L'estancament de les converses amb Junts i el funcionament assembleari de la CUP —que necessita el seu temps per recollir l'opinió de la militància— han forçat Pere Aragonès a estirar la negociació fins al màxim del termini permès. La llei estableix que com a molt vint dies després de les eleccions es constitueixi el nou Parlament. I així serà. Finalment, el vicepresident en funcions ha descartat la intenció inicial d'ERC de tancar un acord abans d'esgotar el temps previst legalment. Aquest matí ha signat el decret de convocatòria de la sessió constitutiva del Parlament per al dia 12 de març a les 10 del matí.
Aragonès ha firmat el decret en substitució del president de la Generalitat i prèviament ha comunicat als caps de llista de totes les forces parlamentàries, menys Vox, la data escollida. La voluntat de l'únic candidat amb opcions reals d'aconseguir els suports necessaris per ser president és arribar a la constitució de la cambra amb un acord global, que incorpori el repartiment de la Mesa del Parlament, la investidura, un pacte de govern i els pressupostos del 2021. Una gesta titànica.
La lluita per la presidència del Parlament
D'aquí a una setmana exacta, doncs, es resoldrà la primera gran incògnita de la legislatura, que és qui acabarà assumint el càrrec de segona institució del país. Durant la sessió constitutiva, els diputats escullen els set llocs de la Mesa, incloent el president del Parlament, una cadira per a la qual s'han postulat Junts, la CUP i el PSC.
Si els grups independentistes no dinamiten la seva majoria de 74 escons i el 52% dels vots a la cambra, la presidència hauria de tornar a recaure en un independentista. Ara bé, si ERC i la CUP insisteixen a apostar per un diputat cupaire i Junts salta de l'acord proposant la seva pròpia candidatura, el desacord podria donar ales al PSC, que presentarà Eva Granados.
Cordó sanitari a Vox
Pel que fa a la resta de places de la Mesa, el repartiment acostuma a atorgar dos llocs a cadascun dels tres primers grups parlamentaris, en aquest cas PSC, ERC i Junts. L'últim seient és habitualment per a la quarta força de la cambra. Com que en aquest cas es tracta de Vox i tots els partits menys Cs i el PP treballen en un cordó sanitari a l'extrema dreta, es dona per fet que barraran el pas a Vox al màxim òrgan de govern del Parlament. Això voldrà dir que la CUP, que és el següent grup amb més representació, podrà accedir a la Mesa per primera vegada a la història.
La llei determina que en els deu dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament se celebri ja la primera sessió d'investidura. El nou president —o presidenta— de la cambra catalana obrirà una ronda de consultes amb tots els grups per sondejar qui té més opcions per sortir-ne airós. Dos candidats faran el pas endavant, un escenari inèdit fins ara a Catalunya. L'un, el guanyador de les eleccions, Salvador Illa, que tot i no comptar amb més suports que els 33 diputats socialistes, vol provar sort, en contra del que va fer Arrimadas l'any 2017. L'altre aspirant, Pere Aragonès, treballa contra rellotge per garantir-se els vots necessaris.
Aquest dijous, el líder dels republicans insistia encara en una gran aliança a quatre entre ERC, Junts, la CUP i els comuns, que sumarien una folgada majoria de 82 escons. Que el seu desig d'un "Govern del 3-O" no es farà realitat és un secret de domini públic. Les alternatives passen per un pacte de govern només amb els de Puigdemont que compti amb el suport estable i extern de la CUP —i els comuns si hi accedeixen-, o un executiu integrat per les tres forces independentistes. És a dir, incloent la CUP al Govern de la Generalitat. Els anticapitalistes inicien aquest cap de setmana una segona ronda d'assemblees territorials per adoptar una decisió definitiva dimecres vinent.
Qualsevol altra opció obriria un escenari d'incertesa. Si la primera investidura fos fallida, el nou Parlament tindria dos mesos per trobar president. En cas contrari, tocaria repetir eleccions.
A la imatge principal, Pere Aragonès signa el decret de convocatòria de la constitució del Parlament. / VP