Nous documents de l'operació Catalunya que continuen confirmant la guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme, i un dels grans assenyalats torna a ser Mariano Rajoy. L'excomissari José Manuel Villarejo i altres líders de la policia patriòtica treballaven a Andorra des del 2012 per aconseguir informació per demostrar que l'independentisme amagava milers de milions d'euros a Andorra per finançar el projecte de la República Catalana. Finalment, van recórrer a l'extorsió i van aconseguir la captura de pantalla que demostrava que la família Pujol tenia comptes a Andorra. Després que el mateix Jordi Pujol reconegués aquesta informació publicada pel diari El Mundo, Villarejo va insistir a convèncer l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que s'havia d'investigar més. Segons explica El Món a RAC1, uns correus electrònics fins ara secrets demostren com Rajoy va pactar amb qui era president d'Andorra, Antoni Martí Petit, que farien caure un dels quatre grans bancs andorrans: la Banca Privada d'Andorra (BPA), i la seva filial a Espanya, el Banco de Madrid. La BPA va ser la triada perquè era on els Pujol havien guardat els fons entre el 2010 i el 2014, i la policia patriòtica estava convençuda que l'independentisme hi guardava milions d'euros.
Les ordres de Mariano Rajoy
En aquesta ocasió, les maniobres per enfonsar la BPA no van estar liderades pel Ministeri d'Interior, sinó pel CNI. Abans que es produís la intervenció de la BPA —10 de març de 2015— un dels espies del CNI enviava un correu electrònic a Villarejo on informava de la situació: “Tant els teus caps com els meus només segueixen les ordres del PG, que a la tornada del viatge al país veí al gener ja no va tenir dubtes sobre els plans que l'estiu de l'any passat li va plantejar el seu homòleg quan el va visitar i va confirmar que era la informació que tenia la BPA la que podia posar en risc l'equilibri institucional de totes dues nacions”. Les sigles PG que apunten en aquest missatge, fan referència al “president del govern espanyol”, és a dir, Mariano Rajoy, que segons s'apunta en aquest missatge va autoritzar a tirar endavant l'operació després d'acordar-ho amb el cap de govern d'Andorra en tres reunions: dues a Espanya —agost i setembre del 2014— i una altra a Andorra la Vella, el gener del 2015, només tres mesos abans de la intervenció de la Banca Privada d'Andorra.
En un altre correu electrònic enviat a Villarejo, aquest espia del CNI explica detalls de l'operació per carregar-se el banc i aconseguir tota la informació dels clients. En aquest punt, entren en joc els Estats Units. Per tal de fer caure aquest banc, van filtrar que la BPA gestionava conceptes com “Veneçuela”, “narcotràfic”, “Xina” o “Rússia” que van disparar totes les alarmes als EUA amb l'objectiu d'advertir el secretari del Tresor nord-americà que la BPA i la seva filial gestionaven diners presumptament il·lícits perquè l'Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units, el FINCEN, emetés una alerta en contra del banc. Així, Espanya i Andorra tindrien un pretext per justificar la intervenció del banc perquè així semblava una operació dels EUA. La persona que va orquestrar aquesta operació va ser “BS”, Basilio Sánchez Portillo, un comandant de la Guàrdia Civil que, segons el correu, era col·laborador del CNI. Finalment, aconsegueixen que el FINCEN enviï l'alerta i poden intervenir i liquidar el banc per la via ràpida i extreure tota la informació dels clients. Tanmateix, deu anys després de la intervenció d'aquest banc no s'ha demostrat cap de les causes que el van fer caure.
Enfonsar els bancs andorrans
El Món a RAC1 també parla d'un altre missatge que el CNI va enviar a Villarejo el 16 de març de 2015, només sis dies després de la caiguda de la BPA, que demostra que tot ha estat un muntatge. “Et demanem que tornis a parlar amb el teu amic MB (nom secret per parlar de Mark Varry, un agent de l'FBI destinat a Espanya que era amic personal de Villarejo) perquè vegi els seus contactes amb el Tresor i així el FINCEN torni a emetre una altra alerta que reforci la del dia 10 i assegurem que els del banc andorrà no aixequin el cap. Si aconsegueixes que MB es mogui, R1 (l'àlies de Félix Sanz Roldán) es quedarà més tranquil i no haurà de demanar nous favors als nostres col·legues americans”. Villarejo considerava que calia fer caure un altre dels bancs importants d'Andorra, Andbank.
Precisament, aquesta petició la feia a través d'una nota confidencial enviada abans de la intervenció de la BPA. “L'anàlisi de les dades recollides en fonts fiables no exclou la vinculació de sectors independentistes amb altres entitats andorranes a més de la BPA. Davant l'assenyalament de la BPA com a única entitat de risc per a Espanya pels seus vincles amb els Pujol, s'ha d'insistir que decreixerà el nivell d'eficàcia de les gestions en curs si persisteix l'interès a obviar que l'objectiu primordial és el desmantellament del moviment independentista i no ocultar la resta d'activitats de tercers”, apuntava. En la mateixa nota, Villarejo reflexionava: “Una vegada escapçada l'entitat, amb la destitució i/o empresonament dels responsables de la BPA, els governs d'Andorra i Espanya podran disposar de prou temps per elaborar els informes que complementarien l'alerta del FINCEN i donar la màxima versemblança a les raons de la intervenció”.