L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell publica aquest dimecres el llibre 'Escrivim el futur amb tina lila' (Editorial Destino) on narra l'esforç per millorar la vida de les preses i l'aposta pel feminisme que ha traslladat als centres penitenciaris des de que està condemnada per l'1-O. En el volum, Forcadell reflexiona i es preocupa per desenes d'internes. Les presenta com a "dones, delinqüents i víctimes" que han tingut vides marcades per la "pobresa, la ignorància, l'engany o la violència" i que això, en molts casos, les ha conduït a la presó. La republicana reconeix haver passat moments de "tristesa" en veure que l'etapa a la presó no és "curta" però" a la vegada celebra que li hagi ensenyat a ser "més feminista".
'Escrivim el futur amb tinta lila' arrenca amb la preocupació de Forcadell per la seva mare, qui és conscient que per la seva edat no veurà a la seva filla en llibertat. L'expresidenta del Parlament es conjura per viure el present i no estar tant determinada pel passat.
Que la primera presó on va ser tancada fos la madrilenya d'Alcalá Meco, per Forcadell va ser "positiu" per la seva atenció cap a les dones perquè posteriorment va ser tancada en d'altres on hagués estat més difícil progressar. De fet, explica que a Catalunya li va costar molt acostumar-se a les noves normes que eren "diferents" que a Madrid. Defineix Alcalá Meco com un centre "amable, amb gespa, arbres, flors i que et permetia desplaçar-te amb absoluta llibertat per a tot el centre".
Els bolígrafs liles
La voluntat de donar a conèixer el feminisme comença amb els populars bolígrafs liles de Carme Forcadell. A la presó va començar a repartir-ne entre les recluses quan feien una cosa bona per a elles mateixes o per la resta de preses. Segons relata en el llibre, aquest gest va permetre conversar sobre feminisme i fer-les sentir "més a prop" per parlar i reflexionar.
També relata que va organitzar celebracions nadalenques i de Cap d'Any tant amb les internes com amb les funcionàries i que això va transmetre molta il·lusió. Amb l'excusa dels bolígrafs, Forcadell explica que el seu objectiu és millorar la vida de les preses, tant com pot, i donar-les-hi l'oportunitat de saber que existeixen persones "que les ajudaran sense demanar res a canvi".
Forcadell pateix per les seves companyes en ser "delinqüents i víctimes" i explica que moltes han patit maltractaments, violència masclista, violacions, vexacions, humiliacions i oblit. Fins i tot, parla d'algun cas d'internes que van néixer a la mateixa presó on són i d'altres que es veuen incapaces de recuperar la llibertat perquè prefereixen estar salvaguardades de les seves parelles o famílies i tenir assegurat un sostre i menjar.
La portada del llibre de l'expresidenta del Parlament / ACN
Un sistema penitenciari "cec" i "protocol·lari"
En el treball, Forcadell planteja moments de "llum i d'obra", de "minses conquestes" i "desànim". Relata la dificultat en la rehabilitació per les dones i un sistema penitenciari que veu massa "cec" i "protocol·lari". "Indiferent a les necessitats de rehabilitació de les preses, que mereixen una oportunitat per refer les seves vides", apunta.
Forcadell creu que les dones són la part "més perjudicada" del sistema i que moltes hi entren "per culpa dels homes i no reben el mateix tracte que ells dins la presó".
Per revertir la manca d'igualtat a la presó, Forcadell celebra haver aconseguit assecadors i planxes pel cabell, poder restar a la cel·la en els temps lliures enlloc d'estar en espais comuns, poder-se dutxar després de practicar esport, més hores de piscina, major varietat en el menjar i poder crear un jardí.
Explica que va liderar una campanya perquè les internes deixessin de fumar, per reclamar millors salaris pels presos que treballen a la presó, reduir els preus de l'economat i incentivar la presència d'articles per la higiene íntima o la perruqueria. Indica que va fracassar en crear consciència ecològica i en fomentar el reciclatge.
Finalment, raona que les presons no haurien d'existir "perquè no funcionen" i aposta per models "més oberts" on els interns tinguin un contacte més directe amb la vida real. També confessa que un dels aprenentatges adquirits és que "mai més a la vida deixaré que ningú decideixi per a mi. Si una s'ha d'equivocar, és millor tenir el consol de fer-ho per actes i decisions pròpies".
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell / ACN
La política, en darrer terme
En general el llibre no aborda qüestions polítiques, si bé és cert que trasllada la perplexitat de moltes preses en conèixer la condemna de Forcadell i lamenta que el Parlament i el Govern "no van estar a l'altura" amb la reacció de la sentència.
"En aquest Estat surt mot més barat robar milions que posar sobre la taula temes de llibertat que, ara com ara, semblen intocables", planteja Forcadell.
També diu que hauria estat bé que el l'expresident Carles Puigdemont fes públic la tardor de 2017 que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy aplicaria igualment el 155 si no es proclamava la DUI.
Un llibre per entendre's a si mateixa
En roda de premsa, Forcadell afirma que el llibre l'ha ajudat a entendre's a si mateixa i també a les dones que estan a la presó, de les quals assegura que ha après molt de la seva "fortalesa". L'expresidenta del Parlament exposa que la intenció és "donar veu" a les preses i explicar què passa al sistema penitenciari. I és que, segons Forcadell, és un model "hermètic", massa centrat en la punició, en lloc de la reinserció, i amb centres pensats per a homes. "El sistema és el reflex de la societat masclista", lamenta.
A les portes d'un nou Govern, l'expresidenta de la cambra ha fet una crida perquè l'executiu opti per una presó "oberta". "La presó té dues parts; la de càstig i la de reinserció. La de càstig és que estàs allà sola, aïllada; i la part de reinserció és que fas cursets i treballes", ha raonat. "Demanaria al nou conseller de Justícia que aquest sistema punitiu sigui mínim, perquè no funciona; el que sí que funciona és un sistema obert i sentir que ets útil a la societat", ha continuat.
D'altra banda, el llibre fa pensar "si com a societat hem fet tot el que havíem de fer per aquestes dones, i que moltes no han tingut l'oportunitat de no ingressar-hi". "Moltes han estat vexades, maltractades, algunes violades i gairebé totes han patit violència masclista", ha relatat l'exdirigent, que diu que no es pot saber si són delinqüents perquè abans han estat víctimes. "Serveix la presó perquè un cop surtin puguin tenir les eines per tenir una vida com les altres dones? Jo crec que no. I, per tant, l'objectiu és denunciar aquest sistema penitenciari i ajudar a tenir un futur millor, i escriure'l amb tinta lila", ha afegit.
Així, Forcadell transmet a les preses, amb una òptica feminista, que "si lluiten i s'ajuden, poden canviar aquest futur; podran decidir per elles mateixes". "Malgrat tot, tiren endavant, i no saben què és el feminisme, però el practiquen", ha conclòs.
Foto principal: L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell entrant a la presó de Wad Ras / Sergi Alcàzar