La revista The New Yorker, el referent mundial en matèria cultural, s'ha preguntat en un extens reportatge sobre la monarquia espanyola si Felip VI serà l'últim rei d'Espanya. Cita el prestigiós historiador Paul Preston per avalar aquesta possibilitat, mentre recorda la polèmica actitud que va tenir el monarca espanyol avalant la repressió contra el referèndum de l'1-O a Catalunya.
"Paul Preston, el biògraf de Joan Carles, m'ha dit que no pot descartar la possibilitat [que Felip VI sigui el darrer Rei]. "Felip té moltes coses en contra seva", m'ha dit. Menys afable i carismàtic que Joan Carles, Felip VI ha adoptat una postura inflexible amb les forces independentistes de Catalunya, fins i tot avalant les dures tàctiques policials que s'hi han aplicat. Això l'ha convertit en una figura molt impopular a Catalunya, i en les últimes visites que hi ha fet ha estat esbroncat per la multitud que l'esperava. "El Rei d'Espanya ha de demostrar que representa totes les comunitats del país, no només els espanyols", diu Preston", assenyala.
Tot i això qui s'emporta el premi a l'hora de desprestigiar la monarquia espanyola, segons The New Yorker, és Joan Carles I.
"Es fa difícil pensar en un monarca avui dia que hagi caigut en desgràcia d'una forma precipitada i completa com Joan Carles. La seva caiguda ha posat en dubte el futur de la corona espanyola. Les esquerres a Espanya demanen un referèndum sobre el futur de la monarquia. El president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ha fet una crida a la unitat i ha reiterat el suport del seu govern a les "institucions nacionals", inclosa la monarquia. Però la història no s'ha acabat i sembla que és correcte preguntar-se si Felip VI serà o no l'últim rei d'Espanya", indica.
"La caiguda en desgràcia de Joan Carles a Espanya i el precari futur de les monarquies al món", titula The New Yorker
La revista, que fa un repàs de les monarquies europees des de la Primer Guerra Mundial, quan van desaparèixer moltes d'elles, apunta que la britànica és hores d'ara la més sòlida. Recorda que fa anys també ho era l'espanyola, però que això ha passat a la història, en tornar a experimentar el rei emèrit la llarga tradició borbònica d'exiliar-se d'Espanya. "En fugir del país, Joan Carles està mantenint una antiga, i a vegades oblidada de forma convenient, tradició familiar borbònica de subterfugis, fugides i exilis. El 1931, l'avi de Joan Carles, Alfons XIII, va fugir del Palau Reial de Madrid, i d'Espanya, només dos dies després que unes eleccions municipals que van guanyar de forma abassegadora els republicans acabés amb la monarquia i establís la Segona República espanyola", apunta. Però recorda també que aquesta Segona República va ser una de les poques excepcions de la monarquia borbònica des del 1714, al costat de la invasió napoleònica i la denominada Revolució Gloriosa del 1868, a més del parèntesi del general Franco.
Després que el dictador va nomenar Joan Carles com a successor, i la consolidació del monarca després de l'intent de cop d'Estat del 1981, l'autor del reportatge, Jon Lee Anderson, explica que ja el 1998 en va escriure un perfil a The New Yorker on insinuava els rumors que apuntaven que Joan Carles rebia comissions dels acords comercials internacionals en els quals participaven empreses espanyoles. I relata un cas de censura. "Un dels principals empleats del Rei al Palau de la Zarzuela va trucar als editors d'una revista important espanyola, per advertir-los que no reproduïssin l'article en espanyol. I van obeir", lamenta.
Segons The New Yorker, la caiguda de Joan Carles va començar el 2012 amb l'afer de la cacera d'elefants a Botswana, i de la seva amant Corinna Larsen, quan Espanya estava en plena crisi econòmica i enmig d'una forta recessió.
La conclusió final és que potser el que passa és que les monarquies estan en amenaça d'extinció, i que la història sembla que vol acabar allò que va iniciar amb la Primera Guerra Mundial.