Quatre dies no han estat suficients per suturar el trau que dessagna la relació entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Pere Aragonès ha tornat a fracassar en l'intent de ser investit, però a diferència del que va passar divendres, la sessió d'avui ha servit per desbrossar una mica més el camí per l'acord final entre republicans i junters. Durant les reveladores converses entre passadissos aprofitant els descansos del ple, actors destacats de la negociació donaven per fet el pacte entre els encara socis de govern després de Setmana Santa. La sensació a les files d'ERC és que Junts els vol fer passar la penitència pels vells pecats del passat, el capital, no haver investit Puigdemont ara fa tres anys.
De moment, avui, només la CUP ha sumat els seus diputats als d'ERC a favor d'Aragonès, que s'ha tornat a quedar amb 42 vots a favor, per 61 en contra (PSC, comuns, Vox, Cs i PP) i 32 abstencions de Junts. Ni a la primera, ni a la segona, haurà de ser a la tercera. El presidenciable d'ERC ha admès que està "obligat" entendre's amb Junts i per això ha dedicat el seu segon discurs a seduir-los, entrant a fons en la seva proposta en l'eix nacional. L'encarregat de posar veu a la indignació d'ERC amb l'actitud de Junts ha estat Sergi Sabrià. Els ha convidat a "digerir" els resultats del 14-F.
President lliure de tuteles
Mencions a la feina feta pels governs de Torra i Puigdemont, cites textuals de frases del president exiliat a Waterloo, reconeixement del Consell per la República. En definitiva, repetides picades d'ullet i una advertència clara, que no serà un president "tutelat", que el seu lideratge al capdavant de la Generalitat és "insubstituïble i indelegable".
Més lentament del que seria desitjable, però les converses avancen cap al desbloqueig. Així ho ha apuntat Gemma Geis, l'encarregada avui de fixar la posició del seu partit. "Vostè sap perfectament que ningú li imposarà tuteles des de Junts per Catalunya i menys des de l'exili. Sap que està meridianament clar que la seva presidència quedava al marge de la direcció col·legiada", ha replicat.
Amb el capítol sobre el Consell per la República en vies de ser resolt, i reconeixent que el discurs d'avui els ha agradat molt més, Junts ha assenyalat els punts calents que encara obstaculitzen l'acord. Insisteixen que cal una unitat d'acció dels diputats independentistes a Madrid que els republicans -que tripliquen els escons dels junters al Congrés- es resisteixen a signar. Així mateix, reclamen més concreció sobre quina serà l'alternativa un cop es constati la negativa de l'Estat a avançar cap al referèndum pactat en la taula de diàleg. En resum, Junts coincideix que no hi ha esculls insalvables, però exigeix per moure's cap al sí tancar tots els serrells per un acord de legislatura.
Amarrar Junts sense que la CUP muti
Del debat d'aquest dimarts se'n desprèn una altra constatació. I és que per amarrar els 32 vots de Junts, ERC corre el risc de perdre els de la CUP. La portaveu dels junters ha avisat que no avalen l'acord entre els republicans i els anticapitalistes. Perquè discrepen de punts en l'agenda social com la renda bàsica universal, però també perquè entenen que queda coix en el detall de com avançar cap a la República.
La CUP ha pitjat la llum d'alarma arran de l'esmena de Junts. Eulàlia Reguant ha advertit que "la renda bàsica universal no es toca" i ha lamentat que "comencem malament si no s’obren a acceptar un acord de mínims", com el que han subscrit cupaires i republicans. Des del mateix dia que la militància de la CUP va donar llum verda al document pactat amb ERC, Reguant ja va avançar que en cas que es modifiqués algun punt per sumar Junts, ells haurien de tornar a votar.
ERC, doncs, haurà de fer equilibris per encaixar el futur soci de govern amb l'aliat estable al Parlament. Perquè sols, ERC i Junts no tenen majoria. I si una cosa ha quedat clara al llarg dels últims anys és que els acords amb la CUP poden mutar.
