Nova polèmica al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab). Advocats catalans consideren una provocació que es convidi el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena  a una conferència a l’Icab, ja que és el president i ponent de la sentència que va condemnar per sedició, amb excessives penes de presó, als líders independentistes catalans, l’octubre del 2019. La conferència, sota el títol Intel·ligència artificial i procés penal, s’ha programat pel pròxim dilluns, 4 de juliol,  a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i es preveu que s’organitzi algun acte de protesta. La conferència serà presentada pel president de la secció de Dret Penal de l’Icab, l'advocat Miguel Capuz.


​🔴 Protestes per la visita del jutge Manuel Marchena a l'Advocacia de Barcelona | DIRECTE
 

Des de la secció de Dret Penal del Col·legi  de l'Advocacia de Barcelona s’exposa que el tema escollit és d’actualitat, tant pel que fa a en els casos penals com  en les responsabilitats civils futures, i que s'haurà de legislar per regular-ho. Es podria haver escollit un altre ponent? Sí, s’admet des de la secció, però s’afegeix que, al final, tots els recursos de cassació sobre intel·ligència artificial recauran a la sala que presideix el jutge Marchena i, per tant, -indiquen- que serà interessant conèixer el seu parer. A més, el jutge Marchena ha fet ja conferències sobre aquest àmbit innovador, un d’ells el 6 de juny al Parlament de Canàries, d’on ell és originari,  sota el títol: Intel·ligència artificial i procés penal: Cap a una justícia robòtica? També es recorda que en fer-se pública la sentència del procés, des de la secció de Dret Penal es va convocar una conferència i es va convidar a advocats dels polítics catalans al Suprem, com ara Jordi Pina (que va dimitir de la junta de l'Icab) i Olga Arderiu.

Garantir la llibertat d’expressió

Per la seva part, la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb el seu degà, Jesús Sánchez,  ha informat aquest dimarts que les direccions de les seccions i comissions són elegides per totes les persones col·legiades adscrites a les mateixes i tenen plena autonomia per organitzar conferències i actes de formació amb la participació de juristes i experts acreditats. “El Col·legi és i serà sempre garant de la pluralitat de pensament i la llibertat d’expressió”, se sosté des de l’Icab. I afegeix que “la Junta de govern  de l’Icab no censura ni veta la presència de juristes que puguin compartir la seva expertesa”, i que, alhora, “la junta respecta el parer de l’advocacia que expressa la seva conformitat o disconformitat amb qualsevol de les múltiples sessions formatives que l’ICAB organitza al llarg de l’any”.

Boye i Puigdemont, a l’Icab

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona posa com a exemple de la llibertat d’expressió que defensa, que recentment  la junta de govern va aprovar per unanimitat acollir una conferència de l’advocat Gonzalo Boye, amb motiu de la presentació del seu nou llibre i en el qual es preveia  una connexió amb el president Carles Puigdemont, a l’exili des de la tardor del 2017 per impulsar el procés independentista. L’acte, al final, es realitzarà en un altre espai. L’Icab també ha aclarit que l’acte serà presencial, és a dir que el jutge Marchena vindrà a Barcelona i que la conferència serà oberta a tots els advocats, estiguin o no col·legiats al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, però que estarà tancat als mitjans de comunicació perquè és un acte de formació de l’advocacia. No obstant això, advocats no col·legiats a Barcelona han assegurat que tenen problemes per inscriure's i el sistema no els hi ho permet.

Rebuig al fiscal Zaragoza

La polèmica ja es va fer sentir a l’advocacia de Barcelona, quan la secció de Dret Penal va convidar el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza per debatre sobre l’enèsima reforma  de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè la fiscalia dirigeixi la investigació, com té la majoria de països europeus i que a l’Estat espanyol se suspèn a darrera hora. En aquell cas, la Comissió de Dones Advocades de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) va anunciar que abandonava el Congrés de l'Advocacia de Barcelona perquè hi participava el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza. La Comissió de Dones Advocades seguia així el camí que també va anunciar la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia de l'ICAB, que va argumentar que no participaria en el congrés perquè Zaragoza representa “la màxima expressió i la punta de llança de la repressió de l'Estat contra els ciutadans de Catalunya i el seu govern”. En aquell cas, el col·legi, amb la seva degana Maria Eugènia Gay, va emetre un comunicat en què defensava la llibertat d’expressió i de no tancar les portes a juristes competents.

La polèmica amb Roger Torrent

Dos anys abans, el 23 de febrer de 2018, també es va viure una situació excepcional al Col·legi d’Advocats de Barcelona, en un acte commemoratiu dels 50 anys d’exercici d’advocats. El llavors president del Parlament, Roger Torrent, va fer un discurs i va criticar que existeixin “presos polítics”, fet que va provocar que la llavors degana Gay el renyés amb un “així no, president”, vídeo que es va fer viral, i que el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i el fiscal Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, s’aixequessin de l’acte en senyal de protesta. Recentment, aquesta escena va ser qualificada pel magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Ramon Sáez Valcarcel, com a motiu per recusar Barrientos, a més d’unes declaracions en el cas del president Quim Torra, que la majoria del tribunal va descartar. Ara, Torrent,  a través del seu advocat Andreu Van den Eynde, ha recusat Barrientos per falta d’imparcialitat i haver expressat rebuig a la seva ideologia, la independentista, fet que ha provocat que es reuneixi una sala especial per resoldre aquesta  recusació, i que pot endarrerir el judici contra Torrent i membres sobiranistes de la Mesa del Parlament per desobediència al TC, prevista per a mitjan juliol.

La confrontació política també és present l’any 2016,  quan el TSJC va expulsar el Consell de l’Advocacia Catalana del Pacte Nacional pel Dret a Decidir en considerar que “vulnera la llibertat ideològica, d’expressió i d’associació dels col·legiats”. En la sentència, el tribunal contenciós administratiu afirmava que amb el pacte “es trenca la neutralitat ideològica o política que s’espera d’un col·legi professional”, on com en el cas de l’advocacia, estar col·legiat és obligatori per poder exercir.