Bloqueig. El Consell General del Poder Judicial continua paralitzat gairebé un mes després de l’elecció dels nous vocals que van renovar un òrgan que portava cinc anys i mig amb el mandat caducat. Després d’unes negociacions llargues i plenes de recels i desconfiances mútues, el PP i el PSOE van aconseguir un acord per modificar la Llei Órganica del Poder Judicial i, al mateix temps, designar els vint vocals de l’òrgan de govern dels jutges. Aconseguien així una fumata blanca que semblava impossible i posaven fi a una situació insostenible. Tanmateix, aquesta llum verda no ha estat, ni de bon tros, el punt final dels mals de cap al si del Poder Judicial espanyol: els nous vocals estan sent incapaços de posar-se d’acord per elegir el nou president del CGPJ, que també és el president del Tribunal Suprem. De moment, en els tres primers plens, els vocals progressistes i conservadors no han abandonat els seus postulats (els primers apostant per Pilar Teso i els segons advocant per Pablo Lucas) i han impossibilitat una entesa. Davant d’aquesta situació, ElNacional.cat parla amb les quatre associacions de jutges per conèixer la seva opinió entorn d’aquesta qüestió i al futur immediat del CGPJ.
Els jutges progressistes reclamen que s’elegeixi una dona per presidir el CGPJ
D’entrada, els jutges progressistes han posat al centre de les seves demandes que la presidència del CGPJ recaigui en una dona. “Malgrat que són majoria en la carrera judicial, continuen infrarepresentades en llocs de designació discrecional. Nomenar una presidenta trencaria el sostre de vidre i seria un reconeixement a la lluita per la igualtat efectiva”, reivindicava Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJxD) en un comunicat. El seu portaveu, Edmundo Rodríguez, esgrimeix en declaracions a aquest mitjà que és “fonamental i imprescindible” que la presidència del CGPJ “representi un canvi de cicle” després de deu anys de majoria conservadora: “Cal que es visualitzi l’alternança d’una manera tan simbòlica com pot ser elegir una dona de presidenta, en comptes d’un home (com ha succeït des que es va aprovar la Constitució), perquè reflecteix la nova realitat social”. Així mateix, Rodríguez assenyala que JJxD “no aposta per un nom en concret” i deixa clar que no es conformen que “sigui només una dona” perquè també hi ha d’haver un “reflex del canvi social” que suposa el nou CGPJ. De moment, l’aposta del bloc progressista ha estat Pilar Teso.
Tanmateix, els jutges conservadors discrepen d’aquesta lectura. La presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura (APM, la majoritària entre els jutges), María Jesús del Barco, posa en relleu que el bloc conservador “ha fet una renúncia important”, aparcant “candidats extraordinaris de l’APM” per proposar un “candidat de consens, amb un perfil més progressista, acceptat al Suprem i que pogués agradar i satisfer l’altre bloc”. Es refereix a Pablo Lucas. “Aquest bloc no cedirà a la imposició que ve, no del bloc progressista, sinó de més amunt, dient qui ha de ser el president del CGPJ: es tracta de buscar un perfil de la persona que tingui més capacitat, que tingui el millor mèrit i que no sigui ningú imposada per ningú, això és el més important”, argumenta del Barco preguntada per aquesta qüestió per ElNacional.cat. Tanmateix, Edmundo Rodríguez argüeix que Pablo Lucas “no és un nom de consens”, perquè si fos així, “ja hi hauria hagut un acord”.
Imposició? María Jesús del Barco considera que “fa molt temps que el nom de Pilar Teso apareixia com la persona que des del govern espanyol es deia que havia de presidir el CGPJ”. Des de l’APM retreuen a JJxD que estiguin dient que ha de ser una dona quan el bloc conservador “ha proposat dones i no se les han acceptat”. “Sembla que només s’accepta qui ells volen que sigui”, assenyala del Barco. Preguntada per la possibilitat que fos una altra dona progressista, retreu que, per exemple, amb el cas d’Ana Ferrer, que és la magistrada del Suprem que va emetre un vot particular discrepant amb la decisió de no aplicar l’amnistia a la malversació, es donaria la “mateixa situació”, ja que és una altra “d’aquelles persones que des de més amunt s’ha dit que serien idònies”.
