L'economista Santiago Niño Becerra s'ha mostrat "molt preocupat" pels coneixements i competències que tenen els joves que arriben a la Universitat, que al seu entendre són insuficients. "Soc llec en processos educatius anteriors a la Universitat, però el que sé, perquè ho he viscut i és una realitat compartida per molts col·legues, és que des de fa més de deu anys la qualitat i quantitat de coneixements i competències amb els quals noies i nois arriben a la Universitat ha anat caient en picat. Ignoro on rau el problema, jo només constato la realitat. I és molt preocupant", ha assenyalat.

Niño Becerra ha fet la reflexió després que el govern espanyol ha defensat davant els tribunals, el nou sistema per passar de curs i obtenir el títol de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Segons la LOMLOE, coneguda com a llei Celáa, ara es dona més marge als equips de professors a l'hora de prendre la decisió i es treu importància al nombre de suspensos. En aquesta etapa educativa es permet passar de 1r a 2n amb dos suspensos, obtenir el títol amb una assignatura pendent si es considera que l'alumne ha assolit les competències adequades, i cursar-ho en tres anys si es tenen circumstàncies especials.

Segons el decret d'aplicació, l'avaluació dels alumnes és “global, contínua i formativa” i “tindrà en compte el grau de desenvolupament de les competències clau” amb el qual els infants aprenen a desenvolupar estratègies "que els permetin respondre als reptes del món actual". Quan el progrés no sigui adequat, s'han d'aplicar mesures de reforç. Les decisions sobre la promoció seran preses de forma col·legiada en la finalització de cadascun dels tres cicles. "La repetició serà, en tot cas, una mesura excepcional", segons assenyala el govern espanyol. 

La comunitat de Madrid ha recorregut l'aplicació de la LOMLOE davant el Tribunal Suprem, i l'ha acusat d'una "elevada càrrega ideològica en el text". Segons l'informe en què la Comunitat de Madrid basa el recurs, “l'abordatge dels temes resulta complex i s'ha de fer amb la serietat i el rigor més gran, perquè no sembla prudent vincular, per exemple, la validesa matemàtica amb el consum responsable”. “Dit en altres paraules, la reiteració constant sense tenir en compte una mínima coherència acaba per banalitzar-los”, subratlla l'escrit.