El Marroc no para de fer gols a la diplomàcia espanyola, com a preu d'Espanya per restablir les relacions amb el regne marroquí després d'haver acollit el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per tractar-se de la covid.

Després del cessament de la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, ara el seu substitut, José Manuel Albares, ha retirat la petició de plàcet per a Camilo Villarino com a ambaixador a Moscou, segons informa El Confidencial. I es dona el cas que Villarino és ara com ara l'únic imputat per l'entrada d'amagat del líder del Front Polisario a Espanya el passat mes d'abril, i havia estat proposat per al càrrec a Moscou per la mateixa González Laya.

Tot indica, però, que si es confirma aquest veto serà una nova victòria del Marroc, que està esmicolant tot l'organigrama espanyol vinculat al tracte amb el polisari Ghali.

El portaveu del secretari general de l'ONU, Stephane Dujarric, va encoratjar al mes de juny "a un diàleg obert" entre el Marroc i Espanya davant la crisi diplomàtica entre els dos països i va aclarir que la seva posició respecte a la qüestió del Sàhara es manté. "Sempre que hi hagi tensions entre dos Estats membres, sigui Espanya i Marroc o qualsevol altre, sempre encoratjaríem a un diàleg obert entre els dos per resoldre aquests o qualsevol tema pendent que pugui haver creat aquesta crisi", va indicar el portaveu.

Així mateix, Dujarric va aclarir que la posició de l'ONU sobre el Sàhara es manté en ser preguntat sobre les pretensions de Rabat que des d'Europa es reconegui la sobirania marroquina al Sàhara, igual com va fer l'expresident dels Estats Units, Donald Trump. "La nostra posició sobre el Sàhara és la que es descriu en les resolucions pertinents del Consell de Seguretat i continua sent la nostra guia", va indicar.

Mentrestant, Algèria, el país que dona suport a la reivindicació sahariana, va anunciar dimarts el trencament de relacions diplomàtiques amb el Marroc, una decisió esperada des que fa mesos Rabat va intensificar les maniobres internacionals per eliminar de manera definitiva qualsevol negociació sobre el Sàhara Occidental que no inclogui el reconeixement explícit de la sobirania marroquina. A aquestes raons, el ministre algerià d’Afers exteriors, Ramtam Lamamra, hi ha sumat altres “greuges” passats, com “la profanació de la bandera algeriana a Casablanca el 2013”, i d'altres més recents, com la defensa per l’ambaixador marroquí davant l’ONU de la causa independentista a la Cabília, regió de majoria berber situada a les muntanyes algerianes.

En un comunicat, el canceller ha al·ludit igualment a la històrica visita que el passat 11 d’agost va realitzar a la capital marroquina el ministre israelià d’Afers exteriors, Yair Lapid, el qual va criticar amb duresa el règim d’Alger, i la polèmica pel “programa Pegasus”, un virus creat amb tecnologia israeliana que van acabar utilitzant els serveis secrets per espiar polítics, activistes i periodistes.

Lamamra ha ressaltat que la decisió de trencar relacions ha estat adoptada pel president de la República, Abdelmedjid Tebboune, després de rebre un informe de l’Alt Consell de Seguretat, que a més de les raons citades inclou informacions sobre el suport marroquí a dos grups opositors que Algèria considera entitats terroristes.