De la nit al dia, les certeses s'han convertit en incerteses. Els fràgils equilibris han saltat pels aires en un moment molt complex. Amb una crisi econòmica i social que requereix de despesa pública, hi ha dos pressupostos en tramitació i també en joc: els de l’Estat i els de la Generalitat. Els espanyols, que l’any passat van ser aprovats amb l’aval d’ERC, no compten ara per ara amb els números necessaris per a tirar endavant. Els catalans, encara menys, després de la sortida de Junts per Catalunya del Palau de la Generalitat i la formació d'un govern en solitari. Del joc d’equilibris dels republicans, que es troben en minoria al Parlament i amb la perillosa mà allargada dels socialistes, dependrà el resultat final. El que té clar el president Pere Aragonés és que vol evitar la imatge d’un simple intercanvi de pressupostos. Vol alguna cosa més.
Els pressupostos de l’Estat, que ja han estat presentats davant del Congrés dels Diputats i enviats a Brussel·les, seran el termòmetre del clima que es respira. Es troben en un estat més avançat que els catalans, almenys un parell de setmanes, i permetran veure els primers moviments. Aquest mateix divendres finalitza el termini per a la presentació d’esmenes a la totalitat —ERC ja la té redactada per si decideixen activar-la— i dimecres i dijous que ve tindrà lloc el debat a la totalitat a la cambra baixa espanyola. Els republicans, que de moment deixen entreveure distància amb els socialistes, jugaran la partida amb la mirada fixada, també, fora del projecte de pressupostos. Miren cap a la taula de diàleg, que el passat juliol va acordar avançar en la desjudicialització. Des de l’estiu, no hi ha hagut cap novetat sobre això, però la taula s’hauria de tornar a reunir abans que acabés l’any. En aquesta línia han anat els missatges emesos durant l’última setmana tant des de Palau com des de la seu del carrer Calàbria, tot reclamant compromisos “contra la repressió” als socialistes, als d'aquí i als d'allà.
En públic, ERC avisa de forma reiterada que està “molt lluny” d’aprovar els nous pressupostos de l’Estat i que caldrà suar la samarreta. Fonts de l’equip negociador dels republicans assenyalen que serà una negociació “global”, que cal “complir amb allò incomplert”, però també “avançar en allò promès” i “millorar el clima negociador”. Aquestes mateixes fonts remarquen que “no anirà d’una sola cosa”, malgrat que sobre l’ambient planin iniciatives congelades, com la reforma del delicte de sedició. "Cal que tot avanci a la vegada", ha verbalitzat aquest dilluns la portaveu i secretària general adjunta Marta Vilalta. L’any passat, la negociació per a la tramitació dels pressupostos de l’Estat amb Esquerra va desencallar-se gràcies a les quotes per al català a la llei audiovisual —després matisades—, però també gràcies a la promesa d’un comitè de seguiment de l’execució pressupostària que no s’ha arribat a reunir mai. Aquest pacte va fer que no registressin esmena a la totalitat. En aquests moments diuen contemplar tots els escenaris: des de registrar-la fins a votar la que presentin altres partits.
El terreny per als pressupostos catalans, que van més endarrerits que els estatals, dependrà en gran mesura d’aquests moviments (o no moviments) a Madrid. L’escenari és molt més complex que abans, amb la sortida de Junts per Catalunya de l’executiu. L’aritmètica és la que és: el president Pere Aragonès, amb només 33 escons al Parlament, necessita de la formació de Laura Borràs si no vol caure en mans del PSC. Aquesta última és una imatge que volen evitar com sigui. Per això, ara per ara, focalitzen tots els esforços i missatges en mantenir la coalició almenys en l’àmbit pressupostari i retenir també els vots dels comuns, com l’any passat. En cas contrari, lligar la governabilitat a Catalunya als socialistes, sense res a canvi, tindria un cost molt elevat per a Esquerra Republicana. La seva posició podria quedar debilitada tant a Madrid com a Barcelona.
En aquest context, s'estan plantejant la possibilitat d’altres escenaris. Començant per la pròrroga pressupostària, a la qual han obert la porta des del minut zero, assegurant que des del Govern tenen instruments jurídics per a recuperar els milions d'euros sense pressupostar. També s’està calibrant la possibilitat de dur l'aprovació dels comptes més enllà de l'1 de gener reglamentari, en un intent de donar marge a les negociacions. Sigui com sigui, el terreny de joc del nou Govern d'Aragonès és un camp de mines que cal evitar trepitjar.
Moncloa ho evita
Com en anteriors negociacions amb els republicans, des de La Moncloa intenten deslligar les mesures per fer front al "dia a dia" --com els pressupostos-- del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Fonts del govern espanyol assenyalen que la negociació pressupostària "tot just ha començat" i confien que els grups "progressistes", com és el cas d'Esquerra Republicana, no presentin esmenes a la totalitat a uns pressupostos amb rècord en despesa social. I també insisteixen a separar les negociacions del Congrés de les negociacions entre governs. "Una cosa és la taula de diàleg i l'altra els pressupostos generals de l'Estat", conclouen aquestes mateixes fonts. Si prosperen les esmenes a la totalitat, adeu pressupostos.