Nova topada. El govern de coalició espanyol ha tornat a evidenciar les seves discrepàncies internes, entre el PSOE i Unidas Podemos. En aquesta ocasió, ho ha fet pel nou projecte anunciat aquest dilluns per l'executiu i que afecta la llei de secrets oficials. Segons ha informat l'agència EFE, el Consell de Ministres tramitarà l'avantprojecte de llei, que servirà per actualitzar la normativa sobre els 'alts secrets', una qüestió situada recentment sobre la taula de prioritats després de l'escàndol del CatalanGate i el suposat espionatge de personalitats independentistes per part de l'Estat. Així, la nova llei pretén fixar un període de fins a 50 anys abans de poder desclassificar determinada informació reservada.
És precisament aquest punt el que irrita els socis minoritaris del govern. Unidas Podemos no està conforme principalment amb el mig segle que es fixa per desclassificar els secrets de l'Estat. Els de Yolanda Díaz sostenen que Espanya és "una democràcia madura" i "té dret a conèixer la seva història" a través de documents que, avui en dia, encara són absolutament hermètics. Amb això en ment, Unidas Podemos ja ha fet saber al PSOE el seu malestar i intentarà negociar amb els socialistes possibles canvis a la normativa quan torni al Consell de Ministres més endavant. En cas de no aconseguir-los, podria plantejar-se no donar-li suport.
La mateixa formació també considera important que, per tal de poder tirar endavant aquesta nova llei, és important dialogar amb els socis del bloc d'investidura per conèixer la seva opinió i afavorir la seva tramitació. Els partits independentistes catalans ja han manifestat la necessitat d'actualitzar la normativa, que data de 1968, i fa anys el PNB ja va proposar reformar la llei de secrets oficials.
El PNB, EH Bildu i Rufián, també en contra
Precisament, ha estat el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, qui s'ha pronunciat aquest dilluns per lamentar que l'avantprojecte arriba "molt tard", per la qual cosa no creu que pugui entrar en vigor durant aquesta legislatura, i també s'ha mostrat crític amb algunes qüestions concretes. Així, veu "exageradament llargs" i "decebedors" els terminis previstos, subratllant que els 50 anys per a 'alts secrets' són massa alts. A més, també ha lamentat que el govern espanyol no els hagi informat del text ni contactat amb ells.
D'altra banda, també des d'EH Bildu s'han mostrat crítics. El diputat al Congrés Jon Iñárritu, no veu un "gran avenç" a l'avantprojecte. "Una llei que es vol aprovar per derogar una norma franquista de 1968, però que alhora deixa sense desclassificar assumptes que poden anar fins a 1962 (50+10 anys en cas de pròrroga), 'francament' no sembla un gran avenç, oi?", ha dit en un apunt a les xarxes socials. Esquerra Republicana no s'ha pronunciat formalment, si bé el diputat Gabriel Rufián sí que ha aprofitat per comparar de manera irònica la similitud entre l'actual text i la proposta de l'executiu per Twitter.