El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el nomenament de l'exministra de Treball Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat per no reunir el requisit legal de “jurista de reconegut prestigi”, segons ha informat l'alt tribunal aquest dijous. És el tercer càrrec del govern de Pedro Sánchez, que tomba el Suprem, com ara el cas de Dolores Delgado, a la nova Fiscalia de sala de Memòria Democràtica i el fiscal de menors.
En concret, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha estimat el recurs presentat per la fundació Hay Derecho i ha anul·lat el nomenament de Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat, acordat mitjançant Reial decret de 31 d'octubre de 2022, en considerar que no reuneix el requisit de “jurista de reconegut prestigi” exigit per l'article 6 de la Llei orgànica del Consell d'Estat. La sentència ha estat redactada pel president de la sala, Pablo Lucas Murillo, i en la resolució, els magistrats expliquen que Valerio reuneix només un dels dos requisits que fixa el citat article de la llei per a presidir el Consell d'Estat, que és que té experiència en assumptes d'Estat, però no el de ser jurista de reconegut prestigi.
Arguments
En la resolució, que s'ha adoptat per unanimitat, el tribunal afirma: “El tenor literal de l'article sisè és cristal·lí: són dos les condicions que ha de reunir qui assumeixi la presidència d'aquest òrgan. No hi ha excepció, ni matisació, ni preferència de l'una sobre l'altra. I la raó de ser d'ambdues és diferent, però concurrent: assegurar que qui estigui al capdavant del Consell d'Estat reuneixi la doble qualificació que vol el legislador. És a dir, prestigi jurídic i coneixement expert dels assumptes d'Estat.”
Hi afegeix que “la notòria i excel·lent trajectòria de Magdalena Valerio Xai -ministra, diputada, consellera, tinenta d'alcalde, regidor, entre altres responsabilitats públiques- sens dubte acredita la seva profunda experiència en assumptes d'Estat, però no serveix per a tenir-la per jurista de reconegut prestigi. El seu curriculum vitae mostra una carrera funcionarial meritòria, però d'ella no es pot deduir la pública estima en la comunitat jurídica que implica el prestigi reconegut. Per descomptat, -precisa- res consta en l'expedient en aquest sentit i tampoc es troba en el procediment cap indicació sobre aquesta”.
El tribunal hi admet que “és veritat que la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats es va pronunciar a favor del nomenament de Valerio". Hi afegeix, però, que "aquest judici no és equivalent al que ha de fer-se quan cal determinar si qui compareix davant ella reuneix o no la condició de jurista de reconegut prestigi”.
“No és un partit”
L’Advocacia de l’Estat es va oposar al recurs per "falta de legitimació de la Fundació Hay Derecho". Per contra, el tribunal precisa que ha examinat la seva jurisprudència i ho descarta perquè la fundació “no és un partit, ni té una estructura vinculada a un partit”, i, per tant -indica- “no són aplicables els criteris fixats a propòsits d’aquests, criteris -hi afegeix- que serien extensibles a organitzacions o entitats instrumentals vinculades formalment o materialment als mateixos”.
El Suprem fa una defensa oberta de la fundació, en la sentència. Hi assegura: “Ens trobem, per contra, amb una fundació sorgida autònomament, que porta constituïda diversos anys, durant els quals ve desenvolupant regularment la seva activitat en pro de l'estat de dret en diversos camps. Ho ha fet, sovint, en col·laboració o amb l'ajuda d'organismes públics espanyols i, fins i tot, amb la Comissió Europea, la qual, com és notori, ve impulsant l'aprofundiment en l'estat de dret i la prevenció de la regressió en els seus principis essencials mitjançant diverses iniciatives que no sembla necessari recordar ara per ser notòries”, diuen els magistrats.
I conclou: “En altres paraules, la Fundació Hay Derecho no és una pantalla instrumental creada per a litigar, sinó una entitat que s'ha fet un lloc propi en el conjunt de formacions de la societat civil espanyola que persegueixen finalitats de clar interès públic o social.”