Les altres dues associacions judicials comparteixen el simbolisme d’elegir una dona, però prioritzen els mèrits davant el gènere
Al món judicial, hi ha dues associacions més amb representació notable, tot i que no tenen presència al CGPJ. Sergio Oliva, portaveu de l’Associació Judicial Francisco de Vitòria (AJFV, la segona amb més associats), reivindica que s’elegeixi la “persona més idònia per ser president, la que tingui més mèrit i capacitat, amb independència del seu gènere”, malgrat que comparteix que “és una realitat incontestable que en la judicatura hi ha un sostre de vidre”. “El debat aquí no és un problema de gènere, és una qüestió d’adscripció ideològica i de si s’elegeix una dona en concret”, critica en una conversa amb aquest mitjà, i al·lega que “si es volgués elegir una dona per damunt de tot, hi ha cinc candidates dels set noms que s’han presentat i ja s’hauria elegit una dona”.
En la mateixa línia, Fernando Portillo, president del Fòrum Judicial Independent (FJI), assenyala en declaracions a ElNacional.cat que la reivindicació de JJxD és “mig tramposa” perquè considera que els jutges progressistes “no volen una dona, sinó que volen una dona que ells entenguin que sigui progressista”. “Entenem i reconeixem el valor simbòlic, però el debat no pot estar entorn del gènere del candidat, sinó que ha d’estar en quina persona es considera millor capacitada, per les seves habilitats i coneixement, per exercir el càrrec”, esgrimeix.
Finalment, Sergio Oliva subratlla que és “positiu” que “no hi hagi una imposició d’un nom” per part dels partits polítics i que “es discuteixi entre els vocals qui ha d’ocupar la presidència”, encara que confessa que el que és “negatiu” és la “dificultat que hi ha per assolir un consens entre els dos blocs”. L’AJFV, que ha tingut només un vocal en el CGPJ al llarg de la història, va avalar sis associats seus com a candidats en aquesta última renovació i lamenta que el fet que cap d’ells fos elegit, “malgrat estar integrats en la segona associació en nombre d’associats”, és que el seu “perfil independent” i “sense cap mena de vincle” ni amb el PP ni amb el PSOE “perjudica la seva presència” al CGPJ. Fernando Portillo també posa en relleu la “bona notícia” que “no hagi existit un pacte polític” entre el PP i el PSOE sobre qui ha de ser el president i celebra que “els vocals estiguin triant lliurement”.
📝 Les claus de l’acord PSOE-PP: un exministre haurà d’esperar cinc anys per ser fiscal de l’Estat
Els jutges conservadors demanen consultar la carrera judicial per desencallar la situació
Si els jutges progressistes aposten per elegir una dona com a presidenta, la demanda del bloc conservador és consultar la carrera judicial qui ha de presidir el CGPJ, una cosa que no està prevista en la llei i que no s’ha fet mai, però que tampoc està prohibida. María Jesús del Barco, de l’APM, subratlla que “fa anys que la carrera judicial demana elegir els vocals, no el president”, i destaca que aquesta via “podria ser una sortida a la situació de bloqueig” en la qual es troben. Tanmateix, aquest camí genera recel entre els jutges progressistes: “És una fórmula per no acceptar la responsabilitat que correspon legalment als vint vocals”, lamenta Edmundo Rodríguez, que assenyala que els vocals “no han de consultar absolutament ningú”, ja que “la seva obligació legal és designar la presidència”. El portaveu de JJxD considera que això “no és factible ni raonable” i ho considera una “excusa per no complir l’obligació legal”.
Per la seva banda, Sergio Oliva, de l’AJFV, creu que “seria bo que els vocals es posessin d’acord i assolissin un consens pel bé de la institució i poguessin triar una presidència sense necessitat de consultar els més de 5.000 jutges que hi ha a Espanya”. I Fernando Portillo dona la benvinguda a “qualsevol porta que s’obri a la participació de les bases de la carrera judicial en l’elecció dels seus òrgans de govern”. “Va en l’ADN del Fòrum Judicial Independent”, rebla.
