El Tribunal Constitucional ja té una majoria de magistrats progressistes. Així s’ha fet efectiu aquest dilluns després que Juan Carlos Campo, Laura Díez, María Luisa Segoviano i César Tolosa hagin pres possessió dels seus càrrecs. Després de mig any caducat, el tribunal de garanties s’ha renovat i ha acabat d’aquesta manera el mandat de Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez (designats per Mariano Rajoy quan estava a La Moncloa) i Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares (designats pel Consell General del Poder Judicial).
La presa de possessió ha tingut lloc després que el president sortint del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, fes un discurs en el qual carregués contra la teoria que existeixen magistrats conservadors i progressistes. “No comparteixo la falsa dicotomia”, ha afirmat; a més d’assegurar que tampoc no comparteix “les reclamacions d’impossible unanimitat, que és inexistent en els altres àmbits de la societat”. “Tampoc no hi ha sentències parcials de la majoria; hi ha, sense més ni més, sentències, encara que tots anhelem el seu major suport possible”, ha afegit. Així mateix, Trevijano ha assegurat durant el seu darrer discurs que “el procediment de designació” dels magistrats “no implica un mecanisme de representació” perquè “el magistrat no representa a ningú”.
“Un dia de total normalitat institucional"
Poc abans que comencés aquest acte, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha celebrat que se celebrés la presa de possessió dels nous magistrats del Constitucional. “Avui és un dia de total normalitat institucional i democràtica”, ha afirmat, en referència al fet que la renovació d’aquest tribunal hagi estat bloquejada en els darrers mesos per culpa de la branca conservadora del CGPJ, que s’havia negat a enviar magistrats al Constitucional.
“El nou Tribunal Constitucional té una feina molt fonamental al davant: recuperar el prestigi que s’ha vist malmès en els darrers dies”, ha manifestat el ministre a les portes del tribunal. Ha reconegut, també, que ara mateix ja no hi ha “urgència” per a reformar els mecanismes per designar magistrats del Constitucional, ja que una situació de bloqueig no es podria tornar a produir fins d’aquí a uns quants anys.
En canvi, Trevijano, en el seu discurs, ha rebutjat les "reformes precipitades", en referència a la intenció que tenia el govern espanyol per desencallar la situació de bloqueig a la justícia espanyola, i ha afirmat que "les sobiranies populars" no estan per sobre de la Constitució, tot i insistir en el seu respecte per les Corts espanyoles.
Primer objectiu: designar un president del tribunal
El primer objectiu que tindran els nous membres del Tribunal Constitucional serà designar-ne un president. Amb el cessament de Trevijano, ha ocupat el seu lloc en funcions el magistrat Ricardo Enrique Sánchez. Ara que hi ha majoria progressista al tribunal de garanties, tot apunta que la institució estarà presidida per un magistrat d’aquesta branca. Ara bé, no se sap quin serà exactament el seu substitut definitiu.
Els dos noms que més apareixen a les travesses són Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, tots dos progressistes. Però el primer candidat no agrada gens al sector conservador. Fins i tot el sistema mediàtic espanyol s’hi posiciona en contra, en considerar que és massa proper al govern espanyol. María Luisa Balaguer sí que podria rebre la llum verda de part de la branca conservadora.