La pluja de recursos que ha caigut damunt del Tribunal de Comptes arran de la resolució que inadmet les fiances de l'ICF ha sumat les darreres hores un recurs d'onze dels encausats, entre els quals el conseller Francesc Homs i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, que no estalvia les desqualificacions -i ironies- contra els arguments esgrimits per la delegada instructora, Esperanza García.

La instructora va rebutjar la passada setmana els avals de l'ICF per cobrir les fiances milionàries que el Tribunal reclama a 29 dels 34 encausats per la política exterior del Govern entre els anys 2011 i 2017.

“L’argumentació jurídica de la Delegada Instructora per inadmetre els avals és, a parer nostre, molt feble, fent bona la frases que el paper ho aguanta tot”, retreu aquest recurs, que denuncia que la delegada instructora “oblida” que la seva funció és qualificar els presumptes responsables i que aquests són, encara avui, presumptes, i ho seguiran sent fins que hi hagi sentència”. “És obvi que s’ha reinterpretat la presumpció d’innocència”, rebla.

El text ironitza que la instructora inadmet els avals “amb dos arguments que ventila ràpidament, com si la qüestió fos del més senzill”. Enumera, en primer lloc, que la instructora argumenta que el decret de creació del Fons Complemantari de Riscos no cobreix la responsabilitat per dolo o culpa, perquè no ho menciona explícitament. “Per contestar a aquest argument tan treballat n’hi ha prou amb assenyalar que la Delegada Instructora ha omès que aquesta norma menciona en dues ocasions la responsabilitat comptable”, explica, a més de recordar, com també han fet la resta dels recursos, que la responsabilitat comptable inclou el dolo i la culpa. En segon lloc, atribueix a una lectura del decret feta “amb parcialitat”, que ometi a la resolució l’obligació del retorn dels fons en cas de condemna que sí explicita el decret.

Dret de defensa

El text, que adverteix que la instructora no ha sabut interpretar la decisió de l'Advocacia de l'Estat en relació a aquest tema, retreu també que s’ha vulnerat el dret de defensa dels encausats, perquè no han disposat d’una segona instància, "immediata i eficaç", per veure el fons de la resolució que inadmet els avals.

“Se’ns nega la revisió d’una decisió que és contrària a Dret i que afecta a la capacitat financera dels recurrents i que suposa, en molts casos, l’embargament preventiu de la seva residència habitual i familiar”, denuncia a més d’afegir que és aquesta falta de segona instància el que facilita a la instructora inadmetre els avals amb arguments “faltats de rigor jurídic”.

Amb tot, subratlla que el que reivindica aquest recurs no és tant una segona instància com un tràmit d’al·legacions abans que se’ls rebutgin els avals, com ha passat, generant indefensió.

 

A la imatge principal, la façana del Tribunal de Comptes / Europa Press