Nou xoc diplomàtic entre Israel i Espanya. I també dins del govern espanyol, entre el PSOE i Sumar. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 del govern espanyol, Pablo Bustinduy, de la branca del partit de Yolanda Díaz, ha enviat una carta a les empreses espanyoles que operen al país de Benjamin Netanyahu demanant que no contribueixin al genocidi de la població palestina. Això ha provocat que l’ambaixada d’Israel hagi titllat la missiva de “falsa acusació” i de “donar ales a Hamàs”. Bustinduy no només ha rebut una cleca per part d’Israel, sinó també pels seus companys d’executiu. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, li ha recordat que correspon al Ministeri d'Exteriors —i en tot cas al d’Economia— determinar la relació de les empreses espanyoles amb Israel.
Ribera, que serà la cap de llista dels socialistes espanyols a les eleccions europees, ha recordat que la política de relació del govern espanyol amb l’exterior només li correspon al president, Pedro Sánchez, i al ministre, José Manuel Albares; mentre que “la relació amb les empreses i la seva incidència en el comerç” correspon al Ministeri capitanejat per Carlos Cuerpo. Sigui com sigui, la ministra socialista ha assenyalat que el seu executiu ha de "defensar els drets humans i el dret internacional en qualsevol format i enfront de qualsevol actuació", ja sigui per l’atac que va patir Israel per part de Hamàs el passat 7 d'octubre com pel "desproporcionat i injust patiment que implica" la reacció de Benjamin Netanyahu amb els habitants de Gaza. Per aquest motiu, ha defensat la intenció de Pedro Sánchez de reconèixer aviat l'Estat de Palestina.
L'ambaixada d’Israel, en la seva carta, ha expressat el seu “total rebuig” a una “acusació falsa difosa per alguns ministres, intel·lectuals o mitjans de comunicació” en la qual s’assenyala que “Israel està cometent un genocidi”. "La demonització i deslegitimació d'Israel, recorrent a acusacions mancades de fonament, dona ales a Hamàs i a qui vol la desaparició de l'Estat d'Israel", ha defensat l'ambaixada. En opinió de l’administració de Benjamin Netanyahu, "són una clara incitació a l'odi i encoratgen l'antisemitisme". Per contra, ha lamentat l'ambaixada, hi ha un "incompressible silenci a Espanya de la majoria dels intel·lectuals i organitzacions de drets humans davant el drama dels 132 segrestats que segueixen en mans dels terroristes de Hamàs".
És l’enèsim xoc institucional entre el govern espanyol i el d’Israel. Pedro Sánchez s’ha marcat com a objectiu en els darreres setmanes abanderar dins d’Europa la batalla perquè la comunitat internacional reconegui Palestina com un Estat. Aquest mateix dilluns, el president espanyol i el seu homòleg irlandès, van acordar reconèixer “aviat” aquest estat del Pròxim Orient. Fins i tot el líder socialista ha demanat que Palestina es converteixi en un estat de ple dret a les Nacions Unides, tot i que els Estats Units, de moment, ho han vetat.
Espanya torna a ensopegar amb Israel després d’haver-ho fet amb l’Argentina
El nou enfrontament amb el país de Benjamin Netanyahu se suma al xoc que va tenir Espanya fa uns dies amb l’Argentina, per unes polèmiques declaracions del ministre Óscar Puente en les quals acusava el president argentí, Javier Milei, de drogar-se. Aquest dimarts, el màxim responsable del departament espanyol de Transports es va disculpar —a mitges— de les seves paraules. “Si hagués sabut la repercussió de les meves paraules, no les hauria dit”, va reconèixer en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Però el govern argentí ja ha donat per superat tot aquest assumpte. “Per a nosaltres, entenent tots els argentins, que un ministre d’un altre país digui que el nostre president ingereix no sé quines substàncies… és un comentari força agressiu”, va asseverar Manuel Adorni, portaveu de l’administració de Milei. Però alhora va demanar que la situació “no escali”. “Està superat”, va assenyalar en declaracions a la premsa.