Ser la veu del Govern de la Generalitat és una responsabilitat majúscula i sovint una tasca poc agraïda. Quan es tracta d'un executiu de coalició, aquesta funció és encara més delicada, perquè cal esvair qualsevol sospita de biaix cap a algun dels partits del govern. Per primera vegada des de fa una dècada, el paper de portaveu deixarà d'estar en mans d'un conseller. El nou govern de Pere Aragonès ha triat Patrícia Plaja, periodista, que al llarg dels últims anys s'ha ocupat, amb alguna anada i vinguda, de la comunicació del cos de Mossos d'Esquadra. Ha estat persona de la màxima confiança del major Trapero. 

La designació corresponia a Esquerra Republicana, que s'ha decantat per aquest perfil, tal com ha avançat RAC1 i ha confirmat ElNacional.cat. Es recupera així la fórmula adoptada pel tripartit de Montilla amb la periodista Aurora Massip. 

A les ordres de Sabrià

Plaja, que estarà a les ordres del cap de l'Oficina del president, Sergi Sabrià, va ser reconeguda per la gestió de la comunicació durant els atemptats del 17-A del 2017. Durant la intervenció de la Generalitat, va ser cessada pel 155, arran d'una piulada crítica amb la sentència de la Manada, que posava en qüestió el poder judicial a l'Estat espanyol. Un temps després va tornar a exercir com a tal, tasca que ha desenvolupat fins l'actualitat. 

Homs, Munté, Turull i Budó

Al llarg de les últimes quatre legislatures, les dues d'Artur Mas, la de Carles Puigdemont i la de Joaquim Torra, el rol de portaveu havia anat associat a alguna conselleria, gairebé sempre la de Presidència. Així ho va establir Artur Mas a partir del 2010 amb Francesc Homs a la comandància de les rodes de premsa de cada dimarts. No serà el cas de Laura Vilagrà, que amplia les seves funcions però es desfà de la de portaveu. 

A partir del 2015, quan va consumar-se el divorci de CiU i Unió va ser expulsada del govern, es va produir un moviment de fitxes. Neus Munté, llavors consellera de Benestar, va assumir la funció de portaveu, que va seguir exercint amb Puigdemont de president, aleshores ja com a consellera de Presidència. Quan al juliol de 2017 decideix abandonar el Govern a les portes de l'1-O, Jordi Turull va passar a ocupar el càrrec. Durant el mandat de Quim Torra s'ha repetit el patró, en aquest cas amb Meritxell Budó, de Junts. 

El precedent del tripartit

Si bé l'aposta de dissociar el rol de portaveu dels budells del consell executiu representa un canvi de tendència, el format no és inèdit. Durant el tripartit entre el PSC, ERC i ICV-EUiA que va presidir José Montilla entre el 2006 i el 2010 ja es va fer servir aquest model.  

Durant més de set mesos, aquell govern va funcionar sense portaveu, arran de les divergències internes entre els socis. No va ser fins 2007 que va arribar el consens. Les tres forces presents a l'executiu van optar perquè fos un perfil independent qui s'ocupés de la gestió comunicativa. Es va escollir pel càrrec la periodista Aurora Massip, que fins pocs dies abans estava en actiu treballant a Els matins de TV3. 

En l'anterior govern tripartit, el de Maragall, la figura de portaveu va generar conflicte intern. Esquerra Republicana veia amb recel que fos a mans d'un conseller del PSC, Joaquim Nadal, que era responsable de Política Territorial. 

A la imatge principal, la periodista, Patrícia Plaja. / ACN