Nou revés de la jutgessa que investiga la DANA contra el relat del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i del PP. Els populars han defensat des del primer dia que el govern de Pedro Sánchez hauria d'haver decretat l'emergència nacional el mateix 29 d'octubre, —dia de la fatídica riuada al País Valencià— per permetre que l'Exèrcit i les forces de seguretat de l'estat espanyol s'haguessin desplegat més ràpidament sense necessitat de coordinar-se amb el govern valencià. Una opinió que no comparteix la jutgessa que indica que "per alertar a la població", i per tant intentar evitar alguna de les 227 "defuncions imprudents" no era necessària "la declaració d'emergència nacional". En una interlocutòria emesa aquest dilluns la jutgessa ha inadmès la querella presentada per l'associació d'extrema dreta Hazte Oír contra la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, pels homicidis i lesions que s'investiguen. "Associar a la delegada del govern espanyol la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d'octubre, quan la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en aquest àmbit, manca de qualsevol fonament legal", precisa.
La magistrada eximeix Bernabé de qualsevol responsabilitat penal en les morts provocades per la falta d'avís el dia de la DANA. La jutge detalla que les competències d'alertar a la població són "exclusivament" autonòmiques. “Es podia realitzar perfectament des de l'àmbit autonòmic que estava assumint les competències en matèria d'emergències. No calia traslladar aquesta actuació, que s'adoptessin mesures d'autoprotecció, a l'administració central a través del Ministeri d'Interior”, assenyala. A més, la jutge deixa en evidència una altra vegada la versió de Feijóo i apunta que si no es va declarar l'emergència nacional és perquè "va existir consens en l'àmbit autonòmic i central en què no era procedent fer-ho".
Responsabilitat de la Generalitat Valenciana
La jutgessa assenyala que la "proximitat de la comunitat autònoma als ciutadans" del lloc on s'estava produint l'emergència "constitueix essencial en l'àmbit de la protecció civil, permet conèixer la gravetat de l'emergència i acordar el procedent amb la màxima celeritat, un dels principis pels quals es regeix la protecció civil. Una de les mesures procedents en matèria de protecció civil és la comunicació a la població de mesures d'autoprotecció". La investigació penal de la magistrada de Catarroja es limita a les morts que considera que es podrien haver evitat, i per tant van ser "imprudents", i no opina sobre si l'emergència nacional s'hauria d'haver decretat els dies posteriors a la DANA. Tanmateix, assegura que "ha de recalcar-se igualment que ni es va recordar d'ofici per l'administració central ni tampoc es va sol·licitar per cap de les parts legitimades, Delegació del govern espanyol o la comunitat autònoma, ni el 29 d'octubre ni els dies següents, la declaració d'emergència en l'àmbit nacional".
En paral·lel, la magistrada ha dictat una segona interlocutòria en la qual decreta el sobreseïment lliure d'una denúncia per danys materials provocats per la DANA, de la qual s'havia inhibit a favor seu el Jutjat d'Instrucció 15 de València, al mateix temps que fa expressa reserva d'accions davant la jurisdicció contenciosa administrativa. L'escrit recorda que l'objecte de la investigació que se segueix en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja és "les defuncions i les lesions, associats a una actuació negligent", defuncions que "sí que es podien evitar", a diferència de l'ocorregut amb els danys materials.