Els comuns segueixen temptant ERC
Si hi ha un qualificatiu que defineixi Jèssica Albiach és la perseverança. Cada vegada que pot, aprofita per llançar l'ham a Esquerra Republicana, perquè consumi el divorci amb Junts i es llanci als braços dels comuns.
En aquest sentit, ha demanat a Aragonès que "surti de la seva zona de confort" i s'aventuri a pactar amb ells un govern d'esquerres. Ho ha fet constatant que està sent víctima d'una "humiliació al quadrat" per part de Junts.
Illa manté el pols
Obviant que no compta amb cap suport extra més enllà del dels 33 diputats del PSC, Salvador Illa ha insistit en subratllar que ell és el guanyador de les eleccions del 14-F a Catalunya. Els socialistes tenen la intenció de tornar a proposar a Laura Borràs que permeti l'exministre presentar-se a la investidura. En la rèplica, Aragonès li ha recordat que el que compta no és guanyar, sinó saber "teixir aliances" per sumar majoria.
Cs i la paperera de la història
Durant la seva intervenció, Illa ha albirat que Aragonès seria un president "vicari", "ostatge" de la CUP i de Puigdemont. En els mateixos termes s'ha expressat Cs, que ha passat de primera a penúltima força al Parlament de Catalunya. En nom del partit taronja, Carrizosa ha alertat que Aragonès serà "un titella" en mans de Waterloo, sotmès als "xantatges" permanents de la CUP per acabar, com Mas, "a la paperera de la història". Fidel al seu to irreverent, ha titllat de "repugnant" l'actitud esbiaixada de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. I ho ha rematat: "m'importa un pito el Consell per la República".
La invitació del PP a Aragonès
"Ja va sent hora de trencar aquest cordó umbilical. Des de Waterloo han decidit humiliar-lo sistemàticament". És la reflexió que ha fet Alejandro Fernández, del PP, a Pere Aragonès. És més, tirant de la seva habitual ironia, l'ha convidat a passar "una temporadeta al PP català" per acostumar-se a les crítiques i lliurar-se de "la por que li diguin botifler".
Vox, per la il·legalització de la CUP
Com ja va passar divendres, quan la ultra dreta ha pujat al faristol, la immensa majoria de diputats d'ERC, Junts, la CUP, els comuns i el PSC han abandonat l'auditori. Els que s'han quedat han alçat cartells antifeixistes en senyal de protesta amb el discurs d'Ignacio Garriga. El líder de Vox s'ha queixat a la presidenta de la cambra, adduint que s'exhibien símbols nazis. Borràs, però, ha defensat el seu dret a ensenyar-los. Sobre el discurs, ha seguit amb l'escalada verbal, arribant a demanar la il·legalització de la CUP.
En comptes de renunciar a respondre Vox, Aragonès ha aprofitat per plantar cara al seu discurs. I ho ha fet per rebatre el mantra de certs sectors de l'unionisme que acusen l'independentisme de "basar-se en raons ètniques". "Exigeixo que ningú patrimonialitzi els orígens d’una part molt important d’aquest país que tenim arrels fora de Catalunya". I el presidenciable d'ERC s'ha posat com a exemple, recordant l'Antonio i la Juana, els seus avis que van arribar de Palomares, Andalusia, per "forjar-se un futur".
Sense precedents d'investidura al tercer intent
Des de la recuperació de la democràcia, mai un president ha estat investit en el tercer intent. Artur Mas és l'únic que va ensopegar en els dos primers assalts, l'any 2015, i va acabar apartant-se i cedint pas a Carles Puigdemont. Si Aragonès aconsegueix la investidura en els propers dos mesos, es convertiria en el primer president que hi arriba havent caigut dues vegades abans.
El 26 de maig és la data límit perquè el Parlament investeixi el 132è president de la Generalitat. Si l'últim dimecres de maig no hi ha investidura, a mitjans de juliol es repetiran els comicis.