La nostra causa en els tribunals espanyols està perduda. El famós a por ellos ha mutat de color i avui vesteix de negre brillant a les togues del Suprem. No estem tenint una instrucció justa i no percebo que tindrem un judici just. Als que avui estem a la presó només ens farà justícia els tribunals europeus i internacionals. De la mateixa manera que un tribunal alemany ha evidenciat que la justícia espanyola anava nua en la narrativa de la violència i que un tribunal internacional de drets humans va determinar cautelars per preservar els meus drets polítics, seran altres tribunals (Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, el TEDH...) els qui evidenciaran la destrossa que el Suprem està fent en la protecció dels drets polítics i civils al llarg de la instrucció de la Causa especial 3/2017.

Pot semblar la meva una opinió excessivament contundent. Ho lamento, però no en tinc cap altra. En els 6 mesos de presó preventiva no hi ha hagut cap decisió judicial ni tan sols una sola paraula de les moltes escrites pel jutge instructor, que em permetin tenir una opinió esperançadament diferent a l’expressada.

Donant per perduda la possibilitat d’un judici just, el que no ens podem permetre des del sobiranisme és perdre l’impuls polític a Catalunya. La recuperació de les institucions i la constitució d’un nou govern és prioritària. Per això hem intentat en 4 ocasions fer una sessió d’investidura. Si avui no hi ha govern no és per manca de voluntat de la majoria sobiranista. Ho han impedit el Constitucional i el Suprem amb decisions que els hi eren impròpies i que en un futur els tribunals europeus hauran de dirimir.

Que ningú pateixi, si depèn de la majoria sobiranista no anirem a noves eleccions. El lideratge del president Puigdemont és indiscutit i ell ja va decidir que l’impediment del Constitucional a la seva investidura no ens arrossegaria a noves eleccions. Per això jo mateix i en Jordi Turull vàrem ser candidats a la investidura.

El mandat del 21-D és claríssim i no el pervertirem. Si avui Puigdemont no és investit no és ni per una manca de compromís d’ell ni de Junts per Catalunya. Ningú ens pot retreure res. I davant la ingerència reiterada contra la sobirania parlamentària del Tribunal Suprem, convertint en paper mullat tant els milions de vots dipositats a les urnes el passat 21-D com les mesures cautelars dictades a favor meu per un tribunal internacional de drets humans (el Comitè de Nacions Unides), només podem assegurar que no renunciarem al que els electors van expressar.

Cada decisió del jutge Llarena i del Tribunal Suprem ens obliga a buscar noves solucions. Que el Parlament pugui disposar d’una nova llei de Presidència que netegi els obstacles perquè el president Puigdemont pugui ser investit de nou no és tornar a cap casella de sortida. Si hem arribat aquí és, cal dir-ho, per les maniobres polítiques dels tribunals que han impedit que diputats amb els drets polítics intactes fossin investits. Els qui diuen estar tan nerviosos i indignats que reclamin al Tribunal Suprem i que li demanin que deixi d’interferir.

Els electors van votar per recuperar les institucions i foragitar el 155. I això és el que ens proposem fer. No regalarem el control de la Generalitat ni temptarem la sort perquè aquells que ens volen sepultar definitivament tinguin el palau de la Generalitat per fer-ho. No tenir el control del govern és acceptar que altres, per passiva com ara o per activa si guanyen una majoria el tinguin. I això, que tothom respiri tranquil, no ho farem.

Que ningú esperi, però, que el president Puigdemont es deixi marcar el pas per aquells que volen impedir que es posi en valor els resultats del 21-D. Quan ell em va donar pas com a candidat a la presidència quan el Constitucional va impedir la seva elecció, ja va demostrar que no ens resignaríem a tots aquells que voldrien esborrar la voluntat expressada a les urnes el desembre. Res més semblant a l’1 d’octubre que el 21 de desembre. Preservarem la voluntat ciutadana, dignament i amb responsabilitat.