Una data en l’horitzó: el 5 de setembre, l’obertura de l’any judicial
De moment, l’elecció de la presidència del CGPJ ha quedat en standby i la votació s’ha posposat sine die (demà se celebra un nou ple, però es dedicarà únicament a qüestions urgents del dia a dia). Tanmateix, hi ha una data que tant el CGPJ com les associacions tenen al cap: el 5 de setembre. Serà el dia de la solemne obertura de l’any judicial, amb la presència del rei Felip VI i que estava cridada a ser la primera des del 2018 amb un CGPJ a ple rendiment. Tanmateix, no està clar que s’aconsegueixi que sigui així. I és que conservadors i progressistes sí que coincideixen en els dubtes que aquell dia els vocals del CGPJ hagin aconseguit posar-se d’acord. Preguntada per aquesta qüestió, la primera reacció de María Jesús del Barco és riure: “Tant de bo sigui així, jo espero que així sigui, però veurem com es desenvolupen les coses”. Això sí, reconeix que les seves paraules tenen més a veure amb un “desig” que amb una confiança realista. Des de JJxD també esperen que sigui així: “És fonamental que es concreti el canvi de cicle que va suposar acabar amb un CGPJ que ha estat cinc anys en pròrroga i això s’ha de reflectir ara en una nova presidència que li permeti constatar que hi ha una un cicle diferent”, declara Edmundo Rodríguez.
La incertesa també arriba en les dues associacions sense representació al si del CGPJ. Sergio Oliva, portaveu de l’AJFV, tampoc ho veu fàcil: “Els fets que han succeït en els últims intents no em fan ser optimista, ni tampoc les declaracions d’alguns vocals sobre la necessitat imperiosa d’una determinada persona per ser president”. Això sí, confia que s’aconsegueixi l’acord abans del 5 de setembre “pel bé de la carrera judicial i de la imatge del CGPJ”. Des del FJI, Fernando Portillo adverteix que el fet de començar l’any judicial sense que s’hagi designat al nou president “estaria transmetent una altra vegada una disfunció en l’òrgan de govern del Poder Judicial”. “Més que optimista, estic desitjós que així sigui, per permetre una sensació de normalitat, però no sé què pensar”, reconeix.
🔎 Un WhatsApp, Joan Carles I i la sedició: cinc anys i mig d’obstacles per renovar el CGPJ
I ara què?
Una altra coincidència entre conservadors i progressistes. Davant d’aquest escenari de bloqueig, sembla clar que “o canvien les posicions o caldrà pensar en un altre perfil”, comenta Edmundo Rodríguez. “Hauran de veure les possibilitats que tenen amb els candidats que van proposar o si decideixen obrir a altres candidats”, reflexiona María Jesús del Barco. En l’inici d’aquest procés, els vocals van acordar que, com que no hi ha regles establertes, qualsevol d’ells podria proposar noms. Així va néixer la llista de set candidats. A partir d’aquí, no hi ha cap exigència legal que impedeixi canviar-los, però el compromís dels vocals va ser treballar al voltant d’aquests noms. “Cada grup de vocals s’ha centrat a defensar el que proposava, així que segurament serà necessari que pensin en un altre tipus perfil de candidats”, resumeixen des de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia.
Un bloqueig que pot tenir eco al si del CGPJ
A més, María Jesús del Barco demana “evitar permanentment la constant etiqueta de progressistes i conservadors”, ja que “està perjudicant la imatge del Poder Judicial”, i insisteix en la importància de triar una persona de “consens” i “capaç de bastir els acords necessaris” per presidir el CGPJ perquè, a partir d’aquí, l’òrgan de govern dels jutges “començarà la seva etapa i haurà d’arribar a molts acords”.
El mateix diagnòstic fa l’Associació Judicial Francisco de Vitòria. Sergio Oliva mostra la seva “preocupació” que aquesta falta de consens pugui convertir-se en la “tònica per al futur”, ja que el CGPJ haurà de fer múltiples nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem i de presidents dels tribunals superiors de justícia, de les audiències i de sala. Com que els nomenaments requereixen el suport de tres cinquenes parts, si la realitat no canvia, “pot existir un bloqueig per a totes aquestes places”, adverteix.