No hi ha precedents estables d'un govern monocolor en la història de la Generalitat, ni tan sols en l'etapa de la II República, cosa que mostra la dificultat d'aquesta fórmula en un país multipartidista. Si el president Pere Aragonès opta per aquesta opció inèdita, ho haurà de fer amb 33 diputats de 135. L'única excepció a aquesta absència de governs monocolors va ser el darrer any de mandat del president Francesc Macià, on va optar a un govern només d'ERC. El president Lluís Companys va tornar a la fórmula plural habitual.
🔴 Consulta Junts, última hora dels resultats i la crisi de Govern
Als governs del president Francesc Macià, del 1931 al 1933, en l'etapa daurada de l'ERC històrica, aquesta va governar gairebé sempre amb la Unió Socialista de Catalunya de Joan Comorera, l'Acció Catalana de Manuel Carrasco i Formiguera, el Partit Republicà Radical de Casimir Giralt, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra de Joan Lluhí i Vallescà i la UGT, amb combinacions diverses. En els governs del president Lluís Companys, del 1934 al 1936, va seguir governant amb la Unió Socialista de Catalunya, Acció Catalana i el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Aquesta escissió d'ERC finalment es va reintegrar a la formació creada per Macià.
Amb la recuperació de la Generalitat després de la dictadura franquista, el president Jordi Pujol va comptar en la seva primera legislatura amb el dirigent històric d'Unió Miquel Coll i Alentorn, que va ser conseller adjunt a la Presidència. Pujol tenia el suport parlamentari d'ERC i Centristes de Catalunya, i a canvi d'això Heribert Barrera va ser elegit president del Parlament. CDC i Unió ja s'havien convertit en coalició el 1978, dos anys abans de les primeres eleccions de la Generalitat restablerta, i es van convertir en federació el 2001. Aquest va ser sempre el govern de coalició de Pujol, fins que es va retirar.
El 2003 va accedir a la presidència Pasqual Maragall, i ho va fer amb l'acord tripartit, un pacte entre el PSC, ERC i Iniciativa, el precedent dels comuns. Els tres partits van formar part del govern. ERC va ocupar la conselleria en cap, primer amb Josep Lluís Carod i després amb Josep Bargalló, en una etapa convulsa. Maragall va expulsar ERC del govern quan es va oposar a l'Estatut, però va seguir la coalició amb ICV. El 2006 va arribar el relleu de Maragall per José Montilla com a president, i aquest va tornar a incorporar els republicans i Iniciativa al govern.
Després de l'etapa dels dos tripartits, el nou president va ser Artur Mas, amb el govern de coalició de CiU, a partir del 2010. Cinc anys després, ja en ple procés independentista, es va crear la llista electoral de Junts pel Sí, una coalició entre CiU, ERC, Demòcrates i independents, amb el suport de l'ANC i Òmnium. Va guanyar les eleccions del 2015, però llavors es va produir una forta discussió amb la CUP per la seva oposició a Mas. Al final el president va fer un pas al costat, i va ser escollit Carles Puigdemont. Va tenir el suport de Junts pel Sí i la CUP, i així es va arribar al referèndum de l'1-O. El govern estava format per membres de Junts pel Sí, i tampoc va ser monocolor.
Després de l'aplicació del 155, i arran de les eleccions convocades per l'administració espanyola, la presidència va passar a Quim Torra, amb un govern amb consellers de Junts i ERC. Amb la defenestració de Torra, els tribunals van acabar forçant noves eleccions el 2021, i això va dur a la presidència de Pere Aragonès. Va començar amb un govern de coalició entre ERC i Junts, amb el suport parlamentari de la CUP. Amb la decisió de Junts de sortir de l'executiu, ara el president està al capdavant d'un govern monocolor dels republicans, amb l'aval de 33 escons.