La nova majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) comença a posar fil a l’agulla al cúmul de recursos que tenia encallats, coberts de pols, al calaix de les tasques pendents. Després de resoldre l’embolic de la renovació en un estira-i-arronsa del govern espanyol i el bloc conservador, el ple aborda aquest dimarts el recurs d’inconstitucionalitat que una setantena de diputats del Partit Popular van presentar contra la llei de l’avortament el 2010. El TC ha donat màxima prioritat a aquest text i la majoria pretén avalar-lo sense condicions encara que hi ha abstencions i recusacions que amenacen el quòrum.
El debat a l’òrgan de garanties arrenca aquest dimarts a partir de la ponència del magistrat Enrique Arnaldo, l’elecció del qual va aixecar polseguera per la seva proximitat ideològica amb el Partit Popular. La idea d’Arnaldo, que porta treballant en l’esborrany des de l’abril, és donar per bona pràcticament tota la llei aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Segons fonts jurídiques a les quals ha tingut accés Europa Press, la ponència només planteja la inconstitucionalitat de l’article 17 perquè considera que no garanteix prou que hi hagi consentiment informat per part de la dona que vol avortar. El text redactat per Arnaldo sí que considera constitucionals l’avortament terapèutic, per delimitar que el concepte de salut només es refereix a la salut física i psíquica; i l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, perquè es doni cobertura a tots els implicats abans o després de la intervenció.
La discussió d’aquest recurs està amenaçat per les recusacions que cinc dels 71 diputats populars que van signar el recurs d’inconstitucionalitat, entre ells l’exministre Frederico Trillo. Malgrat que 13 anys més tard la concepció social sobre l’avortament ha canviat, els populars han recusat quatre magistrats del ple: el president Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, l’exministre socialista Juan Carlos Campo i l’escollida també pel PP Concepción Espejel. De Conde – Pumpido es queixen que era fiscal general de l’Estat quan es va aprovar l’avantprojecte de llei orgànica impugnat; de Campo recorden que era el secretari d’Estat de Justícia entre 2009 i 2011, quan va arrencar la iniciativa legislativa. Contra Montalbán i Espejel esgrimeixen que eren vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan es va tramitar la norma. Si tots quatre fossin apartats del debat, el Constitucional es quedaria sense els 8 magistrats necessaris per resoldre el recurs satisfactòriament. Ara el tribunal en té 11.
El pla de Conde-Pumpido
El recurs contra la llei de l’avortament és la primera fita del calendari d’actuacions que vol engegar Conde-Pumpido i que ha de permetre dictar sentència sobre les revisions de més pes polític al llarg del 2023. Durant aquest any s’hauran d’aprovar també la llei d’eutanàsia, la reforma educativa de la llei Celáa, la reforma laboral i l’ús del castellà a les aules catalanes.