Avís seriós de Míriam Nogueras al PSOE pels entrebancs que està trobant el català per ser oficial a la UE. Després que durant la presidència de torn espanyola el semestre passat no s’hagi aprofitat per incloure la llengua catalana al catàleg de llengües oficials de la Unió, la líder de Junts a Madrid ha advertit que “hi ha un acord amb el partit socialista i l’acord és clar. Si ells compleixen la seva part, nosaltres complirem la nostra”. Però en cas que això no sigui així, Nogueras recorda: “Si ells no compleixen, nosaltres tampoc i els set vots de Junts deixaran d'estar a disposició.”.
Aquestes declaracions de Nogueras formen part del ’30 Minuts’ que emet aquest diumenge 3cat titulat El català a Europa: missió impossible? , una producció de la televisió pública amb la col·laboració de FrameCreativeMedia, la productora audiovisual i creativa del conglomerat empresarial que edita ElNacional.cat, el Grup Les Notícies de Catalunya. L’oficialitat del català a Europa és una de les condicions que Junts va posar a Pedro Sánchez per investir-lo president.
De fet, com a pas previ, la formació de Carles Puigdemont va exigir que el govern espanyol entrés a registre de la UE la inclusió d’aquesta qüestió a l’agenda comunitària a canvi de votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.
Torn de Bèlgica, responsabilitat d’Espanya
Al mateix reportatge hi surten representades veus de diferents sensibilitats, entre elles Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i UE de la Generalitat. Davant el nou semestre que s’obre ara amb la presidència de torn belga, Serrat creu que “pot contribuir a que vagin fent els treballs, però qui més ha de fer i qui més pot fer és l'estat espanyol”. Molt menys optimista és l’exeurodiputat Ignasi Guardans, que havia estat parlamentari a Estrasburg per CiU. Guardans posa aigua al vi amb la consecució d’aquesta oficialitat fins i tot durant aquest semestre belga, que finalitza el 30 de juny: “La gent es pensa que posant diners i fent una votació en una sala, el català entra a la Unió Europea i això no és així, perquè això és canviar la peça d'un rellotge”. En un terme mig es posiciona l’eurodiputat del PSC i un dels responsables del PSOE a Europa, Javi López: no descarta l’oficialitat però tampoc la veu immediata: “Estem davant d'una gran operació i les grans operacions a Brussel·les no es fan corrent en dues setmanes”. A més de Serret, Nogueras, Guardans i López, diversos polítics de l'arc parlamentari com Nacho Martín Blanco, Jordi Cañas o Diana Riba també es posicionen sobre l'afer.
“Són 10 milions i no poden fer res”
Des del punt de vista sociolingüístic, els experts que apareixen al programa no posen cap dubte sobre la idoneïtat que el català sigui oficial a Europa. Així ho creu el secretari general d’ELEN, que és la plataforma per la igualtat de les llengües europees. Davyth Hicks recorda que “i ha 10 milions de parlants de català i te n'adones que no poden fer res”, és a dir, “no poden fer servir la seva llengua, no la poden parlar al Parlament i tampoc a la Comissió. És ridícul”. En paral·lel, entitats com Plataforma per la Llengua o Òmnium han engegat diverses campanyes per sensibilitzar l’opinió pública europea pel què fa a aquesta qüestió, però novament posen el focus en la responsabilitat del govern espanyol. En nom de la Plataforma per la Llengua, Pol Cruz-Corominas, ha participat en alguna d’aquestes iniciatives així com en algunes reunions de treball i conclou: “Si no depèn dels vots dels catalans, evidentment Espanya no ho fa”. De moment, la qüestió no s’abordarà en la pròxima cimera de ministres d’afers europeus que es farà el 29 de gener. Per saber quan torna a l’ordre del dia caldrà esperar a finals de febrer. Aquest divendres, de fet, n'hi va haver una de freda i una de calenta. D'una banda, Lituània va expressar les seves reticències a acceptar el català perquè això obriria la porta a acceptar-ne desenes més, per bé que el català és, per nombre de parlants, la novena llengua de la UE per damunt del grec o del polonès. Ara bé, al cap d'unes hores, Bèlgica va sortir al pas i va aclarir que no ha posat la qüestió al calaix i que continuarà abordant-se al llarg dels sis mesos en què és responsable de tractar els afers europeus.