La crisi al Parlament per les llicències d'edat encara cueja. La secretària general de la cambra catalana, Esther Andreu, ha decidit desfer el traspàs de competències que es va fer efectiu el juliol passat, quan va delegar la direcció dels serveis jurídics del Parlament al lletrat major, Miquel Palomares, i també la competència de prestar assessorament jurídic especialitzat en qüestions relacionades amb les funcions de la Mesa i la Junta de Portaveus al lletrat ras Antoni Bayona. Tot plegat, s'emmarca dintre del darrer episodi d'un llarg serial derivat d'un xoc arran d'un informe sobre les llicències d'edat, que permetia que els treballadors cobressin malgrat no treballar a partir dels 60 anys.
Amb l'esclat de la crisi per aquesta qüestió, Andreu va encarregar als serveis jurídics de la cambra un informe sobre les llicències d'edat. En una reunió dels lletrats, però, es van constatar opinions molt diverses, una situació que dificultava l'elaboració d'un informe conjunt, per la qual cosa Andreu va demanar a un altre lletrat que en fes una síntesi. Segons l'ACN, aquest compendi, que no estava consensuat, va ser registrat a la cambra, cosa que va provocar unes escenes de tensió entre la secretària general i Palomares a la reunió de la Mesa de dimecres, en què el lletrat se sentia qüestionat per Andreu. És a partir d'aquesta batussa a la Mesa que la secretària general va decidir recuperar les seves competències.
El cas de Bayona té una mica més de recorregut. I és que a finals de gener, Andreu i el lletrat ja van protagonitzar una picabaralla pública. Bayona va enviar un escrit a la Mesa en què carregava contra la secretària general, i va demanar obrir una investigació interna contra ella. En el document, l'exlletrat major també criticava les traves que s'havien posat a la investigació periodística de les llicències d'edat del Parlament, i assenyalava que s'hauria pogut resoldre de manera molt més ràpida si la petició inicial de la informació s'hagués atès correctament. I afegia que la informació lliurada era "notòriament insuficient", però que, tot i això, Andreu va avalar que es fes així. La secretària general va negar aquestes acusacions, i va insinuar que Bayona era el responsable que la informació no es donés.
La resolució, al Butlletí Oficial
Esther Andreu argumenta que ha hagut de prendre aquesta decisió després d'haver comprovat que les delegacions de funcions fetes inicialment "no asseguraven poder complir satisfactòriament amb les atribucions que corresponen a la Secretaria General". La mesura ja ha estat publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) a través de dues resolucions signades per la mateixa secretària general. En elles, Andreu resol "deixar sense efecte" l'assignació de les funcions a Palomares i Bayona. I ho fa emparant-se, en tots dos casos, en les competències que li atribueixen els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya.
Privilegis a la cambra
Des de l'any 2008 el Parlament adoptava la figura laboral de la llicència per edat. Es tractava d'un permís que permetia que les persones que feia 15 anys que treballaven a la cambra poguessin deixar el seu lloc de feina i seguir cobrant el sou fins que es jubilessin. Tot plegat costava 1,7 milions d'euros anuals. Aquesta informació publicada pel diari Ara va aixecar polseguera. Ernest Benach, qui era president de la cambra quan aquesta llicència es va aprovar, va demanar tenir en compte el context de fa 14 anys per entendre la mesura. "El context del 2008 no és el del 2022", va insistir. L'expresident del Parlament va recordar que crear aquesta figura era acceptable aleshores, i que segurament les persones que ho van avalar aleshores ara ja no prendrien la mateixa decisió. En el seu moment, Benach recorda que la mesura va generar un consens unànime, que avui seria diferent.
De fet, la Mesa i la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge van aprovar el 2017 canviar les condicions per aprovar les llicències i poder "concedir-les sense qüestionar-ne políticament la vigència". Les proves que demostren que els debats sobre les llicències i l'acord van tenir lloc figuren en els acords de les sessions de la Mesa publicades al web del Parlament, el Butlletí Oficial del Parlament i el Diari de Sessions. Així, nou anys després que s'introduïssin durant la presidència d’Ernest Benach, les normes que regulaven aquests privilegis van ser actualitzades. Tal com figura en els registres, tothom va votar a favor amb una única abstenció. Segons aquest darrer registre, l'aprovació dels canvis va ser motiu de rialles.
Borràs acaba amb les llicències
Sota la presidència de Laura Borràs, la Mesa del Parlament va acordar el 25 de gener eliminar del tot les llicències d'edat per a funcionaris de la Cambra. Els mecanismes per eliminar aquesta anomalia es van activar la setmana anterior, després de la primícia del diari Ara. La Mesa es va comprometre a posar fi a aquesta anomalia: Laura Borràs va proposar eliminar l'article 79 de l'Estatut del Règim de Govern Intern que recollia aquest privilegi, i així ho van subscriure tots els secretaris, segons fonts parlamentàries i de la presidència.