El cas Blanquerna no para de donar tombs pels tribunals. I sempre hi surten guanyant els ultres assaltants de la Delegació de la Generalitat a Madrid, que semblen tenir més privilegis que altres condemnats a presó ferma. Ara ha estat la secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid que ha acceptat ajornar l'entrada a presó de dos dels condemnats. Segons confirmen fonts judicials, un d'ells és Pedro Chaparro, líder del partit neonazi Democracia Nacional, perquè serà pare en les pròximes setmanes i se li ajorna fins al 9 de març. L'altra és Paula Mijares, "per motius laborals", i tindrà marge fins al pròxim 26 de gener.

En aquests moments, el balanç és el següent. Dels 14 condemnats per l'assalt a Blanquerna, a dia d'avui, només n'hi ha tres que hagin entrat a la presó, als centres Victoria Kent, Alcalá i Aranjuez. Un d'ells és Íñigo Pérez de Herrasti, el cunyat de l'exministre Íñigo Méndez de Vigo. N'hi ha quatre que estan pendents del seu ingrés a la presó i quatre més que estan pendents de la tramitació del seu indult al Tribunal Suprem, tot i que l'alt tribunal ja n'ha informat en contra. A banda, n'hi ha un altre que continua fugit, en cerca i captura. A aquests se li sumen els dos ajornaments concedits en les últimes hores.

Justament ara fa un mes, Pedro Chaparro va oferir una roda de premsa a Barcelona, un cop conegudes les ordres d'ingrés voluntari a la presó. Lluny de penedir-se'n, el líder del partit neonazi va assegurar que a Espanya "està perseguit defensar la unitat nacional", tot i que per a l'ultra "no és cap delicte i ho tornaria a fer". Chaparro va reivindicar que "els presos polítics som nosaltres (els assaltants de Blanquerna)", en contraposició amb els presos polítics independentistes.

Vuit anys d'espera

El cas Blanquerna va donar moltes voltes pels tribunals, però hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem des del 23 de juliol de l’any passat, des de fa gairebé un any i mig. Va arribar després que el Tribunal Constitucional obligués el Tribunal Suprem a tornar a redactar la sentència, fent suprimir l’agreujant per discriminació ideològica. Aquesta supressió va suposar una rebaixa considerable de les penes per als catorze condemnats: ara van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó per un simple delicte de desordres públics. El mateix tribunal que els va jutjar en segona instància, el Tribunal Suprem, també ha rebutjat la petició d'indult.

Ja han passat vuit anys des que els ultres van irrompre violentament a la delegació de la Generalitat a Madrid per sabotejar els actes la Diada del 2013. No obstant això, encara continuen els obtacles perquè compleixin les condemnes.