Faltaven poc més de dotze hores perquè Pedro Sánchez i Pere Aragonès es reunissin al Palau de la Generalitat en plenes negociacions per investir Salvador Illa quan Junts per Catalunya va informar María Jesús Montero que li bloquejaria els pressupostos del 2025. La raó que exposava la formació de Míriam Nogueras per tombar la senda de dèficit era la deficient execució pressupostària a Catalunya, però la lectura que feia la Moncloa era una altra. Ho acrediten fonts de la capitania del govern espanyol, que veuen el cop dels juntaires en la vigília de la trobada Aragonès-Sánchez com un avís: la legislatura espanyola pot ser encara més asfixiant si Esquerra Republicana acaba investint Salvador Illa com a nou cap de l’executiu català. I caldrà veure també quin paper jugarà el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya, ara que el president a l'exili ha instat el líder socialista a impedir la seva detenció.
Pedro Sánchez patia dimarts —en el primer aniversari de les eleccions generals del 23-J— una desfeta al Congrés que exposava la seva fragilitat parlamentària. Ja s’esperava que la reforma de la llei d’estrangeria pogués caure davant la negativa de PP i Junts de tirar-la endavant, però no calculava que els independentistes també tombessin la senda de dèficit, un pas imprescindible per tenir aprovats els pressupostos del 2025 al més aviat millor. Un micro obert al pati de la cambra baixa captava una conversa informal entre el ministre Ernest Urtasun i el diputat republicà Frances-Marc Álvaro en què el màxim responsable de la cartera de Cultura admetia “l’hòstia pel govern” que representava el gest de Junts. “María Jesús Montero m’havia dit que estava tot lligat”, afegia. A les deu de la nit, amb la patacada parlamentària ja consumada, era elevada la tensió que es percebia en els col·loquis entre la premsa i govern espanyol. Un periodista li preguntava a un membre del Consell de Ministres de màxima confiança de Pedro Sánchez si veien el futur de la legislatura “fotut”. “No estem fotuts! No ho estem!”, bramava en la seva resposta.
La Moncloa, decidida a esgotar tota la legislatura
Malgrat tot, el Ministeri d’Hisenda té la intenció de tornar a presentar una altra vegada el sostre de despesa i tenir uns nous comptes a principis del 2025. La Moncloa, en el mateix sentit, insisteix que la seva intenció és esgotar la legislatura, per molt mal aspecte que tingui en repetides sessions parlamentàries. Pilar Alegría, portaveu de l’executiu del PSOE i Sumar, reconeixia dimecres en una entrevista a Telecinco que l’aritmètica parlamentària que va deixar el 23-J “exigeix més diàleg amb la resta de formacions”. “Hem de ser conscients que som un govern en minoria parlamentària i això exigeix fer més treball per a aconseguir aprovar totes les lleis”, apuntava.
Junts pot pensar que les explicacions que va donar dimarts el diputat Josep Maria Cruset per tombar la senda de dèficit han servit per escarmentar el govern espanyol. Perquè el seu discurs anava precisament en aquesta direcció. “Hem avisat en diverses ocasions que no formem part de cap bloc i que els nostres set vots no es poden donar per descomptats”, apuntava. La darrera vegada que el govern espanyol va viure amb tanta agonia el poder aritmètic dels juntaires va ser fa mig any. En aquella ‘revisió mèdica parlamentària’ del 10 de gener, el govern espanyol no va aconseguir l’aval de Junts als decrets llei que es debatien fins a l’últim minut. L’executiu de Pedro Sánchez va acceptar delegar a la Generalitat les competències en immigració; una qüestió que, entre altres motius, va dur Junts a tombar aquest dimarts la llei d’estrangeria.
Decebut amb Junts per Catalunya, i també aquell vespre de dimarts, Gabriel Rufián es va pronunciar sobre la desfeta parlamentària del govern espanyol. Com ja ha advertit diverses vegades, va assegurar que “estem més a prop d’una moció de censura” a Pedro Sánchez amb Alberto Núñez Feijóo com a candidat, amb vots favorables de Vox i el partit de Carles Puigdemont. “És absolutament legítim i pot arribar a passar”, va assenyalar quan també va lamentar que l’oposició dels diputats de Míriam Nogueras a la llei d’estrangeria fa que aquesta formació “se situï més a prop de Sílvia Orriols que del llegat social de Jordi Pujol, que deia que és català qui viu i treballa a Catalunya”. Sobre la primera idea que exposava Rufián, cal recordar que l’anterior setmana a la patacada al Congrés del govern espanyol, i després del seu divorci amb Vox, Feijóo feia ostentació de les seves coincidències econòmiques amb PNB i Junts per Catalunya.
Feijóo s’obstina a demanar la “tercera i definitiva carta” a Pedro Sánchez
El líder del PP també es pronunciava l’endemà sobre el fatídic dimarts del govern espanyol al Congrés. En un discurs davant dels seus diputats, senadors i europarlamentaris, insistia una vegada més a Pedro Sánchez a redactar la seva “tercera i definitiva carta” de dimissió; o com a mínim convocar eleccions després d’haver patit a la cambra baixa una “humiliació” per part d’un dels seus socis d’investidura. "Fins i tot membres i socis del govern admeten que la legislatura està esgotada, i tenen raó; això no és un govern, és un desori", apuntava. "Potser a ERC li val amb Illa a la Generalitat; però a Junts, no", sentenciava el líder del PP.