Mig any després de l'arribada de Lluís Llach a la presidència de l'entitat, els socis de l'ANC han aprovat el seu full de ruta, que ha de regir els passos que prengui l'Assemblea en aquesta nova etapa del moviment independentista, on els partits han perdut la majoria al Parlament de Catalunya i la presidència de la Generalitat està en mans del PSC de Salvador Illa. Des de l'entitat celebren la pujada de participació dels socis respecte als anteriors fulls de ruta: en la votació del full de ruta pel 2025 i 2026, han participat 2.434 socis, fet que suposa un increment del 113% respecte de l'última consulta, el 2023. Però, què recull aquest document?
La unilateralitat, estratègia central
En el seu primer punt, l'Assemblea planteja la necessitat d'un nou embat contra l'estat espanyol, En aquest sentit, carrega contra els partits independentistes per haver passat de la situació del 2017, amb tot un moviment mobilitzat al carrer, i per haver permès que es doni la situació actual amb una "pretesa normalització institucional, política i social", que allunya Catalunya de la independència i a la desnacionalització del país. Així, l'entitat presidida per Lluís Llach reclama tornar a situar la unilateralitat com a "estratègia central" de l'independentisme, tot considerant que la seva renúncia i la "falsa ruta de les negociacions" han servit únicament per afeblir l'independentisme. I davant una actitud de l'Estat que descriuen com a “totalitària”, apunten a estratègies de "desobediència civil" i altres formes de lluita no violenta per fer-hi front.
Trencament de l'independentisme amb els socialistes
Aquest nou full de ruta arriba al principi d'una nova legislatura al Parlament de Catalunya, sense majoria de l'independentisme i amb Salvador Illa de com a president de la Generalitat. Abans, però, els pactes dels partits independentistes amb els socialistes havien permès a Pedro Sánchez mantenir-se com a president del govern espanyol. Amb aquest escenari, l'ANC planteja que mentre els partits catalans siguin "aliats del PSOE a Espanya no podran fer oposició creïble al Parlament". Per això, reclamen el trencament amb els socialistes també a Madrid i amb "la resta de partits del 155".
Mirant cap al futur, cap a les següents eleccions al Parlament, que si Illa esgota la legislatura seran el 2028, reclamen que la prioritat dels partits sigui recuperar una "majoria parlamentària efectiva i operativa", és a dir, que "tingui un pla creïble per implementar el mandat de l'1-O de manera unilateral", i que pugui "sumar tots els diputats per formar govern, la qual cosa exclou forces d'extrema dreta xenòfoba", plantegen, en referència a Aliança Catalana.
Crítiques als partits i buscar nous lideratges
En el full de ruta pel 2025-2026 hi ha reiterades crítiques de l'Assemblea als partits polítiques independentistes per la seva actitud en els últims anys, començant per crítiques als membres de la Mesa del Parlament del 2018, amb la presidència de Roger Torrent, que per "por a la presó, l'exili o la inhabilitació va acatar les ordres del Tribunal Constitucional de no investir president de la Generalitat a tres candidats successius". Partint d'aquesta base, l'entitat independentista conclou que una de les causes de la pèrdua de la majoria a la cambra catalana és la incapacitat dels partits que la conformaven "no només per assolir l'objectiu sinó també per aplicar una estratègia creïble". Així, consideren que per recuperar la majoria calen nous lideratges als partits i que els partits prioritzin els interessos de país. "Calen nous líders que tinguin la credibilitat necessària per dirigir-se al poble català i al món com a mandataris d’un govern sobirà", afegeixen.
Aquesta petició de l'ANC xoca de ple amb la realitat dels dos principals partits independentistes, Junts i ERC: en els darrers mesos, els dos partits han refrendat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que van ser president i vicepresident del Govern de l'1-O, com a líders de les seves formacions.