Insòlit. El judici contra dos regidors del PSC de Pineda de Mar i el cap de la policial local del municipi, acusats de l’expulsió d’agents de la policia espanyola d’hotels de la seva vila després de les càrregues en els centres de votació l’1-O, s’ha suspès avui al matí per una qüestió legal. Tots els policies si són acusats en exercici del seu càrrec han de ser jutjats a les audiències provincials i no en jutjats penals. Quan tots tres acusats eren asseguts a la sala, el fiscal del servei de delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha exposat aquesta circumstància, i la magistrada del jutjat penal 2 d’Arenys de Mar, Alicia Alcaraz, ha suspès la vista, amb l’acord de totes les parts. El canvi ha estat que Carles Santacreu, cap de la policia local, havia estat suspès del cos policial per l'Ajuntament, però l'ha hagut de readmetre aquest any, i per això la seva situació jurídica ha variat, segons fonts de la fiscalia, mentre la seva defensa sosté que mai ha perdut la condició de policia. Paral·lelament, fonts judicials afegeixen que un dels motius de fons de la suspensió d'avui és que Santacreu no ha volgut acceptar un acord amb el fiscal que sí que haurien plantejat els dos polítics: la llavors primera tinenta d’alcalde de Pineda de Mar, la socialista Carme Aragonès, i el segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Jordi Masnou, que continua al consistori, ara com a tercer tinent d’alcalde.
Inicialment, el fiscal del servei de Delictes d’Odi, Miguel Ángel Aguilar, els demana tres anys de presó i d’inhabilitació a càrrec públic a cada un per un delicte de coaccions al titular de l’hotel amb l’agreujant de prevalença de caràcter públic. El cap policial, que té un expedient obert pel govern socialista, i defensat pel penalista Andreu van den Eynde, sosté que no va obrir la boca en aquella reunió a l’hotel i que anava a acompanyar a les regidores, i per això no vol acceptar la sanció. Santacreu és cap policial des del 2008 i sosté que només va ser expedientat pel consistori un parell de setmanes. Els regidors socialistes són defensats pel penalista Fermin Morales. Es dona la circumstància, a més, que el TSJC va arxivar l’acusació contra una diputada d’ERC que llavors, el 2017, era regidora d’ERC a Pineda en considerar que no va actuar. La nit de l’1-O força ciutadans es van concentrar davant dels hotels per cridar els agents davant la violència que van usar per no deixar-los votar, i es van viure moments de molta tensió, i agents que volien sortir al carrer.
Fets
En el seu escrit d’acusació, el fiscal Aguilar exposa que la nit del 2 d’octubre del 2017, Aragonès, Masnou i Santacreu –que no anava d’uniforme, però es va presentar com a cap policial–, de “manera irregular, perquè no havien demanat cita prèvia”, van anar a l’hotel Checkin Montpalau i van “comminar” el director a “expulsar els funcionaris de la policia”. El director els va indicar que no podia, ja que tenien la reserva fins al 5 d’octubre i, veient la seva insistència, va trucar al gerent de la cadena per parlar amb els polítics. Segons el fiscal, el regidor d’Urbanisme, “amb to desafiador”, li va ordenar “treure aquests clients sí o sí” i, en vista de l’oposició del gerent, “a crits i enfadat li va dir que li tancaria l’hotel durant cinc anys”. Finalment, el gerent va cedir i va informar la policia espanyola de l’amenaça. Una part dels agents van marxar el 5 d’octubre, com fixava el contracte. L'acció va provocar, novament, que agents de la policia espanyola, demanessin marxar de Catalunya.
En el procediment, el fiscal va demanar l’arxivament de la causa contra Sílvia Biosca –llavors tercera tinenta d’alcalde–, en considerar que no queda “prou” acreditat que cometés un delicte de falsedat en document públic per haver simulat un comunicat de premsa conjunt amb la cadena.
D’altra banda, la llavors regidora d’ERC a l’oposició Mònica Palacín (ERC) també va ser acusada perquè va anar a l’hotel amb els regidors socialistes. Com que va ser elegida diputada al Parlament i tenia la condició d’aforada, el seu cas va ser derivat al TSJC, que va descartar que intervingués en els fets i el va arxivar. Ara, l'Audiència de Barcelona haurà de fixar una nova data per al judici, que segurament serà l'any vinent, sis anys després de l'1-O del 2017.