El govern espanyol invertirà 30 milions d’euros en el projecte de resignificació del Valle de los Caídos; actualment anomenat Cuelgamuros per evitar la denominació franquista. Les obres començaran l’any 2027 i la intenció és construir-hi un centre de memòria i museïtzar l’espai excepte l’altar principal i les bancades de la basílica. Tampoc no es demolirà l’element més vistós del mausoleu concebut per enaltir el règim de Francisco Franco i humiliar el bàndol perdedor de la guerra civil: continuarà intacta la gegantina creu de més de 150 metres d'alçada que hi ha al cim de la muntanya i que pot veure’s a quilòmetres de distància.
L’argument que utilitzen fonts del Ministeri de Memòria Democràtica per mantenir intacta aquesta creu és que “sense ella no es pot explicar la vall, perquè representa la simbiosi entre l’església i la política, que és el nacionalcatolicisme”. De fet, la basílica continuarà, com ara, tenint usos litúrgics. Perquè el govern espanyol defensa que la dessacralització del temple no ha estat mai en qüestió. El passat mes de febrer el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va viatjar al Vaticà i va pactar amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, que algunes parts del temple es poguessin continuar utilitzant per a culte. L’arquebisbe de Madrid, José Cobo, ha tingut un paper fonamental en l’arribada del pacte definitiu. Els monjos benedictins també podran continuar exercint a la vall. Només abandonen la fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos l’exprior Santiago Cantera (es va oposar a l’exhumació de Francisco Franco) i dos monjos que són franquistes reconeguts.
En tot cas, el projecte tindrà com a finalitat “oferir una nova mirada crítica i informada sobre la història d’Espanya que resignifiqui l’espai com un lloc d’ús educatiu, cultural i democràtic”. I es traduirà, tot plegat, en la construcció a l’esplanada de la vall d’un centre d’interpretació o museu. S’estendrà des de l’exterior fins a l’interior de la basílica. Aquest projecte obeeix al compliment de la llei de memòria democràtica, aprovada l’any 2022.
30 milions d’euros en un concurs internacional
A finals de la pròxima setmana el govern espanyol obrirà un concurs internacional perquè s’hi presentin en un termini de dos mesos els estudis que ho desitgin amb una proposta de triple perspectiva: arquitectònica, artística i paisatgística. Un jurat conformat per representants de diversos Ministeris, de l’Església, arquitectes, historiadors i paisatgistes escolliran les deu millors propostes. Totes elles seran premiades amb 60.500 euros cadascuna. La guanyadora, que s’anunciarà el pròxim mes de setembre, serà guardonada amb uns altres 60.500 euros addicionals i amb quatre milions d’euros per honoraris a l’estudi d’arquitectura.
Aquest estudi tindrà llavors vuit mesos per redactar el projecte d’execució. El maig de 2026 s’iniciaran els tràmits de licitació de les obres, i a finals d’any es licitaran les obres de construcció. De manera que el nou Valle de los Caídos començarà a construir-se a partir del 2027. L’estudi podrà comptar llavors amb 26 milions d’euros per gastar en el projecte. I d’aquests, no podrà gastar-se’n més de sis en reparacions i reformes de l’obra que ja està construïda.
El govern espanyol demanarà els estudis que s’inspirin en altres obres de memòria i resignificació com el Monument a l’Holocaust de Berlín, el Monument per la Pau i la Justícia de Montgomery, Alabama; el Centre de Memòria, Pau i Reconciliació de Bogotà; el Memorial a les víctimes de la violència a Chapultepec, Ciutat de Mèxic; o el Museu de la Memòria i els Drets Humans a Santiago de Xile. Fonts de la Moncloa apunten que els agradaria que el nou Valle de los Caídos es convertís en un exemple de nivell internacional.
La justícia avala les exhumacions
Precisament aquest dimecres, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va estimar el recurs plantejat per Patrimoni Nacional i l’Ajuntament de San Lorenzo del Escorial i va avalar d’aquesta manera les exhumacions del Valle de los Caídos. Les mateixes fonts del govern espanyol destaquen que aquest és un element més de dignificació de l’espai i de resignificació.
Aquesta decisió judicial arriba cinc anys i mig després que el govern espanyol de Pedro Sánchez decidís exhumar d’aquest mausoleu el dictador que va ordenar construir-lo amb mà d’obra republicana, Francisco Franco. I poc menys de dos anys després que també n’exhumés José Antonio Primo de Rivera.