Xoc entre el Govern i el món municipal. Si la Zona de Baixes Emissions ja va provocar un xoc entre la Generalitat i la Moncloa amb l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, diversos municipis de l'Arc Metropolità de Barcelona han denunciat aquest dimarts que l'executiu està treballant en un decret de baixes emissions que seria homogeni i sense tenir en compte les particularitats del territori. L'alcaldessa de Sabadell i presidenta del col·lectiu, Marta Farrés, ha detallat que la Generalitat els ho ha traslladat en una reunió aquest dilluns, un fet que s'ha rebut amb sorpresa perquè no s'ha tingut en compte "la complexitat del país" ni la participació dels municipis. De la mateixa manera, deixaria en paper mullat la inversió en temps i diners que els ajuntaments han fet en els darrers dos anys per definir les seves pròpies Zones de Baixes Emissions (ZBE). "La postura de l'ARC serà d'absolut rebuig perquè deixa de banda el món local", ha assegurat.
Entre els denunciants, hi ha els consistoris de Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Un dels motius que més ha fet enrabiar els alcaldes és la uniformitat de condicions que, diuen, planteja la Generalitat. En aquest sentit, ressalten que els municipis de la segona corona no disposen d’una xarxa de transport públic àmplia com la de les ciutats més properes a Barcelona. Farrés ha criticat que la proposta del Govern “no té en compte la complexitat” i l'acusen de “restringint indiscriminadament” l’accés d’alguns veïns al seu domicili, i li retreuen que ho faci en ple context inflacionista.
Autoritzacions temporals i moratòries per als empadronats: la contraproposta dels municipis
Per aquest motiu, els consistoris han efectuat una contraproposta a l'executiu i han acordat un model d’aplicació de les ZBE que contempli exempcions i moratòries de caràcter social per esglaonar l’entrada en vigor de les restriccions, previstes a partir del 2024. Proposen, per exemple, autoritzacions temporals i moratòries per als ciutadans empadronats a la Zona de Baixes Emissions en el moment d’entrada en vigor de la normativa, que podran accedir sense distintiu mentre mantinguin la residència. Al mateix temps, plantegen excepcions per als conductors amb baixos nivells de renda. També se’n preveuen per als vehicles de treballadors autònoms o assalariats als quals els faltin com a màxim cinc anys per jubilar-se, o els casos de vehicles que siguin necessaris per a una determinada activitat professional.
Finalment, proposen un tracte especial per als vehicles dedicats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda o diagnosticades de malalties que requereixin tractaments mèdics. A banda de les excepcions, els alcaldes de l’ARC han emfatitzat la necessitat de reforçar el transport públic als municipis on es restringeixi l’ús de vehicles privats. Per això han reiterat la demanda d’una zonificació tarifària “coherent” amb l’ús creixent del transport públic, i una ampliació de l’oferta. A més, també ha apuntat que si un ajuntament es vol "despenjar" dels mínims fixats hi ha un període transitori per poder-se adaptar a la normativa fins al 2027.
La Zona de Baixes Emissions implica la limitació d’accés dels vehicles més contaminants a determinades zones d’un municipi. En el cas de l’Arc, i un cop estiguin totalment implantades, les ZBE funcionaran tots els dies laborables, de dilluns a divendres, de 7 del matí a 8 de la tarda, amb un àmbit geogràfic inicial delimitat als espais cèntrics de les ciutats. No hi podran accedir dins d’aquest horari els vehicles sense l’etiqueta ambiental Zero, Eco, B o C. Per tal de fer-ho possible, els municipis proposen que l’aprovació de les ordenances de regulació de les Zones es porti a terme entre el segon semestre de 2023 i el segon semestre de 2024. Les restriccions en episodis declarats de contaminació ambiental per diòxid de nitrogen (NO2) en començarien durant 2024.
El gener de 2025, les restriccions passarien a ser permanents i el maig de 2025 es començarien a interposar sancions. Tot plegat després de diverses campanyes de difusió i conscienciació, comptant amb diferents canals i recursos, per garantir que la ciutadania tingui a l’abast tota la informació.
El Govern ho nega i diu que són uns mínims del pla de qualitat de l'aire
La reacció dels ajuntaments ha provocat la resposta immediata del Govern, que nega que estigui treballant en un decret nou sobre baixes emissions al marge dels municipis i expressa "sorpresa" per les queixes d'alguns ajuntaments, que atribueix a una "maniobra política". Així ho ha dit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, que ha assegurat en declaracions a l'ACN que el que sí que hi ha sobre la taula són uns mínims comuns que hauran de complir els municipis de més de 50.000 habitants l'any vinent per reduir les emissions i complir amb el que marca la normativa estatal i europea. Boya afirma que els mínims són fruit d'un treball conjunt dels darrers tres anys amb els ajuntaments catalans de més de 50.000 habitants.
"Sorpresa màxima que surtin ara a criticar una cosa que hem treballat conjuntament i ha seguit tots els passos per a la seva aprovació", ha indicat respecte del procés que ha seguit el pla, que ha estat 45 dies en període d'exposició pública durant el qual s'han recollit al·legacions d'entitats, empreses i també ajuntaments. Al·legacions que, segons ella, s'han tingut en compte.
D'acord amb el Govern, els municipis de més de 50.000 habitants de tot Catalunya estan "obligats" a crear les zones de baixes emissions a 1 de gener del 2024 i el que fa l'executiu és "homogeneïtzar" els criteris. Les regles del joc per a les exempcions, per exemple, han de ser les mateixes per facilitar que els ciutadans ho entenguin, puguin accedir i moure's d'un municipi a l'altre sense tenir dubtes i que, alhora, es garanteixi la qualitat de l'aire. Concretament, ha afirmat, es preveuen unes exempcions que tenen tant a veure amb els residents com amb els treballadors en àrees urbanes. Sigui com sigui, ha precisat Boya, els mínims que es proposen no afecten a la pràctica el cas de Barcelona, que ja té la seva ZBE, ni tampoc perjudica aquelles localitats que han estat o estan treballant en zones pròpies, ja que si volen poden ser més ambicioses que els mínims fixats. "Els mínims són també per respectar el treball que ha fet l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha avançat a la resta", ha comentat.