La tributació del Salari Mínim Interprofessional torna a fer palesa la divisió entre el PSOE i Sumar. La decisió dels socialistes de fer tributar alguns dels perceptors de l’SMI (deixant d’adaptar el mínim exempt com s’havia fet fins ara) va aixecar la crítica i els recels dels de Yolanda Díaz i dels socis parlamentaris habituals. Com a resposta a l’actuació del Ministeri d’Hisenda, capitanejat per María Jesús Montero, el PP, Sumar i Podemos van registrar tres proposicions de llei al Congrés dels Diputats per esmenar la posició dels socialistes. I ara hi ha un nou pols entre Montero i Díaz. El Ministeri d’Hisenda ha anticipat que, fent ús de les prerrogatives que li dona la Constitució, la setmana que ve vetarà les proposicions de llei que volen eximir de tributació l’SMI. La branca socialista del govern espanyol pretén impedir que es tramitin. Ara bé, en paral·lel, Sumar anticipa que aixecarà el veto a la Mesa del Congrés sumant els seus vots als del PP. La pinça habitual a l’òrgan de govern de la Cambra Baixa és entre el PSOE i Sumar, que controlen els tempos parlamentaris al seu antull i tancant la porta a les reiterades demandes dels populars. Però ara les aliances seran diferents.
🔎 La batalla fratricida entre el PSOE i Sumar per l’SMI erosiona la coalició i la relació amb els socis
“Si considerem que el govern espanyol està perseguint que l’SMI ja no sigui un salari de subsistència, sinó que sigui un salari conforme amb les necessitats bàsiques de les famílies, això significa tenir drets i deures respecte a aquests salaris”, va argumentar fa un mes María Jesús Montero, que va advocar per la “pedagogia” per no incórrer en el “populisme fiscal”. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda va defensar que el nou SMI és un “sou digne” que deixa enrere els 735 euros d’SMI de Mariano Rajoy, amb el qual les famílies “amb prou feines podien subsistir i arribar a final de mes”. “Llavors, tenia sentit que aquest salari tan exigu s’acompanyés d’una total exempció fiscal i es tractés com si fos una renda d’inserció o una prestació”, va verbalitzar.
Ara bé, lluny dels raonaments del PSOE, Yolanda Díaz insisteix en la seva aposta per deixar l’SMI fora de la tributació de l’IRPF. “La pregunta no és si apujar o abaixar impostos, la pregunta és qui ha de pagar impostos. Creiem que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix”, va sostenir fa setmanes després del Consell de Ministres. I va reconèixer que es va assabentar de la decisió d’Hisenda per la premsa. Fonts del seu entorn reiteraven l’endemà al pati del Congrés la seva aposta per una “tributació justa” i reconeixien “profundes discrepàncies” amb María Jesús Montero. “La nostra posició és claríssima”, insistien. I per això Sumar va presentar una proposició de llei com a resposta a un anunci del PSOE “unilateral i sense consens”. “Hauria de canviar d’opinió per garantir que les persones que són a la part més baixa de la piràmide salarial no pateixin cap pressió fiscal”, esgrimien fonts de Sumar. I aquesta és la llei que ara el PSOE vol fer descarrilar.