El documental Dos Cataluñas s'estrenarà mundialment el 28 de setembre a Netflix amb subtítols traduïts a 42 llengües per "intentar desxifrar què passa a Catalunya" i explicar-ho no només al públic espanyol, sinó també al de "Sydney, Mongòlia o la Patagònia", ha expressat Gerardo Olivares, codirector del llargmetratge, en la preestrena. El documental aborda el conflicte al voltant de les eleccions catalanes del 21 de desembre, tot seguint els candidats en el seu recorregut per tota Catalunya, Brussel·les i fins a arribar a Estremera.
Directors del documental: Álvaro Longoria i Gerardo Olivares / ACN
El llargmetratge, de gairebé dues hores de durada, es vertebra entorn de 85 entrevistes a personalitats com Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Raül Romeva, Miquel Iceta, Elsa Artadi, Jordi Turull, Marta Rovira, Xavier Domènech, David Fernández, Ada Colau, John Carlin, Raphael Minder, Iñaki Gabilondo o Pablo Simón. L'equip del documental ha revelat, a més, que els hagués agradat "entrevistar els presos polítics en aquell moment", però que malgrat les gestions que van dur a terme els va resultar "impossible". Tampoc van poder conversar amb l'aleshores vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè no van obtenir cap resposta a la petició.
Fotograma del documental / ACN
A la recerca de l'objectivitat
Ambdós directors coincideixen posant en valor la importància de la imparcialitat a l'hora de crear i rodar Dos Cataluñas. "Hem fet un gran esforç per incloure-hi tots els punts de vista i hem aconseguit no adoctrinar", ha recalcat Longoria. "Aquest documental no intenta dir-te 'has de pensar així', sinó 'això és el que està passant i tu veuràs què vols pensar'", ha reblat.
Fotograma del documental / ACN
Fidels a aquesta declaració d'intencions i a l'afany de perseguir la neutralitat, els directors han remarcat que el títol del documental no significa que ells defensin l'existència de "dues Catalunyes", ja que "hi ha moltes Catalunyes i molts punts de vista diferents", en paraules de Longoria. Olivares ha apuntat, però, que segons el seu parer ara mateix "hi ha una fractura social que t'obliga a posicionar-te d'un bàndol o de l'altre" i comenta que "això de l'equidistància no està massa ben vist".