El Tribunal Constitucional torna a tancar la porta a nou intent de Vox de fer descarrilar les lleis aprovades a les Corts Generals. En aquesta ocasió, el tribunal de garanties desestima el recurs d’inconstitucionalitat que el partit d’extrema dreta va presentar contra alguns preceptes de la Llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, coneguda com a Llei Zerolo. La decisió s’ha adoptat per majoria i amb el TC dividit, amb set vots a favor (del sector progressista) i quatre en contra (del conservador). Entre altres qüestions, la norma, que es va aprovar el 2022, estableix per primera vegada un règim sancionador contra la discriminació en l’accés a l’ocupació o en les condicions de feina per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció, edat, discapacitat, orientació sexual, expressió de gènere, llengua o situació socioeconòmica.
✅ El Congrés aprova la Llei Zerolo contra la discriminació i l’antigitanisme
La Ley Zerolo va ser impulsada fa temps pel diputat socialista Pedro Zerolo, que va morir el 2015, i el juny de 2022 va rebre la llum verda definitiva després de deu anys d’espera. Té per objectiu prevenir i eliminar totes les formes de discriminació, contempla sancions d’entre 300 i 500.000 euros per delictes d’odi i castiga per primera vegada l’antigitanisme (equiparant-lo al Codi Penal a la discriminació antisemita) i l’aporofòbia, l’odi al pobre.
Una “progressiva implantació de la perspectiva de gènere”
En el seu recurs, Vox esgrimia que l’obligació de tenir en compte la perspectiva de gènere en les polítiques contra la discriminació és un plantejament “purament ideològic” i “contrari a la neutralitat amb què ha d’actuar l’Administració”. Tanmateix, la sentència rebutja aquest argument i apunta que la Llei Zerolo s’emmarca en la “progressiva implantació de la perspectiva de gènere com a enfocament metodològic i criteri interpretatiu orientat a promoure la igualtat entre dones i homes”. El tribunal recorda que anteriors sentències sobre lleis que també acullen aquesta perspectiva van concloure que, amb ella, “no s’imposa cap orientació ideològica, sinó que, al contrari, es promou l’avenç en el respecte als valors constitucionals”.
El recurs de la formació de Santiago Abascal també qüestionava els preceptes que impedeixen discriminar per qualsevol raó en la contractació de treballadors i en l’accés a la compra o lloguer d’habitatge perquè, “com que no preveu cap mena d’excepció justificada”, considerava que introduïa una “limitació absoluta a la llibertat de contractació i d’empresa”. La resposta del TC és que “els particulars també estan obligats a respectar els drets fonamentals” i que la mateixa llei “admet les diferències de tracte que obeeixin a criteris raonables i objectius i persegueixin de manera proporcionada un objectiu legítim”.
Permet prohibir que les escoles que segreguen per sexe rebin diners públics
Així mateix, el TC es mostra favorable que es pugui prohibir que les escoles que segreguen per sexe rebin diners públics. És una posició que l’Alt Tribunal ja va adoptar el 2023, en la sentència sobre la Llei Celáa: argumenta que el fet que “l’educació diferenciada per sexes no estigui prohibida per la Constitució no implica que necessàriament hagi de rebre ajuts públics”, donat que “el legislador pot legítimament optar per donar suport a un model educatiu, la coeducació, que promou el valor constitucional de la igualtat”.
El TC també descarta els arguments de Vox contra la tipificació com a infracció lleu de les irregularitats formals. Són, per exemple, no informar i col·laborar amb l’Autoritat independent per a la igualtat de tracte i la no-discriminació o no oferir informació salarial desglossada per part d’empreses de més de 250 treballadors. “La llei deixa clar quin és el bé jurídic protegit, que és comptar amb la informació i col·laboració necessàries per fer efectiu el seu contingut substantiu”, assenyala el tribunal de garanties.
Un Tribunal Constitucional dividit
Davant d'aquesta decisió que ha pres el TC per majoria, els magistrats conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel han anunciat vots particulars en contra de la sentència. Especialment, consideren que la prohibició de destinar ajuts públics a les escoles que segreguin per sexe s’hauria de regular amb una llei orgànica, i no ordinària, i perquè afirmen que aquesta prohibició infringeix l’article 27.9 de la Constitució, que estableix que “els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi”. La magistrada progressista María Luisa Balaguer ha anunciat un vot particular concurrent.