La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha defensat la llei aprovada al Parlament de Catalunya el passat 2022 i que tenia com a objectiu esquivar l'obligació d'impartir el 25% de castellà a les aules que marcava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Ens mantindrem en aquest gran consens que va tenir el suport de Junts, PSC, ERC i Comuns", ha reivindicat la titular d'Educació en la seva primera intervenció a la Comissió del Parlament de Catalunya. El text legislatiu aprovat per la cambra catalana evitava les quotes lingüístiques i establia que l'ús de les llengües als centres educatius "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius".
Niubó ha reivindicat aquest element i ha defensat la "flexibilitat" dels projectes lingüístics de cada centre segons la seva realitat, a més de defensar l'ús social del català. "És la nostra llengua vehicular i la llengua pròpia de Catalunya", ha insistit, reivindicant-la com una eina de cohesió social i posant d'exemple el consens dels anys 80' amb la immersió lingüística. Amb tot, també ha explicat que l'arribada de més persones immigrades els últims anys ha suposat un "esforç afegit" en aquest aspecte. A més, també ha defensat el castellà com una eina d'aprenentatge i la flexibilitat dels projectes lingüístics, ja que "no és el mateix un centre que està al Ripollès, que un de l’àrea metropolitana". Amb tot, ha insistit que la recuperació de l'ús social del català "va més enllà de l'escola".
Abordar el finançament de l'escola pública i concertada
Niubó també s'ha compromès a abordar l'"infrafinançament" de l'escola pública però també de la concertada i a tendir cap a l'"equiparació" del sistema. Ha expressat la seva voluntat de caminar per arribar al 6% del PIB en educació en un termini raonable i ha reconegut que la pública necessita més diners. Ha afegit, però que la concertada està, com va constatar el Síndic, infrafinançada i que cal continuar el camí marcat als pressupostos del 2023, quan es va augmentar la seva partida. D'altra banda, ha situat "dins la normalitat" que hi hagi un 2% de docents de baixa a l'inici de curs i ha apuntat que en l'administració pública el percentatge és d'aproximadament un 10%.
Una altra de les principals línies del Departament serà la Formació Professional (FP), on ha reiterat que "no pot tornar a passar" que hi hagi més de 31.000 alumnes que havien fet la preinscripció i no tinguin plaça assignada a l'inici de curs. Així, s'ha compromès a ajustar l'oferta formativa a les necessitats del teixit productiu, dels territoris i dels aspirants i a finalitzar el procés al juliol. "No vol dir posar l'FP en mans de l'empesa, sinó tenir una FP moderna, vinculada al teixit econòmic i social i arrelada al territori", ha declarat.
Consensos per aconseguir polítiques que millorin els resultats educatius
La consellera ha reiterat en diverses ocasions la petició als grups parlamentaris de bastir consensos amplis per tal de tirar endavant polítiques que permetin millorar els resultats educatius, la gran prioritat del Departament per aquesta legislatura. Així, ha reconegut que "difícilment" es podran superar els dèficits actuals si no hi ha una mirada "a mig i llarg termini" i per això ha reclamat "grans consensos amb la comunitat educativa però també polítics".
Precisament sobre els resultats educatius, ha afirmat que el Govern "no es pot resignar" a l'empitjorament, tot i l'increment de la complicitat i la tendència similar en altres països. Per a Niubó, s'ha de prioritzar la millora educativa i s'ha recuperar "la confiança i el prestigi del sistema". En aquest context, ha situat els docents i la comunitat educativa com una peça clau, però sense prescindir de l'ajuda que puguin donar organitzacions com l'OCDE. Sobre els docents en concret, ha dit que cal recuperar el diàleg i la confiança, així com despertar vocacions perquè falten professionals i "retenir" els que hi ha.
També sobre els professionals educatius, i tot i situar en la normalitat que hi hagi un 2% (més de 1.600) de baixa a l'inici de curs, ha afirmat que aquesta és també una preocupació per al departament, ja que "és termòmetre d'alguna cosa". El curs passat Educació va gestionar 57.000 substitucions, una xifra "molt elevada" i que ha reconegut que "també té un cost". Educació va donar a conèixer divendres passat que un 76% dels 2.140 docents que formen part del grup estable de substitucions ja estaven cobrint una baixa.
Universalització i gratuïtat de l'I1
Durant les seves intervencions, la consellera ha expressat la voluntat de complir amb els compromisos d'investidura amb ERC i els Comuns i entre aquests ha mencionat avançar en la universalització del 0-3 i en la gratuïtat d'aquesta etapa. En concret, ha esperat "poder avançar" en la gratuïtat de l'I1 el curs vinent però ha afegit que sense la millora del finançament això no es podrà fer. Entre els objectius també hi ha el d'incrementar les places públiques. A més, ha avançat que es presentarà un instrument per donar més seguretat jurídica als ajuntaments, titulars majoritaris de les escoles bressol, ja que ha lamentat que en l'aplicació de la gratuïtat de l'I2 han estat mancats d'aquesta seguretat.
L'oposició reclama recursos, diàleg i resultats
La diputada de Junts Anna Erra ha enumerat una llarga llista de temes competència del Departament, i ha assegurat que l'educació a Catalunya “ha tocat fons, cal un canvi de rumb, confiança i diàleg amb el sistema". Sobre els docents, ha dit que estan “cansats” i cal prestigiar la seva feina perquè tinguin més autoritat i siguin respectats. Ells, ha dit, "són la clau del sistema i la seva qualitat". Ha instat a desplegar totalment la LEC, donar més autonomia als centres i augmentar el pressupost.
Irene Aragonès, d'ERC, ha instat a revertir del tot les retallades de fa més de 10 anys, garantir la gratuïtat universal de totes les etapes d’educació obligatòria i incrementar el diàleg social per millorar l’FP. "El sistema té bons fonaments però trontolla en alguns punts", ha conclòs. A més, ha demanat a la consellera diverses xifres d’alumnat i docents.
El diputat del PP Cristian Escribano ha dit a Niubó que se “li ha girat feina” a causa dels mals resultats de les proves PISA, que suposen un "retrocés de 15 o 20 anys". Així, ha demanat reforçar l’autoritat dels docents i reduir la burocràcia, eliminar els barracons i agilitzar l’adscripció de centre als alumnes d’FP. Per últim, ha preguntat a la consellera si pensa complir la sentència del 25% de castellà a les aules.
Dels Comuns, Jessica Albiach, ha dit que calen més recursos per a l'escola, per arribar al 6% del PIB en despesa educativa, però alhora ha volgut treure tot el pes de l’educació a les escoles, ja que considera que la societat o els mitjans de comunicació també eduquen. Per a Albiach, l’existència de l’escola concertada és una “anomalia”, perquè és “una font de segregació i d’aspiració de recursos”. També aposta per retornar parcialment als mètodes memorístics, gestionar l’ús dels mòbils a les aules i tenir en compte els menjadors escolars com a espai educatiu.
Finalment, Laia Estrada, de la CUP, ha posat en dubte que el PSC pugui assolir una “escola catalana, pública i de qualitat”, perquè per això caldria passar del 3 al 6% del PIB, i no ho veu possible a causa de “l’espoli fiscal espanyol”. A més, ha preguntat a la consellera si pensa continuar reduint les ràtios o ja creu que s’ha arribat al límit. En tot cas, ha dit que cal reduir l’escola concertada, que arriba al 30% de les places, molt per sobre de la mitjana europea, cosa que considera una “barbaritat”. Finalment, ha demanat gestionar millor les places d’FP i les aules d’acollida accelerada per als alumnes nouvinguts.