No serà oficial fins aquest divendres, però l'ajornament de les eleccions previstes per al 14 de febrer cada vegada es dóna més per fet al Palau de la Generalitat. Fonts del Govern consultades per ElNacional.cat adverteixen que tenint en compte que la pandèmia no afluixa "podria ser un veritable caos". Per això, avancen que "en aquest context actual es faria difícil fer-les, més veient l'exemple proper d'Euskadi i Galícia" -durant la primera onada, les dues comunitats van posposar els comicis-. Aquest dijous, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha compartit amb els partits catalans un nou informe, al qual ha tingut accés aquest diari, sobre el panorama epidemiològic que preveu d'aquí a un mes, que és per quan estan programades les eleccions. I la projecció segueix sent negre. Catalunya serà "en plena cresta de la onada", diuen.
Segons confirmen fonts presents a la trobada a aquest mitjà, Ramentol ha exposat que les prediccions no permeten descartar que no s'hagin de prendre mesures més dures de les vigents, que Salut no descarta haver d'adoptar restriccions encara més severes que les que s'han prorrogat avui durant una setmana més. És més, Salut contempla la possibilitat que hi hagi una acceleració i que la situació assistencial pugui arribar a ser com la primera onada.
El pitjor escenari: fins a 9.000 infectats al dia
Com en l'anterior projecció, Salut dibuixa dos escenaris que són pràcticament calcats als que va compartir dilluns, amb entre 3.000 i 4.000 positius diaris el 14-F i amb el pic de contagis a les portes de la campanya i el de pressió assistencial a les UCI just abans dels comicis. A diferència de les previsions de dilluns, però, incorpora una tercera hipòtesi segons la qual, si les restriccions adoptades fins ara no tenen efecte, el 14 de febrer hi hauria fins a 1.200 llits d'UCI ocupats per malalts de Covid i 9.000 infectats al dia. Amb tot, des de la conselleria apunten que aquesta possibilitat és altament improbable que es doni.
En els dos escenaris més plausibles, els menys pessimistes, es contempla que el pic de pressió assistencial a les UCI sigui o el 3 de febrer amb 670 malalts o el 7 de febrer amb 770. I el punt més alt de contagis seria el 19 de gener, amb entre 4.500 i 6.000 diaris.
Un buit legal
El posicionament dels socis de Govern -ERC i JxCat- no és granític, com tampoc no ho és l'opinió dels juristes. I és que la llei electoral no està preparada per un escenari com l'actual. Els serveis jurídics del Govern treballen en un informe jurídic que avali la legalitat de l'ajornament.
El partit de Puigdemont expressa dubtes sobre si jurídicament podria sostenir-se un ajornament electoral. Quan bascos i gallecs van fer-ho, Espanya es trobava en estat d'alarma, amb un confinament domiciliari estricte que és clara causa major per suspendre els comicis. Les eleccions estaven previstes pel 5 d'abril i el 16 de març van decidir deixar-les per més endavant.
A Catalunya, el document que va elaborar el Departament d'Exteriors, en mans d'ERC i encarregat de l'àrea de processos electorals, estipula que només puguin suspendre's en cas de confinament estricte o restricció excepcional de l'activitat social. I aquest segon punt és interpretable. Entre els arguments dels contraris a l'ajornament hi ha precisament la paradoxa que seria que els ciutadans puguin seguir anant a treballar o a fer compres però, en canvi, no puguin anar a votar.
La nova data, per primavera
Així com el País Basc i Galícia no van concretar en el decret d'ajornament quina seria la nova data, el Govern de la Generalitat s'ha compromès a incloure-la, per no deixar el país immers en la incertesa.
Un cop es constati que la solució és anul·lar la convocatòria del 14 de febrer, a l'executiu coincideixen que la millor alternativa és esperar i assegurar-se que la tercera onada ja hagi amainat. I això, segons els pronòstics de les autoritats sanitàries, seria ja a la primavera, quan bona part de la societat ja s'hagi pogut vacunar. La voluntat és que la campanya no coincideixi amb Setmana Santa, ni tampoc amb Sant Jordi. Per tant, el més probable és que es fixin algun cap de setmana del mes de maig.
PSC, en contra; JxCat, amb dubtes
El partit que més obertament s'ha posicionat en contra que les eleccions es deixin per la primavera és precisament, el que té com a candidat l'actual minsitre de Sanitat. El PSC, amb Illa al capdavant, no veu prou motius perquè s'ajorni el 14-F. El mateix que defensa VOX.
Des de JxCat demanen un posicionament explícit dels departaments de Salut i Exteriors, els dos en mans d'ERC, que són els principals responsables. La candidata Laura Borràs ha expressat les seves reticències en relació a l'ajornament electoral. Fa només unes hores afirmava que Portugal, que té un confinament més estricte que el de Catalunya, sí que celebrarà eleccions el 24 de gener.