El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se en els plens de l'Eurocambra. Així ho ha explicat Albares en la roda de premsa davant la Comissió Mixta per a la Unió Europea, després que el divendres el ministre abordés aquesta qüestió amb Metsola durant la trobada que van mantenir en el marc de la visita de la política a Madrid. El setembre de 2022, Albares ja va enviar una missiva a Metsola. Segons ha detallat, en la nova carta li ha demanat que es formalitzi "un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l'ús del català, el basc i el gallec".
Suport per aprovar la mesura
Albares ha demanat als diputats i senadors de "tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques en el Parlament Europeu i els demanin el suport en la taula" de l'Eurocambra per poder "materialitzar aquest objectiu que està al nostre abast si "treballem tots junts i coordinadament". El ministre ha tornat a demanar el suport de tots els grups, tal com ja ha fet en les seves compareixences tant a la Comissió d'Exteriors com a la de Cooperació Internacional del Congrés, on es va dirigir directament al PP i a Vox.
El ministre ha afirmat que el govern espanyol continua treballant perquè el català, el basc i el gallec es converteixin en llengües oficials de la UE, i confia en la presidència de torn que ostenta Bèlgica, "país plenament compromès amb el multilingüisme". En aquest sentit, ha insistit de nou que les llengües cooficials formen part de "la nostra identitat nacional, no requereixen modificació dels tractats" i que el cas espanyol "és únic" pel que "no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre Estat, ni implicaria despeses addicionals per a la Unió, perquè els assumiria Espanya".
Presidència belga a la UE
Des de l'1 de gener de 2024, Bèlgica ocupa la presidència de torn del Consell d'Europa. Sota el lema 'Protegir, reforçar i reparar', la presidència belga va arrencar amb alguns dels grans expedients de la legislatura ja tancats, com el Pacte de Migració i Asil i la reforma de les regles fiscals, però encara en té uns 150 sobre la taula. Entre les grans qüestions que s'han de resoldre sota presidència belga hi ha la petició d'oficialitat del català. Després que durant la presidència espanyola s'hagi avançat poc en aquesta qüestió amb debats curts en totes les reunions del Consell d'Afers Generals, la incògnita és si la presidència belga seguirà introduint la petició d'oficialitat d'aquestes tres llengües en l'agenda.
L'oficialitat del català era una qüestió que s'havia de tractar en una reunió el passat 20 de febrer. Finalment, no es va tractar l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera. El motiu de l'ajornament va ser perquè encara no s’han conclòs els informes sobre l’impacte de la iniciativa, un tema que els socis comunitaris consideren fonamental per poder debatre la qüestió.