Del Ple ‘escombra’ que es va celebrar aquest dimarts al Congrés dels Diputats ha transcendit la imatge de feblesa que va transmetre el govern espanyol en haver perdut fins a dues iniciatives parlamentàries. PP i Junts van tombar la reforma de la llei d’estrangeria i la senda de dèficit i això ha provocat un terrabastall en l’estabilitat de l’executiu de Pedro Sánchez. Però va passar més desapercebuda una aprovació important, per molt que ja era coneguda des de feia setmanes: la ‘gran coalició’ de PSOE i PP va donar llum verda a la reforma de la Llei del Poder Judicial i la llista de noms dels nous vocals del CGPJ. Aquests nous membres es reuniran aquest dijous, celebraran la reunió constitutiva de la nova cúpula de govern de la justícia espanyola, escolliran un nou president de l’organisme i posaran, d’aquesta manera, punt final als cinc anys i mig de mandat caducat que tenia aquest ens.
Abans de la reunió constitutiva, els nous vocals hauran jurat o promès el càrrec davant de Felip VI, al palau de la Zarzuela. La trobada està prevista per la una del migdia d’aquest dijous a la seu de l’organisme, malgrat que aquest 25 de juliol és festiu a Madrid. Una de les primeres funcions que tindran aquests vint vocals és votar el seu nou president. Per a ser president d’aquest organisme, cal ser membre de la carrera judicial amb la categoria de magistrat del Tribunal Suprem i reunir les condicions exigides per ser president de Sala, o bé ser un jurista de reconeguda competència amb més de 25 anys d’antiguitat en l’exercici de la professió.
Punt final als cinc anys i mig de mandat caducat
Amb la constitució d’aquest dijous, els nous membres del CGPJ posaran punt final als cinc anys i mig de mandat caducat dels seus predecessors, que ostentaven els seus càrrecs en funcions des de l’any 2018. Això ha estat així per la impossibilitat de socialistes i populars de renovar aquest òrgan, especialment per l’absència de voluntat per part del PP de fer-ho. L’entesa entre els dos grans partits de l’estat espanyol ha estat imprescindible perquè per renovar aquests membres calen tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats.
Els diversos intents per renovar el CGPJ
L’any 2018, PP i PSOE van pactar nomenar el conservador Manuel Marchena president del Tribunal Suprem i del CGPJ, garantint una majoria progressista en l’organisme. Però el pacte va fracassar després que es filtrés un WhatsApp del popular Ignacio Cosidó vantant-se de poder “controlar” així la sala segona del Suprem (l’encarregada de jutjar casos de corrupció), cosa que va enterrar qualsevol possibilitat d’entesa; Marchena va renunciar a la seva candidatura. Més tard, la fugida a l’estranger de Joan Carles I va generar tensions entre PSOE i PP, per les crítiques de Podemos a la monarquia. Aquesta va ser l’excusa dels populars per aturar les negociacions per renovar el CGPJ.
Més tard, el PSOE va limitar el poder del CGPJ amb dues reformes: una el 2021 per evitar que pogués nomenar magistrats estant en funcions. El juliol del 2022 la Moncloa va apostar per una nova reforma: en aquest cas, servia perquè el CGPJ sí que pogués nomenar els dos membres del Tribunal Constitucional que li pertoquen, malgrat estar en funcions. Per altra banda, l’any 2020 PSOE i Unidas Podemos van presentar conjuntament una reforma per rebaixar a absoluta la majoria requerida al Congrés per escollir vocals del CGPJ. Pedro Sánchez es va fer enrere quan Europa va posar el crit al cel.
El 2022, davant la impossibilitat d’arribar a un acord, Carlos Lesmes va dimitir com a president del CGPJ i va obrir una nova oportunitat per renovar l’organisme. Però les converses es van trencar quan el PSOE va anunciar la derogació del delicte de sedició a canvi dels desordres públics agreujats. Aquesta va ser la nova excusa del PP per suspendre les negociacions.
El camí per a un acord es va començar a aplanar quan Alberto Núñez Feijóo li va proposar a Pedro Sánchez utilitzar la Comissió Europea com a mediadora, cosa que el president del govern espanyol va acceptar. Malgrat les dificultats en les negociacions i diversos ajornaments, hi ha hagut un acord. L’entesa, però, ha arribat un cop el líder socialista va llançar un ultimàtum al líder popular perquè deixés de fer més ajornaments i s’arribés a un acord definitiu el mes de juny.
La lectura que ha fet el govern espanyol de l’acord amb el PP és positiva, més enllà del compliment de la Constitució per part dels populars: consideren que Alberto Núñez Feijóo ha detectat que Pedro Sánchez aconseguirà esgotar la resta de la legislatura. Fonts de l’alta jerarquia del govern del PSOE i Sumar opinen que el principal partit de l’oposició no hagués segellat aquest pacte si preveiessin que queda poc per a unes noves eleccions que els tornin a fer inquilins del Palau de la Moncloa.
Els vocals del CGPJ: qui és qui?
El passat mes de juny, PSOE i PP van acordar que cada formació tingui deu vocals en l'òrgan de govern dels jutges espanyols. S’entén que el president que es proposarà el nou Consell General del Poder Judicial desempatarà a favor dels progressistes. Per a consultar la llista completa dels nous 20 vocals del CGPJ pactats entre socialistes i populars i que es divideixen en 12 jutges i 8 juristes, així com saber la seva procedència, pots fer clic aquí.