Acabar amb l’enaltiment del franquisme a Espanya no és una tasca fàcil. És una de les conclusions que podem extreure del debat que ha tingut lloc aquesta tarda al Congrés dels Diputats. Però la pràctica totalitat de l’arc parlamentari, també el PP, rema (o això diu) per aconseguir-ho. Almenys, per posar fi a les associacions que fan apologia del franquisme i enalteixen el cop d’estat del 1936: per 314 vots a favor i 33 en contra, avui la cambra baixa ha acceptat tramitar una proposició de llei impulsada pel PSOE amb aquest objectiu. Com era d’esperar, Vox hi ha votat en contra adduint que “introdueix un factor de sectarisme ideològic discriminatori”. La sorpresa ha estat que el PP, que fa mesos va mostrar les reticències amb la futura extinció de la Fundació Francisco Franco, hi ha donat suport. De fet, aquest és un pas que se suma al que va fer el Ministeri de Cultura el juny, quan va començar els tràmits per il·legalitzar la Fundació Franco (és una fundació i, per tant, no es veu afectada per aquesta reforma). Pels passadissos del Congrés, hi ha una idea que es repeteix: la voluntat de guanyar seguretat jurídica i de dotar-se de més eines per fer front a les entitats que continuen promovent les idees de Franco.
Què s’ha votat avui? El Congrés ha acceptat la presa en consideració d’una iniciativa registrada pel PSOE que afegeix una nova disposició addicional cinquena a la Llei Orgànica reguladora del Dret d’Associació, complint així un mandat que feia la Llei de Memòria Democràtica, aprovada l’octubre del 2022. Malgrat que arriba amb un any de retard. El que ha fet avui la proposició de llei ha estat superar el seu primer examen parlamentari: a partir d’ara el text començarà la seva tramitació i els grups parlamentaris podran presentar esmenes per retocar el redactat.
De moment, es vol incloure que, “amb independència de les finalitats i activitats socials recollides als estatuts”, les associacions es dissoldran, “mitjançant resolució judicial”, si duen a terme activitats que constitueixin “apologia del franquisme, bé enaltint el cop d’estat del 1936 o la dictadura posterior o bé enaltint els seus dirigents” sempre que suposi un “menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes” del cop d’estat, de la Guerra Civil o del franquisme o una “incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les mateixes per la seva condició de tals”. Així mateix, s’afegeix un article que estipula que “l’exercici de l’acció en aquest tipus de processos” correspondrà al Ministeri Fiscal. Un dels diputats que ha votat a favor de la iniciativa comenta que la reforma legislativa no afecta només la Fundació Francisco Franco, sinó que hi ha fins a sis fundacions més que es podrien dissoldre: la José Antonio Primo de Rivera, la Yagüe, la Blas Piñar, la Pro Infantesa Gonzalo Queipo de Llano, la Ramiro Ledesma Ramos i la Serrà Súñer.
Què va fer el Ministeri de Cultura el juny?
Aquesta votació arriba després que el juny el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, anunciés que posava en marxa els tràmits per extingir la Fundació Francisco Franco. El ministeri va sol·licitar un informe a la Secretaria de Memòria Democràtica sobre el “possible incompliment” de la Llei de Memòria Democràtica per part de la Fundació Franco i al Registre de Fundacions de competència estatal. Posteriorment, es comunicarà l’expedient a la fundació i s’obrirà el corresponent període d’al·legacions. Finalment, se sol·licitarà un informe a l’Advocacia General de l’Estat, a partir del qual el Ministeri de Cultura elaborarà una resolució per instar judicialment l’extinció: la resolució definitiva del procediment serà decisió dels jutges.
Fonts del Ministeri de Cultura consultades per ElNacional.cat asseguren que la proposició de llei del PSOE “no afecta” la Fundació Francisco Franco, donat que és una fundació i no una associació, dues figures que tenen una fórmula jurídica diferent: les fundacions depenen del Protectorat de Fundacions de competència estatal del Ministeri de Cultura i les associacions, no. A més, en el cas de la Fundació Franco, el ministeri encapçalat per Ernest Urtasun ja ha iniciat el procés que podria acabar amb la seva extinció. En el cas de les associacions, “ara la Fiscalia no pot instar per iniciativa pròpia, ha de demanar-ho algú, i això és el que es canviaria”, afegeixen les mateixes veus. A més, subratllen que el moviment d’avui sí que permetria evitar que la Fundació Franco esquivés una futura dissolució convertint-se en associació, ja que se li aplicaria la nova llei un cop s’aprovi.
ERC i Junts alerten que amb les associacions que fan apologia del franquisme podria passar com amb l’amnistia
Durant el debat, l’independentisme ha advertit que el paper que tindran els jutges pot deixar la reforma en paper mullat. “Quan ho interpretin, els jutges faran exactament el mateix que amb la llei d’amnistia: el jutge és el que mana, es fa la llei que ell vol i s’aplica com li dona la gana”, ha lamentat Pilar Vallugera. “Ens presenten una llei que subjecta l’eventual dissolució a la concurrència de determinades circumstàncies que sabem que seran no acceptades pels jutges?”, ha preguntat la diputada d’ERC. “De veritat es creuen que es posarà fi a una situació d’ambigüitat i impunitat?”, ha afegit Josep Maria Cervera en nom de Junts. El diputat juntaire considera que aquesta reforma “no serà suficient” perquè “la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s’interpreti i implementi”. “Per experiència amb la llei d’amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions”, ha reblat.
Pilar Vallugera ha lamentat que l’Estat “no ha fet cap Transició” i ha denunciat que els fruits de “l’estafa” de la Transició del 78 són tenir “els mateixos gossos amb altres collars” i “els mateixos jutges amb altres togues”. “O ni això perquè les togues han de ser les de llavors”, ha afegit. “Les víctimes del franquisme sociològic que no som capaços de frenar som tots”, ha conclòs. Per la seva banda, Josep Maria Cervera ha criticat que els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska “sempre minimitzen i deixen en l’anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l’exèrcit ni als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat”.
El PP aprofita el debat per disparar contra Begoña Gómez
El diputat del PP encarregat de defensar la postura dels populars, Jaime de Olano, ha aprofitat la seva intervenció per arremetre contra Begoña Gómez l’endemà que l’Audiència de Madrid avalés amb límits la investigació del jutge Juan Carlos Peinado. “Hi ha cas Begoña Gómez, va quedar meridianament clar que hi ha una presumpta delinqüent que viu a la Moncloa”, ha dit des de la tribuna. Això ha portat Alfonso Gómez de Celis, que presidia el ple, a cridar-lo a l’ordre perquè se cenyís a la qüestió. I el diputat del PP ha culminat la seva ofensiva: “Hi ha una altra organització que fa tot el possible per mantenir viva la memòria de Franco, es diu PSOE i Franco s’ha convertit en el seu comodí”.