Nemesio Fuentes entra al Cos Nacional de la Policia l'any 1974 com a una sortida professional. Tota la seva família era d'esquerres, però va pensar que sempre tindria feina. Va acabar a Madrid, a la Brigada Mòbil. Era, per tant, antiavalot i sap perfectament com s'han de fer les càrregues policials, què les motiva i quines ordres s'han de seguir. L'1 d'octubre va ser part activa del referèndum. Era un dels membres de les meses a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, on viu. Li fa vergonya la condecoració als agents de la Guàrdia Civil i el CNP, el cos on ell havia treballat, perquè creu que les càrregues del dia del referèndum no estaven justificades. S'hi mostra clarament en contra i creu fermament que "la independència la tenim a tocar". Així és Nemesio, un català que va ser durant 25 anys membre del CNP, convertit a l'independentisme.

Què passa perquè canviï del no independentisme a l'independentisme?
Tota la meva família era d'esquerres, jo vaig entrar al cos amb Franco, però ho vaig veure com una feina per sempre. Un conegut em va dir que aprofités i hi vaig entrar. Dins meu, però, sentia que no era la meva vocació. Sempre vaig tenir problemes perquè no anava en la línia que allà era normal, que era ser conservador i de dretes. Era l'ovella negra.

Problemes en quin sentit?
Qualsevol cosa que passava o qualsevol feina complicada l'assignaven al grup que era més d'esquerres i si hi havia qualsevol tipus de premi, els hi assignaven als altres. No té cap importància, però sempre hi va haver aquesta diferència. Em van dir que tenia un cercle vermell en el meu expedient. Un cercle vermell volia dir que era comunista, "rojo"...

Quan decideix fer el pas? Quan es jubila?
Fa 20 anys vaig sentir a parlar a ERC d'independència, i vaig creure que això seria molt difícil que arribés a passar. Veies la gent i no s'ho plantejaven. A poc a poc va anar canviant tot. L'any 2012, quan l'Artur Mas va anar a Madrid li van dir que s'hi posés fulles i que de pacte fiscal res i que tot continuaria igual. Senties parlar el govern d'Extremadura i veies que tenien ordinadors als col·legis, un per a cada nano, i encara es queixava que Catalunya els robava. Alguna cosa falla, vaig pensar. Aquí som els tontos de la pel·lícula? Treballem més i tenim més problemes... I després, encara ens miren malament. La meva dona em diu que estic canviant. I li dic que sí perquè cada cop ens tenen més collats, a Espanya fan carreteres per tot arreu i aquí anem amb patinet. El canvi no va ser un dia per l'altre, va arribar a poc a poc.

A partir del 2012 fa un canvi de mentalitat i col·labora en el referèndum de l'1-O. Què va fer?
Em vaig quedar a dormir a l'institut. La meva dona va portar una màquina de cafè. A l'hora d'obrir el col·legi van demanar voluntaris per constituir les taules. Jo mai havia estat en una taula. Quan era policia no hi podia estar i després no em va tocar mai. I li vaig dir a un veí: "què et sembla, ens hi apuntem?". I en un moment van sortir quatre més i ja vam ser els sis. Vam estar allà tot el dia rebent notícies, veient les imatges de les càrregues. Suposo que es pensaven que en el moment que aquestes imatges comencessin a córrer, la gent abandonaria i va ser tot al contrari.

Aquí hi va haver una càrrega de la Guàrdia Civil...
Jo era a dins. Els meus fills i la meva dona eren fora. Van rebre dos dels meus fills. I jo dins mirant el que estava passant.

I què va pensar quan va veure arribar la Guàrdia Civil d'aquella manera?
Que eren uns bèsties. En cap moment van dir que tinguessin cap ordre judicial ni van convidar la gent a marxar. No hi va haver diàleg. Va ser arribar i no van dir ni bon dia. Van rebentar la porta... Va haver-hi un noi que els va tirar una cadira. Va ser un impuls d'un noi que ni tan sols era independentista. En aquell moment ni penses. Tens una sensació de mala hòstia, d'impotència, que no pots fer res. Perquè contra això no es pot fer res.

A nivell personal qualifica l'actuació de la Guàrdia Civil dient que són uns bèsties. Però a nivell professional, com analitza aquell dispositiu? 
La policia obeeix ordres, però les ordres es poden complir de moltes maneres. Amb aquesta violència tan extrema, no feia falta. Aquí venen 40, 50 o 60 policies i els van traient un a un, hauria estat una manera sense haver de carregar. En cap moment la gent es va tirar contra ells. Va ser tot al contrari. Van ser ells els que van actuar contra una gent que estava allà (assenyala l'escala de l'institut) i van començar a carregar. L'ordre era que no es votés. Però es podien agafar les urnes... Si hi havia tants guàrdies com persones. Després sí que va venir més gent. Però tal com van arribar, van atacar.

Vostè s'havia trobat mai en una situació així com a policia?
No. No havia vist mai un plantejament així. Havia estat a Madrid a la Brigada Mòbil en un temps on cada dia hi havia actuacions fortes, però era a reacció de la gent que atacava la policia amb pedres i còctels Molotov.

L'hi pregunto perquè aquesta actuació policial rebrà un premi. Condecoraran els policies del dispositiu de l'1 d'octubre.
La meva opinió, a part de no entendre el que va passar, ara que els vulguin donar una medalla o fer un homenatge, a mi em faria vergonya. Un homenatge perquè he salvat un nen o una àvia, que has fet alguna cosa important. Però una medalla per colpejar nens i grans... què vols que et digui. No ho entenc. I que a sobre ho vulguin justificar perquè la seva vida va estar en risc. Quin risc?

La policia pressiona internament els governs?
En els governs la policia hi pinta poc. Tant el que hi ha ara, com el d'abans, com el que hi havia quan jo hi treballava, la policia hi pinta poc. El sou, per exemple. Sempre ha estat baix. Fins i tot en temps d'ETA. Mai es va fer una equiparació de sou. Cap govern s'ha sentit pressionat per la policia.

Els condecoren els sindicats encapçalats per JUSAPOL. Què busquen?
Estan finançats per VOX i per Ciutadans. I potser busquen tocar el govern. I amb això poder aconseguir que els policies els votin.

N'ha parlat amb alguns companys seus policies de tot això?
No. Vaig fer un escrit al Facebook, dient que no es mereixien cap reconeixement i que a mi em faria vergonya. 

Després d'un any de l'1-O, vostè creu que estem més a prop o més lluny de la independència? Com valora la gestió dels partits polítics?
Molts pensem que s'ha perdut l'oportunitat, quan es va declarar i es va suspendre. No sabem realment el que va passar. No sabem els motius reals. Suposo que algunes raons tindran. Però a molts no ens va agradar. Però no sabem tot el que hi ha al darrere, i els que estan a la presó o a l'exili són ells, no nosaltres. No els podem culpabilitzar. Ara, crec que la independència la tenim a tocar. N'estic convençut, perquè aquest país si continua com està, anirem tots a fer punyetes, Catalunya i Espanya. I segons els entesos, si hi ha una possibilitat que això no passi és que Catalunya arribi a la independència.

I aquesta independència s'ha d'aconseguir tirant pel dret o refent ponts?
Per mi el més ideal és arribar a pactes i fer-ho de forma civilitzada. I si això no funciona, tirar pel dret.