Guerra comercial, canvi climàtic, OTAN, Ucraïna, Israel i Palestina. Aquestes són les paraules clau que aquest dimecres, als palaus presidencials de tot el món, apareixen en la carpeta de quines poden ser les conseqüències de la tornada al poder de Donald Trump. També a la Moncloa. Quins nous fronts se li obren a Pedro Sánchez ara que el líder extremista nord-americà tornarà a ocupar la Casa Blanca? Com impactarà una nova presidència del magnat a l’economia espanyola? I a la seva seguretat, ara que també tindrà control absolut del Congrés i del Senat? Sense un escrutini definitiu, però davant d’una “victòria clara” del candidat republicà, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja ha donat algunes pistes sobre els nous horitzons, recordant que els Estats Units “són la primera destinació de les inversions espanyoles i el primer inversor a Espanya fora de la Unió Europea”. “Quan els americans i els europeus treballem junts, la prosperitat es millora i s’aprofundeix”, ha afegit. La realitat, però, és que Pedro Sánchez es queda cada cop més sol en l’escena internacional defensant la socialdemocràcia a Occident, la lluita contra el canvi climàtic i la immigració com a motor econòmic davant la caiguda de la natalitat.
Un dels aspectes que genera més preocupació de la tornada de Trump al poder és que ha amenaçat amb una guerra comercial a escala mundial, especialment entre Washington i Beijing. El magnat vol augmentar els aranzels fins al 20% en tot allò que s’importi als Estats Units, i fins a un 60% si prové de la Xina. El nou president nord-americà, en tot cas, voldrà ara renegociar acords comercials amb altres potències. L’any 2020, per exemple, la seva administració va signar amb la Xina un acord en el qual el gegant asiàtic es comprometia a augmentar les seves compres de productes nord-americans en 200.000 milions de dòlars; un acord que no ha complert durant el mandat de Joe Biden.
La guerra comercial, però, es produiria a tres bandes: Estats Units, la Xina i la Unió Europea. Això, per a Espanya, tindria conseqüències en la seva exportació de productes agrícoles i en la seva especialització en fabricació de components de vehicles. El sector automobilístic espanyol, igual que l’alemany, seria dels més perjudicats si Trump compleix les seves agressives amenaces de cara a les exportacions europees. El govern espanyol no en vol ni sentir a parlar de tot això. El mes de setembre passat, en un viatge oficial a la Xina i després de reunir-se amb Xi Jinping, Pedro Sánchez va assegurar que “una guerra comercial no beneficiaria a ningú”. Davant la intenció de la Unió Europea de gravar els cotxes xinesos i l’amenaça de la Xina sobre les importacions de carn de porc (un negoci en què Espanya és líder), el líder socialista va admetre sentir-se “preocupat”.
No és el primer cop, però, que Trump amenaça amb una política aranzelària més agressiva que la que acaba implementant. “Trump està molt obsessionat amb la balança comercial”, declara a ElNacional.cat Carlos Sanz, professor d’Història Contemporània a la Universitat Complutense de Madrid i expert en Relacions Internacionals. Però, alhora, destaca que actualment “hi ha més de 25.000 empreses nord-americanes que exporten a Espanya”, de manera que tots dos països es “ressentirien” en aquesta possible guerra comercial.
Destaca, en tot cas, que Espanya és “una potència mitjana” i això implica que, a ulls dels Estats Units, és un mer membre més de la Unió Europea. El club continental sí que és vist per a un president nord-americà com un actor important com ho és la Xina, Rússia o també el Japó. Albares ha volgut ser caut aquest dimecres. En una compareixença, només ha respost les preguntes de dos periodistes i ha rebutjat “avançar esdeveniments”. S’ha limitat a insistir que “l’aliança i l’associació estratègica és positiva per a tothom” i ha rebutjat també contestar si el govern espanyol considera Trump un líder ultradretà.
L’agressivitat de Trump amb l’OTAN
Una de les decisions de Donald Trump que pot afectar directament a les polítiques de Pedro Sánchez és l’agressivitat del magnat nord-americà amb l’OTAN. El nou inquilí de la Casa Blanca demana a tots els membres de l’aliança atlàntica que augmentin el seu pressupost en armament i contribueixin amb el 2% del seu PIB a les arques de l’aliança atlàntica. La seva amenaça és que si això no es compleix, o bé els Estats Units poden abandonar l’OTAN o bé directament “animar” Rússia a atacar aquells països que “no hagin pagat la seva factura”. “Això beneficiaria les indústries del sector de la Defensa, però el govern espanyol ho pagaria amb una important despesa pressupostària”, assenyala a aquest diari el professor Carlos Sanz.
Sánchez reconeix Palestina mentre Trump aposta per donar barra lliure a Netanyahu
Malgrat que Donald Trump no ha centrat la seva campanya electoral en l’agenda internacional, sí que ha deixat ben clara la seva posició respecte a Ucraïna i Gaza. El magnat nord-americà s’ha queixat de la quantitat de diners que Joe Biden ha destinat al país de Volodímir Zelenski per fer front a la invasió russa i també ha apostat obertament perquè Benjamin Netanyahu tingui barra lliure per acabar la guerra a Gaza, encara que això comporti massacrar els palestins. Pedro Sánchez, mentrestant, ha decidit en els darrers mesos reconèixer l’estat palestí.
La relació Sánchez-Trump
L'última vegada que Pedro Sánchez i Donald Trump van coincidir va ser a la cimera del G-20 a Osaka. Entre els presidents espanyol i nord-americà només es va produir una tímida salutació, i més tard Trump va indicar a Sánchez on havia de seure, un gest que simbolitzava poc control de la situació per part del líder socialista. L’antítesi, al cap i a la fi, d’una imatge com la de José María Aznar assegut al costat de George Bush amb els peus sobre la taula.
Malgrat que Pedro Sánchez ha donat més importància a la seva projecció internacional que Mariano Rajoy, tampoc no ha gaudit amb Joe Biden de la bona relació que tenia José Luis Rodríguez Zapatero amb Barack Obama. A parer de Carlos Sanz, tot plegat es redueix a “una explicació més global”. “Estats Units mira cada cop menys a Europa i mira més cap al Pacífic”, apunta aquest professor de la Complutense.
Rajoy i Sánchez han coincidit cadascun d’ells durant dos anys de mandat de Donald Trump. L’expert en Relacions Internacionals, preguntat per les diferències entre els dos presidents del PP i PSOE en la seva manera de relacionar-se amb els Estats Units, apunta que “sempre hi ha més continuïtat del que sembla en aquest tipus de relacions”. Malgrat tot, el Reial Institut Elcano destacava en una anàlisi de Carlota García Encina que les relacions bilaterals entre Espanya i Estats Units havien empitjorat amb l’arribada de PSOE i Podemos a la Moncloa, i destacava diferències en matèria aranzelària i el posicionament davant dels governs veneçolà i bolivià.
Sigui com sigui, Carlos Sanz apunta aquest diari que la relació entre els dos països podrà dependre de l’ambaixador que Espanya col·loqui a Washington “tenint sempre en compte la incertesa i la volatilitat que comporta tenir Trump a la Casa Blanca”.