres sobiranistes, quedaria coixa al Parlament, ja que suma 50 diputats. Això vol dir que en faltarien 18 per la majoria absoluta i que, per tant, els caldria el suport des de fora de part dels escons del PSC o de Junts. En el cas de la investidura d'Aragonès, per exemple, no seria suficient amb l'abstenció d'algun dels dos partits.

En qualsevol cas, ERC vol que, a més de a tres bandes, l'acord sigui multilateral. És a dir, que inclogui pressupostos, el full de ruta independentista, el repartiment del Govern i la mesa del Parlament. 

En paral·lel, Salvador Illa ha iniciat amb els comuns la seva pròpia ronda de contactes per aconseguir suports per a una investidura que ara mateix sembla del tot inassolible.